SEGUIR
Una dècada portava un personatge més aviat secundari, un 'fontanerito' qualificat al PP de Madrid, des que s'estrenés, això sí, amb un paper protagonista en el tràgic incident que va tenir lloc a Cuba l'ha portat a una presó havanera ia l'opositor Oswaldo Payá a la tomba. Les seves primeres declaracions van anar al Washington Post immediatament després de l'accident, cosa que era entrar per la porta gran a l'agenda mediàtica. Des d'aleshores, Carromero ha sortit en gairebé totes les fotos del partit a Madrid, extra sense frase audible a l'exterior però la veu del qual perquè sempre va xiuxiuejar una mica entre bastidors de la primera planta de Gènova, on té la seu el PP de Madrid, i
a l'Ajuntament, on va entrar l'era Gallardón. I és aquest silent paper el que li ha acabat la fama d'intriguent, habitant en general de les zones d'ombra, que des del seu entorn neguen perquè insisteixen que es tracta d'un militant més. Però aquest bisbiseu ha esclatat en xiscle després de la seva presumpta participació en l''operació Ayuso', consistent segons els experts genovesos a evitar que arribés a presidir el partit a Madrid a través que al 'germà Tomás' li traguessin cantars de comissionista. Tot pel bajini i de vegades amb cicuta. I aquesta silent condició el segueix acompanyant doncs tant la seva dimissió com la seva baixa en la militància del PP no van ser anunciades per ell sinó a través de fonts populars. Fonts per aquí, fonts per allà. Si La Cibeles Parlés…
