La Nevera, la mítica instal·lació del bàsquet base de l'institut Ramiro de Maeztu, tornarà a la vida. Ho assegura el Govern regional, que ja va fer aquesta promesa el 2021 però ara hi posa data i pressupost: les obres començarien aquest mateix any i suposaran una inversió de 4 milions d'euros. Entre altres coses, i com a novetat absoluta, es dotarà d'un sistema de climatització basat en energies renovables, on ja ha quedat obsolet i ben merescut pel seu horriblement fred lloc. Nacho Azofra, el jugador professional amb més partits en la història de l'Estudiantes (per citar només un dels seus èxits, intangibles al marge), fa broma sobre l'assumpte: “Si posen calefacció el mateix deixen de dir-ne Nevera, veurem a veure”.
Va ser ahir quan el consell de Govern de la Comunitat de Madrid va aprovar un paquet d'obres de millora a instituts de la regió, entre elles el nou pavelló esportiu del Ramiro, la coneguda com La Nevera. Aquesta instal·lació, que naixia sense coberta el 1957 sota la denominació de Campo Nuevo, no va comptar amb sostre fins al 1966. I va deixar de tenir-lo gener del 2021, després del pas del temporal Filomena i les tones de neu caigudes sobre la capital. Els 60 centímetres acumulats a la coberta van provocar la caiguda sobre les pistes, i van generar danys estructurals que van obligar el seu posterior enderrocament.
Aquell contratemps va complicar en gran manera la gestió d'hores i hores d'entrenament, partits, classes d'educació física i altres esdeveniments 'dements' que ja són història viva de l'equip que va néixer en un pati de col·legi. “El club ha hagut de buscar altres pistes fora perquè pugui entrenar tota la pedrera; el primer equip masculí i femení també s'han marxat a la Caixa Màgica, ha estat una feina força complicada a nivell de gestió”, va comentar Raúl Fernández, a qui tots anomenen Rula, trainer of pedrera i membre del grup d'animation més peculiar del bàsquet English: la (D)emència.
Als seus 34 anys, Rula fa mitja vida que està al centre; primer, com a alumne al batxillerat nocturn, “on donàvem Educació Física a La Nevera”; i després, a l'Estu, entrenant equips femenins des dels 21. que sabia que jugava a casa. “Forçàvem el dos contra un en determinades zones on la pilota botava menys perquè era més fàcil robar-ho”.
1957: Neix el Camp Nou
En aquest cas, l'Institut Ramiro de Maeztu va crear el seu pavelló portàtil, que llavors no tenia coberta i es coneixia com a Camp nou. No va ser fins al 1966 quan va ser teulada. Se'l va anomenar La Nevera, pel fred que es va passar a dins.
Any de 2021: Filomena ho arrasa
El temporal Filomena va arribar a Madrid i va descarregar amb força tones de neu. Sobre la coberta de La Nevera es va acumular tanta quantitat que va enfonsar el sostre.
Gener de 2023: camí de la reconstrucció
El Govern regional va anunciar, tot just enderrocar-se La Nevera, que restruiria. El consell de Govern acaba d?aprovar, dos anys després, un pressupost de 4 milions d?euros. En una setmana es licitarà el contracte. Les obres començaran aquest any.
Amb això i mil anècdotes, la idea que aquest temple del bàsquet –on no només juguen els alumnes del centre sinó també el planter de l'Estudiantes– es perdrà per sempre era impensable per a tots els aficionats i penjats del cèrcol. Al Govern regional, de fet, anunciaven la seva reconstrucció al cap de pocs dies de la seva demolició: llavors i va passar una partida d'urgència de 300.000 euros per executar els treballs d'enderrocament de la instal·lació.
Dos anys després, s'ha donat llum verda al pressupost per a l'actuació de reconstrucció del pavelló esportiu: les properes setmanes sortirà la licitació del concurs per a les obres, que una vegada adjudicades, s'iniciaran al llarg d'aquest any. D'aquesta manera, la mítica Nevera –a qui deia en to de broma que acudien tècnics de l'Institut del Fred per aprendre a congelar sense necessitat d'energia elèctrica– tornarà a funcionar.
Una victòria, atès que es materialitzi, en una època on les alegries amb prou feines arriben a comptagotes. Well ho sap l'emblema, l''E' de l'Estudiantes, el mite gairebé 20 anys després de retirar-se. “La Nevera era casa meva, em van passar cada dia allà. No només jugaves tu, hi havia molt ambient, hi havia el nostre estimat Fernando Calvo, un veí de la zona que venia a tots els partits del planter”, recorda Azofra, orgullós d'aquell senyor gran que coneixia tots els jugadors pel seu NUM.
La «família» creix
Fins que va arribar al primer equip, la base va passar per totes les categories inferiors, en una dècada, la dels 80, en què La Nevera no era “especialment bona” per als genolls. “La pilota botava bé perquè les tauletes estaven posades sobre ciment, però era un terra molt dur”, afegeix, conscient que el pavelló “actualitzar-se, s'havia d'actualitzar”. El ressorgiment d'aquest temple és fonamental per a un club on “la família” no para de créixer. “Fa anys no hi havia noies i ara hi ha molts equips femenins, també han advertit els equips masculins”, incideix Azofra, amb la certesa que és el planter el que realment defineix l'Estudiantes.
La nova pista, que sap si Nevera, deixarà enrere un anecdotari de graderies i bàsquet. “Guardo amb afecte els anys en què pintàvem els tifos per als derbis. Ens la deixaven a la nit”, explica Rula, en relació a una època, el Madrid Arena, en què van ser desplegats banderons tan singulars com els de 'Dolce bogeria, Estu la meva droga més dura' o 'T'estimo per a Ramiro Herria' . A més de les hores regades per glops, brotxes i pots de pintura, la (D)emència va fer seu el seu clàssic '3 pa 3' al final de cada temporada. “Els nostres barregàvem allà a l'estiu i després a les pistes vermelles de fora”.
La bipolaritat de l'espai era tal, que per molt de fred que es va fer dins d'hivern, “arribava l'estiu i et deien que com era possible que li diguessin així si allò semblés un forn”. Els bons moments, en paraules de Rula, quan la (D)emència ajuntava i acudia “de conya” a animar un equip empitjorat per un dels seus, es barregen també amb alguns més difícils de frontar. A la memòria, “hi va haver una vegada que estàvem pintant una pancarta hi ha un noi el va donar a cardíac atur. Per sort, vaig poder salvar-se i un dia d'avui crec que segueix estant al grup”.
La Nevera, igual que la (D)emència), ja no és la que era, però en aquests temps difícils de descensos i decepcions, l'esperit del Ramiro sembla més important que mai. I per això no hi ha millor notícia que recuperar la seva pista més sagrada.
