Quan William Frederick Cody, conegut amb el llegendari sobrenom de Buffalo Bill, va desembarcar el 18 de desembre de 1889 al moll de Sant Beltrà del Port de Barcelona pretenia despertar el mateix entusiasme popular que va acollir la gira europea del seu espectacle: el 'Buffalo's Espectacle del Llunyà Oest de Bill'.
En una recepció a Londres el 1887, any del jubileu de la reina Victòria, la monarca va saludar el cowboy ajupint el cap. Va ser a París a partir de l'Exposició del 1889 i la inauguració de la Torre Eiffel, mentre que Buffalo Bill va ser l'impulsor per actuar a Barcelona. Li va dir que Rius i Taulet, l'alcalde d'aquella ciutat de què no en sabia res i que havia celebrat una Exposició Universal l'any passat, estava molt interessat en la seva presència. La comtessa Emilia Pardo Bazán el va informar amb respecte: Puerto Mediterráneo, urbanita molt industriosa… encara que excessivament obsessionada a assemblar-se a París.
Les expectatives no van trigar en versos frustrats. Ramon Madaula va explicar per què a la seva obra teatral 'Buffalo Bill a Barcelona'. Un periodista que va guardar una fotografia que el mític cowboy li va dedicar va conèixer a la seva nòvia que conversa amb ell entre xopets de bourbon de Kentucky. Soldat a la guerra de Secessió, explorador, caçador de bisons… Cody va establir els protocols del 'western', moltíssim abans de la primera pel·lícula del gènere: el curtmetratge 'Assalt i robatori d'un tren' que Edwin S. Porter va estrenar el 1903. Però tornem al desembre del 1889 a la Barcelona que ens seriós seriós a l'heroi de la naixent Amèrica del Nord.
Un insuportable mal de queixal condueix el cowboy a l'hospital de Sant Pau
Buffalo Bill es va instal·lar a l'hipòdrom amb diversos texans, dos cavalls i bisons en un descampat entre els carrers Aribau i Rosselló d'un Eixample en construcció allunyat del centre. L'entrada a l'espectacle, entre 2 i 5 pessetes, va resultar prohibitiva: un diari costava cinc cèntims, el Blanc i el Negre quinze i un sopar de dur era el luxe d'un comensal adinerat.
Buffalo Bill es va allotjar a l'hotel Cuatro Naciones de la Rambla, un dels més divertits de la ciutat que encara perviu: un lloc recorda el pas de Chopin i George Sand el 1839 camí de l'hivern a Mallorca; res no es diu de William F. Cody, que allà es va allotjar del 18 de desembre de 1889 al 21 de gener de 1890.
La indiferència ciutadana es va accentuar per una aiguaneu pertinaç: el circ era descobert. La combinació de gripa, còlera i verola que afecta Sioux Cuervo que Ataca i Halcón Negro van donar taquilles ruïnoses.
La quarantena va impedir a la companyia abandonar Barcelona abans del que estava previst. Afegim a tot això els gravàmens municipals, un incendi a causa de les fogueres que va enfrontar indis amb bombers, bisons poc salvatges, que alcalde i regidors preferissin la corrida de Lagartijo a l'estrena del salvatge oest… Les cinc setmanes barcelonines del 'cowboy' van ser un calvari que va acabar amb la mort del presentador de l'espectacle, Frank Richmond, mentre que un dolor insuportable de queixal va portar Buffalo Bill, igual que els seus dos indis, a l'hospital de Sant Pau.
Ho havia advertit un cronista de 'La Vanguardia': “No perquè les pells vermelles de la companyia, mascles i femelles, hagin d'estar d'humor, amb un fred de pocs graus sobre zero, per lluir les carns que els va donar Déu, i que ells van pintar de la manera més estrafolària que es pugui imaginar”.
Barcelona no va ser 'bona' per a Buffalo Bill
