SEGUIR
Espanya sempre ha confiat els estalvis als dipòsits; ja siguin a la vista (comptes corrents) oa termini. Productes amb gran liquiditat, molt segurs i, al seu moment, fins i tot rendibles. Ara el rendiment que dóna la banca és nul i fins i tot negatiu en certs casos… però això és a prop de canviar a curt-mitjà termini. La banca tornarà a pagar per aquests estalvis.
Al tancament del febrer del 2022, segons el Banc d'Espanya, les llars tenien més de 960.000 milions d'euros en dipòsits, la majoria en comptes corrents. Les empreses, 305.411 milions més, també la majoria a la vista. Cada vegada que els números són més grans, però la seva configuració és diferent respecte a fa anys, ja que en l'anterior crisi el que més es quedava, per moments, eren dipòsits a termini i no a la vista, i ara és tot al contrari.
Per què interessaven tant els dipòsits a termini a la primera dècada dels 2000? Per la seguretat que van brindar i per la remuneració que van donar. Aquests productes a termini van arribar a reportar a les llars més d'un 5% de tornada (dades d'octubre del 2008) i més d'un 4.7% a les empreses. Aleshores, la crisi del totxo i el desastre financer van acabar amb tot allò.
Evolució dels interessats
dels dipòsits
llars
Diposita la vista
llars
Dipòsits a termini
Tipus mitjà ponderat
companyies
Dipòsits a la vista
companyies
Dipòsits a termini
Tipus mitjà ponderat
Font: Banc d'Espanya / ABC
Evolució dels interessats
dels dipòsits
llars
Diposita la vista
llars
Dipòsits a termini
Tipus mitjà ponderat
companyies
Dipòsits a la vista
companyies
Dipòsits a termini
Tipus mitjà ponderat
Font: Banc d'Espanya / ABC
El Banc Central Europeu (BCE) va decidir actuar inundant de liquiditat els mercats, any any. El tipus d'interès de referència el va portar al 0%, on encara segueix, i que en general se'l coneix com el preu dels diners ja que est el que costa als bancs demanar prestat al supervisor; el tipus de facilitat de dipòsits –cosa que el BCE cobra a la banca per dipositar al seu compte l'excés de liquiditat– el va posar en negatiu en -0,5%. Els diners van passar a no valer res.
En aquest escenari, que encara es manté, els bancs no han pogut el que remuneraven pels dipòsits i amb el pas dels anys n'han enfonsat la rendibilitat. Pels dipòsits ara es paga a les llars, tant a la vista com a termini, entre 0.01% i 0.04%. Amb les empreses el panorama encara és pitjor: els comptes corrents tenen un rendiment del 0,02%, i els productes a termini estan al -0,19%. És a dir, que a les companyies i clients institucionals se'ls cobra fins i tot per acceptar-ne els dipòsits.
A les llars la banca no ha arribat mai a cobrar-los per guardar els seus diners, però és un escenari que s'ha plantat moltes vegades al sector. Finalment, la banca no ho ha fet pel cost reputació i pèrdua de clients que això podria suposar.
La realitat és que fa anys que la banca es queixa de l'extensió de la política acomodatícia del BCE. El sector escolta que a la crisi anterior Mario Draghi, com a president del supervisor, va haver de prendre decisions extraordinàries, però també anima a normalitzar la situació quan abans. Ha hagut d'arribar la inflació més gran en dècades perquè això passi. El BCE de Christine Lagarde pensa ara ja per fi en pujades de tipus d'interès, un cop s'acabi amb els programes de compres de deute, per contenir l'augment dels preus. Passarà a partir del juliol, a la vista de les declaracions dels membres del seu Consell de Govern, encara que la primera alça es podria demorar a finals d'any. I una pujada de tipus afavoreix el negoci bancari, perquè els diners tornen a tenir valor, però també els estalviadors, segons fonts financiers, ja que penjant anys s'ha penalitzat l'estalvi. No es tracta tant de buscar una contracció financera, sinó de frenar l'expansió d'aquests darrers anys i normalitzar la situació, com indiquen al gremi bancari.
El BCE anima el mercat
Així, el mercat ja està descomptant que hi haurà pujada de tipus per part del BCE els propers mesos -a la vista hi ha, per exemple, les cotitzacions bancàries, l'euríbor que ha tornat a positiu...-, i això provoca que les entitats preparen els seus balanços per al que vindrà. És a dir, uneix increment de la remuneració que ofereix als seus clients pels dipòsits, però també un increment del cost del crèdit, cosa que suposaria cert enduriment en l'accés a liquiditat per part d'empreses i famílies.
Fonts financeres confirmen que la banca tornarà a remunerar els dipòsits, i que també llençaran a l'alça el cost dels crèdits. Som conscients que hi ha una anomalia i que és massa tard per disposar de l'horror dels particulars i les empreses. Això no vol dir, però, que immediatament es vagi assolir aquest 5% d'interès que es va donar el 2008. L'augment serà de manera gradual al compàs de les decisions del BCE, i tenint en compte el marge que té cada entitat.
En aquest cas, les fonts consultades apunten que la guerra que ja per captar hipoteques podria traslladar-se també a captar dipòsits a mitjà termini, encara que aquest és un meló que encara s'ha d'obrir.
