Ràpida, eficaç i sense errors. Així va ser l'operació Eva Serra de les Forces Armades per evacuar els 34 espanyols i 80 ciutadans més d'altres nacionalitats des del Sudan diumenge passat.
Aquesta missió pot ser possible de forma gratuïta per al desplegament d'avions de transport militar A400M a Djibouti, des d'aquests avions molt capaços finalment desplegats per aterrar a la base sudanesa de Wadi Seidna, 22 quilòmetres al nord de Khartum.
I, és clar, la missió va ser un èxit gràcies a l'expeditiu treball dels 80 militars de la I Bandera de la Brigada Paracaigudista i el Comandament d'Operacions Especials de l'Exèrcit de Terra. 'Paracas' i 'boines verdes' estan confinats en un radi de 20 quilòmetres en territori sudanès, 'fins a un pont del Nil', rebràs les teves dades personals a l'Ambaixada espanyola.
El comboi militar espanyol va travessar una desena de 'check points', tots ells de les forces governamentals sudaneses, alguns amb carros de combat («Vés a saber si els funcionava o no», explica una font militar).
Sense permís per a infrarojos
“Va ser una operació força complicada. Hi va haver moments de tensió a l'hora de l'aterratge dels A400M, ja que només el primer avió ho va fer amb llum solar. Els altres dos ho van haver de fer totalment a foscos i sense que se'ns permetés col·locar abans abans infraroges per tenir un mínim de la mida de la pista, totalment desconegut per nosaltres”, va informar a ABC el capità Iñaki Peña Ruiz, copilot del tercer A400M que va aterrar tornar vegades a la base sudanesa.
"Fins i tot vam veure combats i explosions de projectils d'alt calibre a l'hora d'aterrar uns 30 quilòmetres de la base escollida per a la missió", prossegueix el relat telefònic amb ABC.
En total hi va haver cinc desembarcaments espanyols a Wadi Seidna. Primer i tercer avió, ha completat la seva missió de transportar vehicles i massa des de Djibouti a la base i viceversa, volarà al Sudan per completar la resposta de vehicles i personal militar enviat pel segon avió.
Aquest segon A400M es va utilitzar exclusivament per al transport de civils evacuats a l'operació Eva Sierra -nombre d'enclavaments d'Evacuació del Sudan- hi ha permanent a Djibouti fins a la seva arribada a Madrid. Els civils van utilitzar per al trajecte Djibouti-Madrid un cinquè avió que va enviar l'Exèrcit de l'Aire a la missió: un transport A330, però còmode per a un trajecte de característiques característiques i número de passatge.
És a dir, en només 48 hores un país com Espanya havia desplegat cinc avions de transport militar a Djibouti -quatre A400M i un A330-, uns 80 militars i una desena de vehicles militars Vamtac i executat feliçment una missió d'evacuació de civils. Va ser una operació cronometrada des del JOC (Joint Operation Center) del Comandament d'Operacions de la base de Retamares, a Madrid.
“L'objectiu era aterrar amb el primer avió de dia però només tenint un parell d'hores de llum solar. Recollir el personal de l'Ambaixada abans que es fes de nit i evitar així el final de la Ramadà, quan la gent estigui més excitada. Tenir-los llestos a la base de tornada per a la recollida pel segon avió, que aterraria de nit per minimitzar riscos d'atacs de míssils i procedir a la resta de l'evacuació de personal i material militar en el que restava de nit”, va explicar el tinent coronel Fran Sierra, especialista d'operacions aèries i responsable al JOC d'aquest àmbit la nit de la missió.
Al tauler escacat de la missió una peça era clarament el rei: l'avió de transport militar A400M, operatiu a l'Exèrcit de l'Aire des del 2016. Amb base a Saragossa -ala 31- aquesta setmana es va donar la coincidència que l'Exèrcit de l'Aire rebut el catorzè avió A400M.
Vols de suport i sosteniment a les missions següents:
– Operació A/I (Iraq)
– Operació A/I (Iraq)
– Operació A/T (Turquia)
– Operació L/H (Líban)
– Operació RSM (Afganistan)
– Operació Atalanta (jibuti)
– Operació A/M (Malí)
– Operació RCA (República Centre Africana)
– Operació BAP (Països Bàltics)
– Operació eFP (Letònia)
– Operació eAP (Romania i Bulgària)
– Operació EUNAVFORMED SOPHIA (Itàlia)
– Operació A/C (Gabon)
– Operació EUMAM-suport a ucraïna. Sense desembarcament a Ucraïna.
– Operació Balmis (2020). En territori nacional però també a l'exterior amb vols a diversos països europeus ia la Xina
– Aeroevacuació Kabul (agost 2021)
– Operació IRBIS (octubre 2021) Evacuació de personal civil afganès del Pakistan
– Aeroevacuació del personal del vaixell gallec “Villa de Pitanxo” ubicat en aigües de Terranova, Canadà (2022)
– Suport a Turquia als terratrèmols soferts el febrer del 2023
– Evacuació aèria de personal civil al Sudan
– Operació A/T (Turquia)
– Operació L/H (Líban)
– Operació RSM (Afganistan)
– Operació Atalanta (jibuti)
– Operació A/M (Malí)
– Operació RCA (República Centre Africana)
– Operació BAP (Països Bàltics)
– Operació eFP (Letònia)
– Operació eAP (Romania i Bulgària)
– Operació EUNAVFORMED SOPHIA (Itàlia)
– Operació A/C (Gabon)
– Operació EUMAM-suport a ucraïna. Sense desembarcament a Ucraïna.
– Operació Balmis (2020). En territori nacional però també a l'exterior amb vols a diversos països europeus ia la Xina
– Aeroevacuació Kabul (agost 2021)
– Operació IRBIS (octubre 2021) Evacuació de personal civil afganès del Pakistan
– Aeroevacuació del personal del vaixell gallec “Villa de Pitanxo” ubicat en aigües de Terranova, Canadà (2022)
– Suport a Turquia als terratrèmols soferts el febrer del 2023
– Evacuació aèria de personal civil al Sudan
Se suposa que Espanya vol exportar els tretze que encara s'han de rebre -va ser una mesura després de les retallades del 2012-, encara que no es carta que finalment l'Exèrcit de l'Aire amplifiqui la seva flota donat l'extraordinari afany mostrat en missions tan diverses com transport d'efectius i material militar (Països Bàltics, Líban, Afganistan, Iraq…); aerovacuacions de personal civil des del Sudan, Kabul o Canadà amb els afectats de la tragèdia pesquera del Vila de Pitanxo; trasllat de militars per la crisi del volcà de La Palma; suport humanitari a l'últim terratrèmol de Turquia; o portar material sanitari i màscares des de la Xina a les dues setmanes de l'estat d'alarma per la pandèmia del Covid-19. Es pot dir sense dubtar-ho que l'A400M est una arma d'ajuda massiva de les Forces Armades.
Ara sí, també podem dir clarament que l'A400M comença a ser una bona inversió. Això sí, l'estimació del programa quant a cost variarà segons el nombre total d'unitats. La inversió total s'estima en 5.691,5 milions d'euros.
Accident el 2015
No exempt de problemes en el disseny i la construcció i amb un accident en un vol de proves d'un A400Mturc a Sevilla (2015), l'A400M ha remuntat el vol una vegada iniciada la seva rampa operativa. Fins i tot ara des que Airbus Defence & Space es va estavellar en l'ús per a extinció d'incendis, tal com va demostrar l'any passat en un vol de proves a Espanya, o el llançament de drones futur.
Actualment, vuit països ho tenen operatiu en les seves forces aèries – Espanya, Alemanya, Regne Unit, França, Luxemburg, Turquia, Malàisia i Bèlgica mentre que dos més (Kazakhstan i Indonèsia) ho tindran en els propers mesos.
Assemblat a la planta d'Airbus DS a Sevilla, aquest avió es podria exportar a l'Aràbia Saudita si Alemanya aixequés el veto de venda d'armament cap a aquesta regió per la guerra del Iemen.
S'han lliurat 117 avions de 178 comandes. Espanya (14/27), Alemanya (40/53), Regne Unit (21/22), França (21/50), Luxemburg (1/1), Turquia (10/10), Malàisia (4/4) i Bèlgica (6/7). Indonèsia (0/2) i Kazakhstan (0/2) ho rebran aproximadament.
El veto alemany a l'exportació militar a l'Aràbia Saudita ha evitat de moment l'exportació de l'A400M a aquest país. La venda a aquesta nació és clau per al futur del programa.
Al transport militar, l'A400M suma la capacitat de proveïment en vol: Espanya ha adquirit 5 kits per a aquesta missió i va resultar aquest avió un mes, a l'estiu o la tardor finals, per a proveïment dels caces de la NATO al Baltic.
Airbus vol donar una altra missió a l'avió: el d'apagafocs. L'estiu passat va fer una vista de proves amb aquesta configuració amb un kit extraïble. Va aconseguir llençar 20.000 litres d'aigua en menys de 10 segons.
S'ha duplicat la capacitat de càrrega respecte del C-130 amb 37 tones per enviament. A més, la distància recorreguda sense necessitat de proveïment també s'ha duplicat: arriba a uns 8.900 quilòmetres.
“Solem dir que, més o menys, l'A400M és el doble de l'Hèrcules (l'avió operatiu anterior de l'Exèrcit de l'Aire en aquestes tasques i fabricat als EUA). Pot portar el doble de càrrega, pot arribar el doble de lluny sense necessitat de proveir i vola el doble de ràpid. “Ens permet fer menys rotacions per treure gent o càrrega de llocs com el Kabul i el Sudan. D'aquesta manera, ens exposem menys”, va explicar novament el capità Iñaki Peña que va narrar com aplica les últimes tecnologies de vol, tant diürn com nocturn.
“Crec que en aquests moments és el millor avió de transport tàctic que hi ha. Barreja el que és bo de l'Hèrcules pel que fa a una eficiència i maniobrabilitat a baixes altures i amb l'última tecnologia. A més, aquestes coses són bones d'un avió de transport estratègic com el C-17 Globemaster III dels EUA, que és molt més gran que l'A400M”, afegeix.
Per a operacions d'evacuació com la del Sudan o Kabul, fins i tot fent cintes a terra per subjectar els passatgers que van asseguts a terra, poden entrar fins a 200 persones.
Òbviament, en aquesta missió militar, la màquina és important i tecnològicament superior. En aquesta projecció de forces al Sudan és obvi que l'A400M era el 'rei'. Tot i això, la 'reina' indispensable i cervell per guanyar la partida -com es va guanyar- la van constituir els 80 militars de la I Bandera de la Brigada Paracaigudista juntament amb efectius del Comandament d'Operacions Especials.
Els paraques, l'altra clau
El tinent coronel Juan José Pereda, cap d?aquesta primera bandera de la Bripac i del contingent de l?Exèrcit que va desplegar al Sudan, parla de “la velocitat de reacció que vam tenir” com la gran clau per a l'èxit d'Eva Sierra.
Als carrers del Sudan, aquest grup militar espanyol va passar hores enrere des de Wadi Seidna fins al pont del Nil on es va reconèixer el personal diplomàtic i tornada. Uns 40 quilòmetres en total. També destaca la coordinació internacional que hi va haver amb francesos, alemanys i italians a la base per donar-li protecció. "L'ús de les persones blindades [Vamtac] també ens va ajudar a avançar ràpidament dins d'una ciutat com Khartum, totalment caòtica després de mesos i mig de combats".
