El dret a ser pagat per la propietat privada presa per a ús públic esmena
El 1947, el president Manuel Roxas de la Tercera República va crear una nova Comissió del Codi, aquesta vegada dirigida per l'antic degà de la Facultat de Dret de la Universitat de Filipines, Jorge Bocobo. Entre els membres d'aquesta nova Comissió hi havia el futur jutge associat del Tribunal Suprem, Francisco R. Capistrano, i el futur senador Arturo Tolentino. La Comissió del Codi va completar el projecte final del nou Codi Civil al desembre de 1947, i aquest va ser presentat al Congrés, que ho va promulgar com a llei mitjançant la Llei de la República núm. 386. El Codi Civil va entrar en vigor el 1950[1].
La influència del Codi Civil espanyol és més evident als llibres de propietat, successió i obligacions i contractes. El dret de successions, per exemple, manté conceptes autòctons d'Espanya com ara la regla de les legítimes i la reserva troncal. D'altra banda, moltes de les disposicions sobre contractes especials, en particular sobre la compravenda, procedeixen del common law practicat als Estats Units, cosa que reflecteix la influència de la dominació colonial americana i l'afluència de relacions comercials en què participaven els nord-americans de lèpoca.
Quina llei va derogar la llei d'hipoteques mobiliàries?
Aproximadament la meitat del temps total de sessió de la Cambra es dedica a examinar projectes de llei, és a dir, propostes de llei. Aquestes van des de propostes comparativament menors de caràcter administratiu fins a iniciatives globals de gran importància social, econòmica o industrial.
Aquesta fitxa informativa descriu com s'examinen i aproven a la Cambra els projectes de llei proposats pels ministres. Tot i això, tots els membres de la Cambra, així com els ministres, tenen dret a proposar lleis. Els procediments per als projectes de llei dels diputats són, als elements clau, els mateixos que per als projectes de llei del govern. El full informatiu núm. 6 Oportunitats per als diputats privats tracta aquest tema amb més detall i explica les diferències que hi ha.
Una nova llei de la Commonwealth (nacional) només pot ser elaborada, o una llei existent modificada o eliminada, per sota l'autoritat del Parlament Federal; és a dir, per acord amb una Llei del Parlament.
Segons la Constitució d'Austràlia, el Parlament Federal només pot legislar sobre determinades matèries. Entre elles hi ha: el comerç internacional i interestatal; els assumptes exteriors; la defensa; la immigració; la fiscalitat; la banca; les assegurances; el matrimoni i el divorci; la moneda i els pesos i mesures; el correu i les telecomunicacions; i les pensions d'invalidesa i vellesa. Els estats australians conserven competències legislatives en molts àmbits, com ara l'administració local, les carreteres, els hospitals i les escoles.
Llei hipotecària filipina
Article 2. Les lleis entraran en vigor després dels quinze dies següents a la finalització de la seva publicació a la Gaseta Oficial, llevat que es disposi el contrari. Aquest Codi entra en vigor un any després de la publicació esmentada. (1a)
Article 13 Quan les lleis parlin d'anys, mesos, dies o nits, s'entendrà que els anys són de tres-cents seixanta-cinc dies cadascun; els mesos, de trenta dies; els dies, de vint-i-quatre hores; i les nits des de la posta fins a la sortida del sol.
Article 14. Les lleis penals i les de seguretat pública són obligatòries per a tots els que visquin o resideixin al territori filipí, amb subjecció als principis del dret internacional públic ia les estipulacions dels tractats. (8a)
No obstant això, les successions intestades i testamentàries, tant pel que fa a l'ordre de successió com a la quantia dels drets successoris ia la validesa intrínseca de les disposicions testamentàries, es regularan per la llei nacional de la persona la successió de la qual es consideri, sigui quina sigui la naturalesa dels béns i amb independència del país on aquests es trobin. (10a)
Llei hipotecària filipina pdf
El domini eminent és el poder del govern per prendre terres privades per a ús públic. Aquest poder és limitat per la Constitució federal i per les constitucions estatals. Quan el govern s'apropia d'una propietat privada per a un fi públic, ha de compensar justament el propietari per la pèrdua.
De vegades, loperació de domini eminent és un assumpte senzill. El govern ofereix al propietari un preu just i aquest cedeix la propietat per al seu ús públic. Altres vegades, però, el govern i el propietari poden estar en desacord sobre si s'ha produït una expropiació i la quantia de la indemnització que ha de rebre el propietari.
Els homes que van crear la Constitució eren, majoritàriament, terratinents amb certa desconfiança al govern federal. Per protegir els propietaris privats dels abusos del govern, els Fundadors van limitar el poder del govern per expropiar. En aquella època, l'acció governamental que probablement veien era la presa de la terra i la seva ocupació pel govern.
No obstant això, a mesura que la població del país seguia creixent, els governs locals van començar a imposar cada cop més controls sobre l'ús de la terra. Els propietaris creien que aquestes restriccions impedien l'ús de la propietat o perjudicaven el valor de mercat. Així que van començar a argumentar que aquestes restriccions també constituïen una expropiació de les terres que requeria una compensació adequada. Al principi, els tribunals es van mostrar reticents a atendre aquestes reclamacions. Amb el temps, però, els tribunals van començar a reconèixer-les, afegint una nova dimensió a la llei de domini eminent.
