El Suprem condemna un banc a una sanció mínima per no demostrar una conducta greu · Notícies Jurídiques

Volum alt de negoci no és sinònim de sanció màxima en cas d'infracció administrativa. Així és, són diversos els criteris que s'han de tenir en compte, explica el Tribunal Suprem a través d'una sentència, on es va confirmar la sanció a una entitat bancària coneguda, en el grau mínim, és a dir 10.000 euros, per faltar reiteradament els requisits dinformació administrativa. Els magistrats consideren que hem justificat una conducta greu per part del banc, en contra del raonament de l?advocat de l?Estat que demanava una condemna a 400.000 euros.

L'Alt Tribunal té en compte, el marge de discreció que l'article 203.5, lletra c) de la LGT atorga perquè, dins dels límits mínims i màxim que el precepte estableix, es pugui quantificar la sanció atenent també altres paràmetres, contes com la conducta i la culpabilitat de l'expedientat.

En aquest cas, l'Administració sancionadora i els Tribunals de Justícia tenen la potestat per fixar la multa, entre 10.000 i 400.000 euros, esperant no només la xifra de negocis del subjecte incomplidor, sinó també la gravetat intrínseca de la conducta i la individualització del element subjectiu i la seva intensitat sigui per dol o culpa.

Gravetat de la conducta

Ara bé, per això, la Sala adverteix que es demani una motivació específica sobre la gravetat de la conducta o l'especial culpabilitat, i que, si no hi ha aquesta motivació, la sanció només es pot imposar en el grau mínim.

Xifra de negocis

La sentència insisteix que la xifra de negocis de l'infractor, - en la seva condició de titular de les dades de transcendència fiscal o un tercer aliè a ells -, no és l'únic determinant del quantum de la sanció per la comissió de la infracció tipificada a el precepte, sinó que només és un factor més de graduació.

Per tant, assenyala la resolució, el volum de negoci si bé serveix per fixar el límit màxim de la multa, això no s'ha d'imposar sempre en el grau màxim, perquè això depèn de la resta de circumstàncies concretes del cas.

proporcionalitat

El principi de proporcionalitat de les mesures sancionadores ha estat objecte d'extensa doctrina del Tribunal Constitucional, que veta sancionar de la mateixa manera qui es resisteix d'una manera absoluta o recalcitrant a col·laborar que a qui compleix, fins i tot sense respectar els terminis fixats per emplenar-los o ho fa de manera fragmentària i parcial.

I partint aquestes premisses, en el cas, en què es va desentendre per l'obligat tributari tres requisits de l'Administració per facilitar informació rellevant, a fi que aquesta pogués culminar satisfactòriament la seva activitat inspectora, el Suprem desestima el recurs de cassació i Va confirmar que la multa es va reduir a 10.000 euros precisament per la pèrdua de l'acreditació de les raons per imposar la multa al límit màxim, per la sola data de la xifra de negocis.

El Tribunal afegeix que, si en la quantificació de la sanció només se'n tingués compte la xifra de negocis, es donaria a l'absurd que conductes llevísimes en la seva realitat o en la culpabilitat, es veurien castigades amb penes desproporcionades, -sempre les mateixes-, debilitant la virtualitat dels principis essencials en la matèria sancionadora.