Ángeles Carmona (Sevilla, 1965) és la presidenta de l'Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere. Lletrada de l'Administració de Justice des del 1994, en un 8 de març marcat per la polèmica de la llei del sol sí que és sí, Carmona fa balanç de fins a quin punt s'ha avançat en la lluita contra la violència masclista en una entrevista concedida a Notícies Jurídiques.
Ja són deu les dones assassinades a mans d'homes en casos de feminicidis el 2023, on ja hi ha un saldo de 13 menors orfes. La presidenta de lObservatori no és aliena a la urgència de la situació. «Cada vegada que una dona és assassinada hi ha una fallada en el sistema», subratlla, encara que ho va aconseguir no és fútil. Envieu un missatge d'esperança. «Som el país europeu amb menys assassinats per violència de gènere». I afegeix: «Les dones no han de deixar de confiar en les institucions, sobretot en l?Administració de Justícia».
A més, aprofita l'ocasió per criticar l'ús polític del feminisme, anima a deixar de banda els idearis ia enfortir el que realment importa: eradicar els estereotips de gènere i aconseguir la igualtat real.
Què va fer dedicar la seva vida professional a l'estudi de la violència de gènere?
Vaig estar destinat en un jutjat penal a Tarragona on vaig assistir molts judicis sobre violència de gènere. En decidir traslladar-me a Sevilla em va agradar veure que havia vacant una plaça al meu jutjat actual de Violència sud la Dona número 3, ho vaig demanar i vaig tenir la sort que m'ho concedissin. Des dels 16 anys no em mogut del meu destí perquè és una jurisdicció on la vocació de servei públic és palesa cada dia.
Van 10 dones assassinades el 2023. Què falla?
Cada cop que una dona és assassinada es produeix una falla del sistema. No podem tolerar que hi continuï havent dones, nenes i nens que segueixin perdent la vida a mans dels assassins com a conseqüència de la violència de gènere. I cada vegada que passa, les institucions que van treballar en la lluita contra aquesta xacra, analitzem el cas concret per intentar els protocols d'actuació i fer encara més espessa la xarxa de protecció de les víctimes de la violència masclista.
L'Observatori fa estudis dels casos de violència de gènere amb víctimes mortals i analitza de manera detallada cada un amb aquesta finalitat.
La conclusió és que totes les institucions hem de continuar treballant amb una meta clara, que no és altra que no haver de comptabilitzar ni una sola víctima mortal per aquesta causa. I en això aboquem els nostres esforços. Però també m'agradaria llançar un missatge positiu ja que hem avançat molt en aquesta matèria, hem aconseguit que cada cop siguin menys les dones assassinades i, gràcies a això, som el país europeu amb menys assassinats per violència de gènere; i això vol dir que les seves moltes també les vides que s'han salvat, encara que no les puguem saber.
Fa un any, l?assassinat d?un menor a Sueca va obrir el debat sobre la mala coordinació entre els òrgans judicials. Creieu que hi ha marge de millora en la manera com funcionen els jutjats?
Sempre hi ha marge de millora. Arran del terrible cas a què es refereix, l'Observatori va elevar al Consell General del Poder Judicial, i aquest recentment, una sèrie de mesures dirigides a millorar la coordinació entre òrgans judicials de les ordres Civil i Penal ia afavorir l'intercanvi d'informació que, com hem vist, pot arribar a ser vital. Entre altres mesures, seria molt útil que el Ministeri de Justícia donés accés a tots jutjats de l'ordre civil amb competència en matèria de família al Sistema de Registres Administratius de Suport a l'Administració de Justícia (SIRAJ) perquè abans de resoldre sud l'admissió d'un demande de dissolució matrimonial, de dictar una sentència o establir un conveni regulador, podrien consultar en temps real si hi ha procediments penals en tràmit de violència masclista, sentències condemnatòries o mesures cautelars que poguessin afectar el procés de paració o divorci en curs. O potser estudiar la implantació d'un sistema d'alertes immediates i automàtiques que avisi els òrgans civils de l'existència de resolucions penals que afectin la presa de decisions en el procés de dissolució matrimonial. Aquest intercanvi d'informació fins i tot hauria de ser obligatori per llei.
«Els nostres representants han de deixar de banda les seves diferències ideològiques i deixar d'utilitzar el feminisme com a arma llancívola»
Una altra polèmica recent va posar en dubte la formació dels jutges. Creu que la magistratura espanyola pateix falta de formació en matèria de gènere?
Les crítiques que s'aboquen contra la Carrera Judicial en conjunt són absolutament injustes i no responen a la realitat, ja que la formació d'aquest col·lectiu professional, integrat majoritàriament per dones, és indubtable. Les matèries relatives a la perspectiva de gènere impregnen els temes des de la base, és a dir, des de les oposicions d‟ingrés a la Carrera Judicial. I, a més, es forma en perspectiva de gènere de forma transversal, a totes les àrees, independentment de l'ordre jurisdiccional a què es fereixi. És més, els jutges i jutges que es vulguin especialitzar en qualsevol matèria, ja sigui contenciós administratiu, social o mercantil, estan obligats a superar un curs en matèria de perspectiva de gènere per poder examinar-se de l'especialitat. D'altra banda, hi ha la formació específica en violència de gènere. Tots els jutges i jutges que opten a una plaça en un òrgan especialitzat han de fer obligatòriament un curs sobre violència de gènere. Finalment, vull assenyalar que la violència de gènere ja és en si mateixa una especialitat, com ho són mercantil o social. El CGPJ té ja dissenyat el curs per adquirir aquesta especialització, però encara no ha pogut convocar les places perquè per això cal reformar el Reglament de la Carrera Judicial, reforma que és competència del CGPJ però que aquest no pot emprendre com a conseqüència de la limitació de les seues competències quan es troba en funcions.
Sempre va supervisar la idea que elevar les penes implica una taxa de morositat menor. Quina és la seva postura?
Sancionar amb penes elevades els delictes greus contribueix a difondre la idea que el fet delictiu és efectivament greu i que, comme tal, és rebutjat per la societat. En tots els casos, en els delictes parlem, juntament amb el compliment de la pena, la reeducació de l'agressor sexual és també un element primordial per reduir la reincidència.
Les xifres del CGPJ acosten les rebaixes pel sol sí que és sí a les 700 i fixen el nombre d'excarceracions en 65. Quin missatge enviaria a les víctimes?
Les dones no han de deixar de confiar en les institucions, sobretot en lAdministració de Justícia. El missatge que els enviem sempre és que no estan soles i que no han de tolerar mai cap acte violent per subtil que sembli. I, per això, demanar ajuda, denunciar els fets és imprescindible.
«Les dones no han de deixar de confiar en les institucions»
Acaba d'entrar en vigor la llei trans. Algun titular va insinuar que eliminar la burocràcia i la demanda d'hormonació prèvia pot ser una gatera perquè els agressors canviïn de sexe registral i esquivin la llei de violència de gènere. Esteu d'acord?
Sobre aquesta llei va informar al seu moment el Consell General del Poder Judicial i al criteri va expressar per la institució remeto a mi. En aquesta informació tècnica, com a precepte de no vinculant per al Poder Executiu, s'assenyala la necessitat de garantir que la modificació de la menció registral del sexe, tal com està dissenyada a la llei, no permeti l'elusió de les obligacions i de les responsabilitats davant de les víctimes de violència contra la dona.
Perquè tot el pes de la responsabilitat per eradicar la violència contra la dona recau en la justícia. Sota la seva perspectiva, quins altres poders públics haurien de tenir més compromís o implicació?
Hi ha moltes institucions públiques amb responsabilitats en la lluita contra la violència de gènere i crec que no m'equivoco si dic que all van realitzar grans esforços i tenen com a objectiu millor dia a dia. L´Observatori l´integrem institucions que formem part de l´àmbit de la Justícia (CGPJ, Fiscalia General de l´Estat, Consell General de l´Advocacia Espanyola i Consell General de Procuradors d´Espanya), i del Poder Executiu (Ministeri de Justícia, Ministeri de l´Interior, Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat i la Conselleria de Justícia de la Comunitat Autònoma amb competències en la matèria a què correspon per torn).
És a dir, són molts els col·lectius professionals que podem treballar i coordinar-nos a l'Observatori. I, per altra banda, també el Poder Legislatiu ha demostrat la seva implicació no només mitjançant la producció legislativa sinó també amb la firma el 2007 del Pacte d'Estat, en la reedició del qual ja està treballant el Parlament.
"La reeducació de l´agressor sexual també és un element primordial per reduir la reincidència"
A les darreres promocions hi ha més jutges que jutges, no obstant, la imatge d'igualtat es dilueix en mirar el Tribunal Suprem, el Tribunal Constitucional, Fiscalia, el Tribunal de Justícia de la UE… A totes hi ha majoria d'homes. Per què creu que les dones no arriben a tocar posicions de poder a la judicatura?
gràcies, cada cop som més les dones que arribem a llocs de responsabilitat que fins fa pocs anys estaven reservats als homes. Les dones, avui dia, són presents a tots els voltants, tant a les institucions públiques com a les entitats privades. Hem de tenir en compte que fins fa molt poc temps a les dones els estava vedat accedir a la Cursa Judicial. És un assumpte de temps que també són la majoria a la cúpula judicial, però per això cal que puguin compatibilitzar la seva feina amb les responsabilitats domèstiques i amb la cura de fills i grans, que continuen recaient en gran mesura sobre les espatlles de les dones.
Com està la situació de la lluita pel feminisme en 20 anys?
Crec que cal fer un esforç per treure la lluita de les dones per la igualtat de l'ideari polític. Els nostres representants han de deixar de banda les seves diferències ideològiques i deixar d'utilitzar el feminisme com a armament llancívola i operar en allò que realment importa, que és l'assoliment de la igualtat real i l'eradicació dels estereotips de gènere. Per això cal deixar fora allò que ens distancia i aprofitar tot allò que ens uneix, fer-ho en benefici de les dones d'avui i de les de demà, que són les nostres filles.
