Què és la Jurisdicció Contenciosa Administrativa?
La jurisdicció contenciosa administrativa (LJCA) és la branca de l'Poder Judicial que és l'encarregada de el coneixement i la inspecció de tots els processos relacionats amb l'aplicació de el Dret, és a dir, el referent a el conjunt normatiu destinat a el control de la legalitat pel que fa a l'actuació administrativa i, la submissió d'aquesta activitat als fins que la justifiquen, així com també, l'atenció de tots aquells recursos dels administrats que procedeixin en contra de les resolucions de l'administració que consideren injustes.
Per tant, la Jurisdicció Contenciosa Administrativa, està establerta amb la finalitat de jutjar les controvèrsies i litigis administratius que es presentin pel que fa a l'activitat de les entitats públiques i d'aquelles persones privades que siguin les encarregades d'exercir les diferents funcions internes dels diferents òrgans corresponents a l'Estat.
Depenent dels països, pot correspondre una part de l'administració de justícia, com és el cas d'Espanya o, també pot pertànyer a un alt òrgan de l'administració, generalment, un Consell d'Estat, com el cas de França.
Com està representada la jurisdicció contenciosa administrativa i quines són les seves actuacions?
En la jurisdicció contenciosa administrativa, l'Estat és principalment representat per la autoritat administrativa, I en el seu funcionament relacionat amb els particulars es realitzen dos tipus d'actes que són:
- Els Actes de Gestió: Són aquells actes en els quals l'Estat actua com a persona jurídica, com a subjecte de dret particulars, aquesta actuació pot ser mitjançant la celebració de convenis o contractes. L'autoritat administrativa està subjecta a el poder judicial, de la mateixa manera que en el cas dels particulars.
- Els Actes d'Autoritat: Són aquells actes executats per l'Estat a través de la via de l'autoritat, és a dir, les actuacions es poden desenvolupar "Manant, prohibint, permetent o sancionant". En aquests casos, l'autoritat només està subjecta a la Llei, llevat que amb els actes aplicats pugui lesionar els Drets Polítics o Civils dels particulars, és llavors on l'acte en si, es convertiria en un acte il·legal o abusiu i, per tant, estaria subjecte a reclamació.
La reclamació formulada per part de l'en particular sobre els actes il·legals o abusius de l'autoritat de l'Administració davant el Poder Judicial, és el que es coneix com "Contenciós Administratiu". Es resumeix llavors, que aquest acte és la disputa entre l'Autoritat Administrativa (Estat) amb els particulars.
Quines lleis regeixen la jurisdicció contenciosa administrativa?
El control judicial dels actes i reglaments generats per l'Administració Pública a Espanya, està garantit per l'Art. 106.1 de la Constitució espanyola.
Aquest article 106.1 de la Constitució espanyola és el que estableix que "Els tribunals" poden controlar la potestat reglamentària i per tant la legalitat que correspon a l'actuació administrativa, així com la submissió d'aquesta als fins que la justifiquen.
Segons la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, assenyala en el seu Art. 1., que els jutjats i tribunals són els encarregats de l'ordre contenciós administratiu i que, per tant, hauran de conèixer les pretensions que es dedueixin en relació amb l'actuació de les corresponents administracions públiques que estiguin subjectes a dret administratiu, pel que fa a les disposicions generals de rang inferior a l'Llei i també, amb els Dret legislatius quan aquests es excedeixin pel que fa als límits de la delegació.
Sobre conformen l'Administració pública?
Segons l'Art. 2., de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, s'entendrà per efectes d'Administracions Públiques, les següents:
- L'Administració General de l'Estat.
- Les administracions de les comunitats autònomes.
- Les entitats que integren l'Administració local
- Les entitats de dret públic que siguin dependents o que estiguin vinculades a l'Estat, les comunitats autònomes o les entitats locals.
Sobre integren l'ordre jurisdiccional contenciós administratiu?
Està conformat pels següents òrgans:
- Jutjats del Contenciós-Administratiu.
- Jutjats de Centrals del Contenciós-Administratiu.
- Sales del Contenciós-Administratiu dels Tribunals Superiors de Justícia.
- Sala del Contenciós-Administrativa de l'Audiència Nacional.
- Sala del Contenciós. Administrativa de Tribunal Suprem.
Quines són les competències que li corresponen als Jutjats Contenciós-Administratiu?
La competència dels Jutjats contenciós-administratiu, que són jutjats unipersonals són les següents:
- Recurs de l'tipus contenciós-administratius que tenen relació amb la protecció jurisdiccional dels drets fonamentals, els elements reglats i decisió de les indemnitzacions que siguin procedents relacionat amb els actes de Govern o dels consells de govern de les comunitats autònomes, independentment que fos la naturalesa d'aquests actes.
- Els respectius contractes administratius i actes de preparació i adjudicació dels altres contractes que estiguin subjectes a legislació de contractació de les Administracions Públiques.
- Pel que fa als actes i les disposicions de les corporacions de dret públic, adoptats en el respectiu exercici de les funcions públiques.
- El corresponent als actes administratius de control o fiscalització que són dictats per l'Administració concedent, respecte als dictats pels concessionaris dels serveis públics que impliquin l'exercici de potestats administratives conferides als mateixos.
- La responsabilitat patrimonial de les Administracions públiques, independentment de la naturalesa de l'activitat o el tipus de relació que d'ella es emani, no podent ser demandades aquelles per aquest motiu davant els ordres jurisdiccionals civil o social.
- I totes les altres matèries que estiguin relacionades o que se li atribueixi expressament la Llei.
¿Dins de la Jurisdicció Contenciosa quals actes són exclosos?
De l'ordre jurisdiccional contenciós s'exclouen les següents qüestions:
- Les atribuïdes als ordres jurisdiccionals civil, penal i social, així estiguin relacionades amb l'activitat corresponent amb l'Administració Pública.
- Que fa a el recurs contenciós-administratiu militar.
- Pel que fa als conflictes de jurisdicció entre els jutjats i tribunals i la respectiva Administració Pública, així com els conflictes d'atribucions suscitats entre òrgans d'una mateixa Administració.
Quin són terminis d'interposició de recurs?
Els terminis per a la interposició d'el recurs contenciós-administratiu, són els següents:
- Els actes expressos: Són dos (2) mesos comptats des de l'endemà de la publicació de la corresponent disposició impugnada o a el de la notificació o publicació de l'acte, mitjançant el qual s'ha de posar fi a la via administrativa, si fos exprés.
- Els actes presumptes: denominats silencis administratius, en els quals són sis (6) que es comptaran per al sol·licitant i altres possibles interessats. A partir del dia següent per a tots aquells, que d'acord amb la seva normativa específica, es produeixi l'acte administratiu presumpte.
És de destacar que el Ple Tribunal Constitucional (TC) en la sentència de 10 d'abril de 2014, va establir clarament que quan l'Administració rebutja una petició d'un particular per silenci administratiu, no hi ha un termini per a interposar recurs davant la jurisdicció contenciosa administrativa .
Cas de Recurs contenciós-administratiu per actuació en via de fet.
En el cas particular en què el recurs contenciós-administratiu es dirigís contra una actuació en via de fet, el termini corresponent per a aquest procediment serà de 10 dies comptats específicament des del dia següent a l'acabament de l'termini establert en l'Art. 30, a on s'especifica que l'interessat podrà formular el requeriment a l'administració actuant, intimant la seva cessació.
Si per contra, la intimació no ha estat formulada o atesa dins dels deu (10) dies següents a la presentació de l'requeriment, llavors es podrà deduir de forma directa un recurs contenciós-administratiu, si el cas és, que no hi hagués requeriment , el termini serà de trenta (30) dies contant a partir del dia en què es va iniciar les actuació administrativa en via de fet.
