Cada cop que comença un Mundial, aficionats i periodistes es freguen les mans davant un festí que promet festes electritzants i jugadors prodigiosos. Disfressats de Messi, Cristiano Ronaldo, Mbappé, Neymar, enlluernador futbolistes que fa anys que ocupen les portades dels esportius diaris. Tot i això, durant la Copa del Món, sorgeixen aviat cognoms amb què ningú comptava. Números amb vegades impronunciables, que juguen en clubs remots o en lligues amagades, i que ombren per la qualitat, la jerarquia i l'impacte en els partits. Solen ser nois joves, davant els quals s'obre un futur promissori, però també hi ha veterans que van perdre diversos trens. Hi haurà gent que trobi a faltar en aquesta llista jugadors com Jude Bellingham o Julián Álvarez, dos futbolistes que han explotat a Qatar però que ja tenien molts focus apuntant-los i que militen en clubs de primera línia europea (Borussia de Dortmund i Manchester City). La seva brillant actuació no pot esperar cap sorpresa. Sí que ho ha estat, i no només per a Luis Enrique, el formidable campionat del número vuit del Marroc, Azzedine Ounahi, un centrecampista total al qual fins ara només coneixien els aficionats de l'Angers, un modest club de la Primera Divisió francesa. Porter Livakovic (Croàcia, Dinamo de Zagreb, 27 anys) Si Croàcia va tenir vistes a les semifinals d'un Mundial és, en bona mesura, gràcies als serveis del porter. Dominik Livakovic va quallar un gran partit contra Bèlgica, va detenir tres penals contra el Japó i es va agegantar contra el Brasil. Als instants decisius s'ha mostrat determinant, amb una portosa exhibició de reflexos quan el partit acabava en empat i s'havia de resoldre des dels onze metres. El penal que va detenir Rodrygo va tombar la selecció brasilera, que s'havia convertit en el gran favorit per alçar la Copa Jules Rimet a Qatar. Defensa Ito (Japó, Stade Reims, 29 anys) La banda dreta del Japó ha estat propietat gairebé exclusiva de Junya Ito, un carriler amb ànima d'extrem, especialista a desarborar defenses amb la velocitat i la qualitat dels centres a l'àrea. Titular en tots els partits, excepte en la derrota nipona contra Costa Rica, Ito es va convertir en un punyal esmolat amb què el Japó eviscerava els seus enemics després de dormir-los. Defensa Gvardiol (Croàcia, Leipzig, 20 anys) El seu entrenador diu que està destinat a convertidor en el millor defensa central del món. Josko Gvardiol, amb la màscara, la corpatxa i la barba tancada, imposa la seva jerarquia a la defensa croata com si fos un veterà de guerra. I, no obstant, amb prou feines té 20 anys. Josko es va trencar el nas poc abans de viatjar a Qatar, en un partit amb el Leipzig, i ha vist obligat a lluir aquesta protecció incòmoda que contribueix a donar-li un aspecte tan ferotge, de central antic. Els grans clubs dEuropa ho tenen lull mirat. Ha jugat tots els minuts, pròrrogues incloses, ia la seva contundència defensiva uneix una sobrada qualitat per moure la pilota. Encara que Messi li va fer el regat del campionat, els davanters brasilers tindran malsons amb la màscara durant mesos. Defensa Souttar (Austràlia, Stoke City, 24 anys) Era molt fàcil reconèixer Harry Souttar a la defensa australiana. Amb gairebé dos metres d'alçada, aquest escocès ros i pàl·lid, nascut a Aberdeen, era el futbolista més alt dels que han reunit a Qatar. Souttar va decidir jutjar amb la samarreta del país natal de la seva mare i el seu retorn ha estat clau perquè els soccerous trenquessin els seus propis pronòstics i es classifiquessin per a vuitens. Juga a la Segona Divisió anglesa, encara que els clubs de la Premier ja hi han posat els ulls. No només promet eficàcia defensiva, sinó que la seva altura el converteix en un argument ofensiu per a primer ordre en els córners. Defensa Robinson (Estats Units, Fulham, 25 anys) Estats Units va ser una de les seleccions que va jugar un futbol més vibrant durant la primera fase del torneig. Primer va anul·lar Anglaterra (0-0) i després va uncadenar una ofensiva vendaval al partit contra l'Iran (2-0). En aquest equip jovial i distès, que juga a galop, bona part del perill arriba per les bandes, amb dos laterals enlluernadors: Sergiño Dest i Antonee Robinson. Robinson, a la banda esquerra, va demostrar tenir picardia, velocitat i desbordament. Notícia Relacionada qatar 2022 estandar Si El menyspreu de Deschamps que va fer fora Benzema del Mundial: «Quina pena que t'hagis d'anar» era un problema menys passa tot el futbol del Marroc. Sofyan Amrabat, nascut a Holanda, exemplifica totes les virtuts que va convertir els Lleons de l'Atlas a l'equip més admirat del Món. Abnegació, solidaritat i aprofitament al màxim dels recursos disponibles. A Qatar ha lluït sobretot la seva eficàcia defensiva, però també sap moure la pilota amb criteri. La Fiorentina el va comprar el 2020 per 20 milions d'euros a Hellas Verona, tot i que el seu valor s'ha disparat amb el Mundial. El Liverpool de Klopp beu els vents per ell. El migcampista Ounahi (Marroc, Angers, 22 anys) Luis Enrique ja ha après com diu el vuit del Marroc i també d'on ha sortit. Azzedine Ounahi va jugar a l'Angers, un baralla de la Primera Divisió francesa, però potser ni tan sols s'acabi aquí la temporada. El seu monumental ús físic i la seva qualitat tècnica no només han seduït l'exseleccionador espanyol, sinó gairebé tots els que sospiten que estan seguint el Mundial de Qatar. Porta la pilota enganxada al peu, assegura les passades i troba forats ocults a les defenses rivals. I corre contínuament. Contra Espanya va recórrer 14,7 quilòmetres. El migcampista Al Dawsari (Aràbia Saudita, Al Hilal, 31 anys) Aràbia Saudita va destrossar tots els pronòstics quan va imposar l'Argentina en el primer partit de la fase de grups. Ha estat el resultat més impactant del campionat i en bona mesura va ser culpa de Salem Mohammad Al-Dawsari, autor del segon gol saudita. Un dels gols del campionat. Va recollir la pilota a la vora de l'àrea, va burlar dos defensors, va fer una majestuosa retallada i la va colpejar amb un toc de seda a l'escaire del Dibu Martínez. Al Dawasari va arribar a jugar un partit de Lliga amb el Vila-real, però tota la seva carrera s'ha desenvolupat al país natal. In Qatar, aquest veterà de bon peu, autor d?un altre gol contra Mèxic, va dirigir l?atac àrab i va acariciar una sorprenent, i finalment frustrada, classificació per a vuitens. El migcampista Enzo Fernández (Argentina, Benfica, 21 anys) Lionel Scaloni, el tècnic argentí, va haver de canviar de plans sobre la marxa. Aràbia Saudita va destrossar la seva idea inicial i Scaloni va mirar la banqueta a la recerca de solucions. Es van trobar amb un cavall de 21 anys, Enzo Jeremías Fernández, natural de Sant Martí i futbolista del Benfica. Fernández, a qui reconeix al mirall de Frenkie de Jong, s'ha convertit en el millor escuder de Messi al centre del camp, on ha format una dupla ben avinguda amb Rodrigo de Paul. Enzo, jugador de bona tècnica, distribuïdor de joc i amb un notable copejament, va sortir de la banqueta en els dos primers partits de l'albiceleste i ha aconseguit guanyar-se la titularitat. Un 5 a la millor tradició argentina, autor d'un golàs davant de Mèxic. Davanter Gonçalo Ramos (Portugal, Benfica, 21 anys) L'aparició de Gonçalo Ramos a Qatar va ser inesperada, centellejant i breu. Capaç de viure a la banqueta sota la dictadura de Cristiano Ronaldo, només va aflorar a la superfície quan l'astre portuguès va enfadar amb el seu entrenador, amb l'equip i amb el món sencer. Fernando Santos va decidir castigar el set titular i va treure al seu lloc aquest noi de l'Algarve que s'havia fet un forat a la davantera del Benfica. El seu impacte en el partit de vuitens, contra Suïssa, és difícil d'exagerar: va anotar l'únic hat trick del campionat i es va mostrar com un ariet puixant, amb capacitat per al joc combinatiu i molta punteria. La seva actuació no va ser tan brillant contra l'asfixiant defensa del Marroc, però ja havia deixat una empremta imborrable al campionat. Davanter Gakpo (Països Baixos, PSV Eindhoven, 23 anys) La força ofensiva dels Països Baixos ha descansat als peus de Cody Gakpo, un extrem que ja havia demostrat el seu olfacte golejador a la lliga neerlandesa. Ho ha confirmat al Mundial, amb una brillantíssima actuació a la fase de grups, facilitant la classificació de l'equip de Van Gaal gràcies als seus tres gols. Els va anotar, a més, de diferents maneres: de cap (Senegal), amb la cama dreta (Qatar) i amb la cama esquerra (Equador).
