Absolutament. L'Audiència de Barcelona va considerar que el cap de la Policia Local de Pineda de Mar no va coaccionar els agents antiavalots perquè abandonin sengles hotels del municipi després del dispositiu per intentar impedir l'1-O. Carles Santacreu tampoc va incórrer en omissió del deure de perseguir delictes, tal com va apuntar el fiscal Durant el judici.
La decisió de la Secció sisena, datada el 23 de gener passat, recull que Santacreu va acudir als allotjaments, però que, a diferència dels dos regidors del PSC que han acceptat un any de presó per coaccionar el propietari dels hotels perquè fes fora als agents, “no va obrir la boca” i “no va intervenir per res”.
Els fets remunten al 2 d'octubre del 2017, l'endemà del referèndum il·legal, quan els regidors socialistes, acompanyats pel cap del Cos local de Pineda, van plantar en un dels hotels on s'allotjava un contingent de 500 antiavalots per requerir els responsables coneguts que els fes fora d'allà. Si no ho feia, tancarien l?espai Durant cinc anys, el van amenaçar.
A les coaccions no va participar Santacreu, resa la sentència, i tampoc va incórrer en una omissió del deure de perseguir delictes, com a funcionari públic, ja que, va assenyalar els magistrats, no ha quedat acreditat que ell tenia constància de cap fet delictiu comès en la seva presència .
"La seva presència als hotels no pot ser titllada d'irregular, sinó de lògica i fins i tot obligada, justament per la raó del càrrec que ocupa", recull la sentència. Sí que Santacreu hi va anar per brindar protecció a una de les condemnades, la regidora Carme Aragonès, davant de la manifestació de simpatitzants independentistes que demani la marxa dels funcionaris a les portes de l'establiment.
Tant ella com l'altre condemnat, Jordi Masnou, van ser insultats per ser tots dos d'un partit, el PSC, que havia oposat a la votació. A més, els jutges retreuen que, durant la vista, alguns integrants del CNP acusessin Santacreu de realitzar-los “contravigilàncies”, quan mai no ho havien esmentat abans. Així, la sentència sosté que el responsable de la Policia Local va actuar perquè els antiavalots “estiguessin més tranquils” i amb “la clara voluntat d'evitar incidents i mostrant col·laboració” amb els integrants del Cos.
Contra la sentència es pot presentar recurs d'apel·lació davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
