Tanta vida regalen els bars als pobles que per a l'alcalde d'un, i ben petit (128 hab. censats, 70 de reals) és més important que les escoles. “És l'únic centre de lleure, el lloc de trobada, on tires la partida, on s'ajunten els pastors quan tornen del camp, on les veïnes es posen al dia després de comprar el pa. Go to because that is a poc brusc, però per a un poble és més important el bar que l'escola; el bar ho és tot», afirma rotund Ignacio Martínez, agricultor de 40 anys que en porta vuit com a regidor d'Allepuz, un 'aldea gala' del Maestrat de Terol, que va arribar a tenir mil ànimes fa un segle, i avui lluita contra la despoblació amb la seva poció màgica particular: la taverna i l'escola. Allà va sorgir amb aquest cinc anys el terme 'Espanya buidada' encunyat pel mateix Martínez i un periodista local per promoure el Festival contra la Despoblació que se celebra a l'octubre al poble. “L'Espanya és buidada perquè aquí abans hi havia gent; no era buida sinó que ens l'han buidada”, va aclarir Martínez.
Als pupitres de l'escola d'Allepuz s'asseuen cada dia vuit xavals, “però un dimarts de febrer o et reuneixes al bar o no et reuneixes”, apunta l'alcalde. Els parroquians no es poden queixar. A la plaça del poble hi ha una taverna, el Bar Paquita, hi ha els afores, com a quilòmetre de distància, tenen un restaurant, que funciona més per a treballadors i gent de pas.
Between fumejants cafès i ampolles de cervesa (segons les hores), els veïns tenen la seva xarxa social, el seu Facebook de caminar per casa a les taules del Bar Paquita, al costat de l'església, que regenta des de fa un lustre Eli Labad, de 47 anys . A Eli va conèixer el marit Edu, Allepuz la deu la vida. No només per al bar. Gràcies a ells i als cinc fills, va poder reobrir l'escola.
A les deu del matí el Paquita és un bullidor de veus que parlen molt de com està de malament el temps (la sequera els té realment molt preocupades) “i de les coses del poble”, i poc de les xafarderies d'Ana Obregón. In Allepuz no hi ha fleca, així que a l'Eli li deixen el pa, a més del correu, els paquets de repartiment i les medicines per als paisans que viuen a les masies del voltant. Quan el veïnat va puntual a buscar la seva fogassa aprofita per prendre's un cafè (1,20 euros) i posar-se al dia de tot.
With times s'apunten a l'enrenou la farmacèutica (que passa una hora al dia per la farmaciola) i el metge rural, quan li toca va consultar. “Les rotllanes són divertidíssims. Hi ha els jubilats, les dones, els pastors que han deixat les ovelles, els paletes… tots vénen a passar un ràtic i hi ha un ambient molt maco”, explica per telèfon Eli.
El garito tira la cancel·la a primera hora de la tarda i no la torna a aixecar fins a les set, que a l'hivern semblen les dotze de la nit. És llavors quan s'obren pas els cinquens de cervesa (1,30 euros), que l'Eli acompanya d'unes olives i un bol de fruites seques per estirar les hores fins que cada mussol torna a la seva olivera. “Aquí és quan t'adones que a pobles petits com aquest els bars són un lloc de trobada i que fem companyia”, diu la tavernera. I el regidor d?Allepuz afegeix: “Els bars no són un negoci, són centres socials. A aquests llocs no vas a prendre només un cafè; jugaràs a les cartes o al dòmino, a xerrar, a socialitzar amb la gent. His imprescindibles perquè continuï tenint vida a les zones rurals”.
Fins al Congrés
Per això l'Eli i l'Ignasi al·ludeixen la Proposició de llei presentada per Terol Existeix al Congrés perquè bars i comerços de pobles de menys de 200 habitants tinguin els mateixos suports fiscals que l'Estat ja atorga a les activitats relacionades amb l'economia social, com les cooperatives o associacions. La proposta del diputat de Terol Tomás Guitarte, que la Cambra Baixa ha admès a tràmit, va promoure que es reconegui la funció social als pobles petits dels establiments d'hostaleria i restauració, i dels petits commercis tipus botigues multiservei, inclosa la venda ambulant, “perquè proveeixen els seus habitants de serveis bàsics i contribueixen a la cohesió territorial”.
Si la iniciativa tira endavant, aquest tipus de negocis podran rebre ajuts i incentius fiscals “per poder ser sostenibles”. “Perdre un bar a un poble petit és un drama. Al costat de la pèrdua de l'escola, és el camí cap a la depopulation”, indica Guitarte, que observa que molts d'aquests serveis bàsics que es presten de manera privada a l'Espanya buidada “estan desapareixent”.
“Un bar al Passeig de la Castellana és una ganga; al nostre poble és un centre social”, diu l'alcalde d'Allepuz
Eli sap bé com és de complicat tirar endavant un bar en un poble de 70 boques i on tampoc no sobra els diners. S'hi serveixen molts cafès. “Hi ha dies que les caixes no passen dels 20 euros. No et compensa econòmicament, però sí per la feina social que saps que estàs fent en mantenir el bar obert”. Labad admet que hi ha mesos que no despeses, però a l'estiu, quan el poble es multiplica per deu la seva població cobreix amb el retorn de vacances dels que se n'han anat, “no parem, i amb això anem tirant”.
L'alcalde corrobora que a l'estiu, amb el poble ple, el bar sí que és un negoci, però “dura el que dura”, un o dos mesos, com a molt. Després cal continuar bregant amb la solitud i amb els sous de l'Espanya buidada. "És normal que a quí la mateixa quota d'autònoms que un bar al Passeig de la Castellana, allà és un negoci tot l'any, aquí és un centre social", va subratllar Ignacio Martínez.
Un estudi del 2022 de l'Associació de Directores i Gerents de Serveis Socials analitza la dimensió social de l'hostaleria assenyalava que el funcionament d'un bar de referència influeix “en una cohesió social més gran i facilita la satisfacció vital”. I xifrava en 142.000 les persones que viuen a Espanya sense una barra de referència al seu municipi, la majoria de menys de 100 habitants, “raó per la qual els alcaldes busquen estratègies per aconseguir que continuïn oberts”. L'Ajuntament d'Allepuz fa pinya com pot. No cobra la taxa de terrassa i el mínim possible de la taxa d'escombraries. “No els sabrejaràs a impostos, que prou fan d'estar oberts”, va justificar l'alcalde. Insisteix que “per a molts pobles petits els bars representen un lloc de trobada imprescindible per garantir que hi continuï havent vida”. Allepuz, castigat penjant anys per la despoblació, recuperarà l'alegria vital que donen els nens. En els darrers cinc anys hi ha hagut un naixement i han arribat quatre famílies joves amb fills. Hi ha bar, hi ha escola. Hi ha futur.
