La Sala Penal del Tribunal Suprem ha confirmat la condemna a 4 anys de presó per un delicte de descobriment i revelació de secrets agreujat un home per instal·lar una càmera de vigilància a l'aire condicionat del dormitori de la seva exparella i activar-la amb la clau daccés del rúter de la víctima.
La Sala va considerar que l'ús d'una clau personal representava una gravetat més gran en l'atac a l'esfera de privadesa d'aquesta persona, en la mesura que implicava un apoderament afegit d'una dada de caràcter personal.
Segons els fets provats, la dona, que havia mantingut una relació de quatre anys amb ell, li va demanar que cuidés el fill de tots dos al seu domicili. Ell va aprofitar per instal·lar el dispositiu, la tarda del qual estava dirigida al llit, amb la intenció de controlar la seva exparella. Per connectar al rúter, i activar el funcionament de la càmera, es va obtenir la contrasenya privada de la dona. Aquesta situació va aparèixer fins que ella va canviar les contrasenyes daccés has know how to rúter.
La Sala va considerar que "l'ús d'una clau personal representa una gravetat més gran en l'atac a l'esfera de la privadesa d'aquesta persona, en la mesura que implica un apoderament afegit d'una dada de caràcter personal".
El tribunal va afirmar que els fets tenen ple encaix en el delicte pel qual ha estat condemnat i assenyala que l'agreujament de la pena no rigui, com sembla escoltar la defensa, de la captura d'unes imatges mitjançant un dispositiu de captura ocult al aparell daire condicionat i dirigit al llit, sinó de la utilització inconsentida de la clau del rúter.
En la seva sentència, ponència del president de la Sala, Manuel Marchena, la Sala analitza el concepte de dada personal reconeguda al Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d'abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de les dades personals ia la lliure circulació d'aquestes dades.
La Sala indica que aquest número d'identificació personal i, més concretament, “…un identificador de línia” constitueix una dada personal subjecte a protecció. D'aquí ve -segons la sentència- que tota sèrie numèrica o alfanumèrica que permeti accedir a qualsevol servei prestacional de caràcter telemàtic és una dada d'una persona no identificada, però perfectament identificable. De fet, ha explicat que aquest número és capaç de brindar una resposta habilitant per a l'accés a un servei automatitzat reemplaçant la identificació física per una identificació virtual, associada al titular exclusiu.
De manera que en aquest cas la clau del rúter utilitzada indegudament va ser la que, segons expressa la sentència d'instància, va permetre a l'acusat l'obtenció de les imatges que comprometien la intimidació de la víctima.
La Sala va declarar que no es va abordar, en la mesura que no ha estat objecte de debat, l'intens impacte dels fets descoberts provats en allò que s'ha anomenat el nucli dur de la intimitat, és a dir, la invasió d'aquest espai de exclusió que tot ciutadà dibuixa davant dels altres. I és que l'acusat “…va col·locar una cambra de vigilància a l'interior de l'aparell de l'aire condicionat, ubicat a l'habitació de ……, la lent del qual estava dirigida al llit, amb la intenció de controlar ………”.
"No és difícil imaginar l'efecte que aquesta ingerència de l'acusat va poder tenir, durant un període de temps que en la hipòtesi més favorable va superar els dos mesos de durada, a l'espai d'intimitat que defineix el dormitori de qualsevol persona", subratlla el tribunal .
En conseqüència, es desestima el recurs de cassació interposat pel condemnat contra la sentència de l'Audiència Provincial d'Alacant que va confirmar la dictada per un jutjat penal d'Elx.
A més de la pena de 4 anys de presó, la sentència d'instància va imposar al recurrent com a autor d'un delicte de descobriment i revelació de secrets, amb l'agreujant de parentiu, la prohibició d'aproximar-se a menys de 300 metres de la seva exparella, a la seva domicili, lloc de treball o qualsevol altre on es trobe, així com comunicar-s'hi per qualsevol mitjà, físic o telemàtic duri 5 anys. Al seu recurs es queixava de la manca de proporcionalitat de la pena que li va imposar i sostenia que aquesta clau era coneguda.
