Un pare no pot desheretar la filla per manca de relació sense proves suficients. Així ho ha dictat el Tribunal Suprem, en una recent sentència, on els magistrats no veuen provat que hi hagi una causa entre la manca de relació de la filla amb el seu pare i el possible dany que aquesta absència li pogués causar. En definitiva, per al tribunal no encaixa amb la figura de maltractament d‟obra que preveu l‟art 853 del Codi Civil.
El recurs es planta en un procediment iniciat per petició interposada per la filla desheretada pel pare.
Segons els fets, la filla va demanar al seu pare en intendar desheretar-la al·legant manca de relació i maltractament d'obra. Tant el jutjat com el TSJ rebutjant donar-li la raó, però el Tribunal Suprem estima el seu recurs de cassació i va declarar que el pare no té prou raons per eliminar la seva filla del seu dret a la llegítima.
Absència de causa
El Tribunal de L'Alt va declarar que la manca de parentiu entre el pare i la filla no és suficient per afirmar l'existència d'un maltractament psicològic. Tampoc d'abandó injustificat. Ni un ni l'altres són provats davant de la justícia.
El tribunal exposen, per suprimir la filla del dret a la llegítima, el “testador ha d'expressar alguna de les causes que de manera taxada ha fixat el legislador als arts. 852 anys ss. CC i el legitimari en tenen prou de negar la seva veracitat perquè es desplace la càrrega de la prova a l'hereu (art. 850 CC)”.
Així, els magistrats van concloure que no va haver resultat provat que el distanciament i la manca de relació atribuïble a la legitimària sol·licitant i que, a més, hagin causat un menyscapte físic o psíquic al testador amb entitat com per poder reconduir-los a la causa legal del “maltractament d'obra” prevista a l'art. 853.2a CC.
El TS conclou: “…l'aplicació del sistema vigilant no permet configurar per via interpretativa una nova causa autònoma de desheretament basada exclusivament, sense més requisits, en la indiferència i la manca de relació familiar, ja que el legislador no la contempla. El contrari, a la pràctica, equivaldria a deixar en mans del testador l'exigibilitat de la llegítima, privant-ne els legitimaris amb què hagués perdut la relació amb independència de l'origen i els motius d'aquesta situació i de la influència que aquesta hauria provocat a la salut física o psicològica del causant”.
