La literatura més gran és, sempre, literatura de viatges. O un viatge. Llegim per escapar-se o perquè l'ànim pugui fer l'únic turisme veritablement digne. Per aquest motiu, de quants contextos o moments a la història poden recórrer a través de la narració i les paraules, em passen poques circumstàncies més potents que la retrata Andrea Wulf als seus 'Magnífics rebels'. Les coordenades del llibre són extremadament precises. El lloc: Jena, una petita ciutat universitària a 30 quilòmetres de Weimar. El moment: el temps que dista entre l'estiu del 1794 i l'octubre del 1806. Llevat que entre els seus ciutadans es expliquin, i moltes vegades en un mateix escenari compartit, personatges de la talla de Ficthe, Goethe, Schiller, els germans Schlegel, els Humboldt, Novalis, Schelling, Schleiermacher i, per descomptat, Hegel. Qui vulgui conèixer què va passar aquells dies i com es va constituir amb el Cercle de Jena, ha de llegir aquest llibre. ASSAIG 'Magnífics rebels' Autor Andrea Wulf Editorial Taurus Any 2022 Pàgines 600 Preu 24,90 euros 4 La història ens va regalar l'Atenes de Pèricles, el grup de Bloomsbury o el Paris dels anys 20. No obstant això, Jena va tenir un valor singularment rellevant no només per la seva excepcional fecunditat intel·lectual sinó, també, per la manera com la ciència, l'art, la filosofia i la poesia van intentar crear una perspectiva definitiva des de la qual contemplar el món i, sobretot, la subjectivitat. El llibre comença amb una anècdota, la coincidència de Goethe amb Friedrich Schiller a una trobada sobre botànica de la Societat d'Història Natural. I siguem sincers, per més que la reunió entre aquests dos gegants de les lletres germàniques suposi un contingut de veritable magnitud, sospito que molts lectors podrien imaginar circumstàncies més tempadores per abandonar-se a una lectura d'atenció mitjana. La seva primera gran qualitat és, de fet, aquest aferrament a l'anecdòtic i circumstancial com a ingredients essencials en qualsevol biografia. Però aquesta és una de les insòlites virtuts del text de Wulf: malgrat el nutridíssim aparell crític i de l'alçada intel·lectual que demani l'accés però el més lleuger que es podria imaginar alguns dels personatges d'aquesta història, la lectura de 'Magnífics rebels' és envejablement rítmica. La seva primera gran qualitat és, de fet, aquest aferrament a allò anecdòtic i circumstancial com a ingredients essencials en qualsevol biografia. A partir d'aquella trobada, el guió anirà encavalcant personatges fins a fer palpable —gairebé mastegable— l'ambient cultural i intel·lectual de la ciutat del riu Saale. Els primers compassos d´aquest viatge en el temps estan consagrats a Fichte, la gran figura carismàtica de la filosofia que, reprenent el testimoni de Kant, va revolucionar la seva època a partir d´una nova i radical concepció del jo (Wulf mantindrà sempre el terme alemany “ Ich”, també a l'original anglès). Tal va ser la influència de Fichte, que un estudiant va arribar a anomenar-li el Bonaparte de la filosofia. Aquells van ser els anys en què els intel·lectuals germànics van prendre posició entorn de la Revolució francesa; el temps en què la revista 'Die Horen', finançada per Schiller, començava a preludiar la defensa d'una nació alemanya unida per una llengua i una cultura comunes. Fil conductor La figura de Caroline Böhmer-Schlegel-Schelling es planta com un fil conductor a través de cada relació que els seus intel·lectuals, és clar, però també afectives, amoroses i sensuals. El poliamor, ho descobriran els més joves, no és un invent recent. El nivell de documentació d'Andrea Wulf és detectivesc i, tot i això, no aclaparador. Conec investigadors prolixos i àgils narradors, però que l'exactitud historiogràfica i documental coincideixen amb una habilitat literària superlativa és una cosa fora del normal. I Wulf ho aconsegueix. 'Magnífics rebels' és el retrat d'un context en què se celebrava el diàleg, no sempre pacífic, entre la Il·lustració i el Romanticisme. Una relació en què la ciència i les lletres van haver de mesurar les forces. Per a Goethe, l'interès en l'estudi de la natura va resultar estrictament autònom i genuí. Per Novalis, però, el dir poètic va mantenir una dignitat privativa que no podia compartir amb cap altra destresa. Pensin en un auditori on puguin asseure's en una mateixa fila el mateix Goethe, Fichte, Alexander von Humboldt i Auguste Wilhem Schlegel. Si alguna cosa així els interessa, aquest llibre serà imprescindible. I com en tot viatge, hi ha una destinació. Si a 'Moby Dick' un passa les pàgines esperant l'aparició de la balena, al llibre d'Andrea Wulf el plat fort arriba al final del conte. No destrio res. Aquesta és una història de gegants, però els dos últims personatges que fan de tancament aclaparen només amb la seva enunciació: Hegel i Napoleó. If Jena va ser alguna vegada el centre del món, va ser a l'instant que els ulls d'aquells dos homes es trobaran. Però, doncs, el context ja era un altre. I com a totes les grans històries, el final serà tragic. Els auditoris on un dia es va sentir la veu dels esperits més demanats van acabar convertits en magatzems on s'amuntegaven els ferits. El riu Saale, testimoni del passeig de savis i poetes, es va veure atestat de cadàvers mutilats.
