El Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030 vol crear el primer cens oficial de persones sense llar, és a dir, d'aquelles que davant de la manca d'un habitatge dormen als carrers d'Espanya. Segons explica des del departament liderat per Ione Belarra, la intenció és comptar amb aquesta premierra col·lecció el 2023, mitjançant un projecte pilot que s'aplicarà a més de 60 ciutats de tot el país. La forma de conèixer les xifres, apunten, serà mitjançant recomptes nocturns, un sistema que el 2021 l'Executiu ja va dur a terme en alguns llocs al costat de comunitats autònomes, ajuntaments i entitats socials i que algunes ciutats apliquen tingues per conèixer quants quants en sense sostre pernocten porcions.
aquest cens pretén pal·liar la manca de coneixement de la situació de les persones sense llar que es dóna actualment a Espanya. Organitzacions com Càritas estimen que són aproximadament 40.000 els sensesostre que hi ha al nostre país. Les últimes dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) informen, però, que el 2020 hi haurà 17.772 persones de mitjana diària als centres d'atenció a persones sense llar. “El problema és que no toca tots els espais on viu la gent sense llar, no va a llocs com ara fàbriques ocupades, assentaments, tant urbans com rurals, etc. No dóna tota la informació”, explica Sonia Olea, experta en vivenda de Càritas.
Un qüestionari
“El 2023 pretenem aplicar aquesta metodologia [de recomptes nocturns] per validar el sistema i tenir una primera col·lecció de dades a nivell estatal”, assenyalen des del Ministeri de Drets Socials. Aquest sistema, dut a terme moltes vegades per voluntaris de les ONG espanyoles, consisteix a buscar i identificar els indigents que dormen a places, parcs, sucursals bancàries o qualsevol altre lloc de la via pública i comptabilitzar-lo com a sense sostre. A més, si la persona accedeix, formula una sèrie de preguntes que incloguin dades personals com si fos a passar en aquest lloc tota la nit o quant de temps porta dormint al carrer.
De forma paral·lela, el Govern treballa en la nova estratègia nacional per a persones sense llar, ja que l'anterior, aprovada pel Govern de Mariano Rajoy, va estar operativa entre el 2015 i el 2020 i ja fa més de catorze mesos que està caducada. Per això, Drets Socials ja ha publicat una licitació per elaborar la propera estratègia.
Tal com assenyala a la memòria justificativa del contracte, un informe de l'Institut per a l'Avaluació de Polítiques Públiques (IEPP) assenyala que hi ha certs col·lectius que han estat a l'ombra a l'hora d'aplicar estratègies per a les persones sense llar, com les víctimes de violència de gènere i de tràfic, els menors extutelats o els exreclusos. El nou pla, expliquen a ABC des del Ministeri de Drets Socials, posarà el focus en alguns col·lectius com ara les dones o els joves.
sis mesos
La intenció, indiquen, és que la nova estratègia s'aprovi aquest mateix any. Un cop s'adjudiqui la feina -cosa que podria arribar els propers dies, ja que la mesa de contractació ja ha donat el vistiplau que s'atribueixi a l'empresa que es va presentar, que compta amb experiència en aquest tipus de feines- la companyia tindrà sis mesos per lliurar lestratègia. El cost serà de 72.600 euros.
També per identificar nous col·lectius en situació de sensellarisme, l'Executiu vol que el nou pla contempli altres aspectes com la participació dels afectats a la presa de decisions, la innovació per transformar el model fins ara existent o les solucions basades en l'habitatge , contes com el conegut 'habitatge primer'. This consist of capgirar el model actual i, en lloc de posar a disposició dels sense sostre albergs i centres d'acollida, començar per donar-los un habitatge. Un mètode que fan servir des de fa anys com el de Madrid.
“L'atenció al sensellarisme a Espanya ha estat basada en el sistema escala, és a dir, es comença per oferir a les persones una plaça en centres d'acollida, se segueix amb albergs amb habitacions compartides, després s'avança cap a albergs més específics i se'n va Configurant una escala al final de la qual seria un habitatge en un entorn comunitari. S'ha de capgirar i començar per l'habitatge», va explicar José Manuel Caballol, director general de la Llar Sí, entitat que treballa per a la més gran de la situació dels sensesostre que justifica que amb el model escala «al final les persones es queden atrapades en algun dels esglaons”.
A canvi, explica, les persones han d'aportar el 30% dels seus ingressos, si en tenen, accepteu que els tècnics de suport visitin l'habitatge almenys un cop per setmana i responguin a l'avaluació. “Se'ls dóna acompanyament perquè la persona es plantegi objectius i surti cap a un habitatge. Al final, la idea és que s'encaminin cap a una vida autònoma”, assenyala.
