Recentment, la Sala Tercera Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem (TS), secció segona —per mitjà de la sentència 24/2023 de 12 de gener de 2023 (Rec.2059/2020)—, ha rectificat la doctrina que aquest òrgan jurisdiccional havia fixat una mica més de dos anys abans. Això ha provocat una profunda preocupació a l'espectre legal. Sobretot, ha generat una sèrie de dubtes en relació amb la tributació dels interessos de mora a l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF).
De facto, dos anys abans, el TS, a la sentència de 13 de desembre de 2020 (Rec. Casación 7763/2019), havia dictaminat que els interessos de demora abonats per l'Agència Estatal de l'Administració Tributària (AEAT), en implementar una devolució d'ingressos indeguts no estan subjectes a l'IRPF. Això és degut al fet que “sempre que un es torna al contribuent uns interessats recolzats pel mateix indegudament, compensant, no hi ha tal guany patrimonial, sinó que es produeix un reequilibri, anul·lant la pèrdua abans soferta”.
En aquesta sentència de 2020 hi va haver un vot particular discrepant formulat —curiosament— pel mateix magistrat que ara ha estat el ponent d'aquesta darrera sentència de gener de 2023, la qual ha causat el cop de banda interpretatiu respecte al que s'havia establert. Va considerar que "els interessos de demora passius, a favor dels obligats tributaris, són guanys patrimonials integrants de la renda general de l'IRPF".
El criteri que segueix la Sala, a l'hora d'aprovar majoritàriament la decisió d'aquesta darrera Sentència, és que de conformitat amb la Llei 35/2006 de l'impost sobre la renda de les persones físiques (LIRPF):
Cal destacar que aquesta darrera sentència, de gener de 2023, compta alhora amb dos vots particulars discrepants. Vénen ressaltar que la doctrina correcta és la fixada a la sentència de 3 de desembre de 2020. En conseqüència, defensen la no subjecció dels interessos de mora a favor dels obligats tributaris i argumenten el seu manteniment de criteri sobre la base de diversos motius.
Aquest canvi doctrinal suposa un atac de conseqüències pernicioses a la seguretat jurídica. El missatge que s'aboca és devastador, amb l'existència de pronunciaments radicalment oposats i propers al mateix temps pel mateix tribunal.
«Aquest canvi doctrinal suposa un atac de conseqüències pernicioses a la seguretat jurídica. El missatge que s'hi aboca és devastador, amb l'existència de pronunciaments radicalment oposats»
D'altra banda, el reconeixement d'indemnitzacions per part d'una Administració Tributària tracta de restablir un equilibri patrimonial que havia trencat anteriorment la pròpia actuació administrativa. Per això mateix, l'acció de l'ens públic esmenant el perjudici causat no es pot imputar com a renda a l'IRPF.
En definitiva, els articles de la Llei de l'IRPF, als quals al·ludeix la sentència i en basa la fonamentació (arts. 34 i 37 LIRPF), versen sòbriament la quantificació del guany patrimonial pel seu “valor de mercat”. Això va acabar sent totalment inadequat quan es tracta de referir-se a parts interessades de demora, que les seves fixes i establertes legalment.
Davant la disparitat de criteris irreconciliables llançats per aquestes dues sentències de l'Alt Tribunal, és necessari que —com a molt tard— es torni a pronunciar per fixar definitivament jurisprudència. Seria important una tercera sentència que dirimeixi aquesta incoherència absoluta i que torni a la llera de seguretat jurídica.
Atenent criteris purament lògics, la devolució d'ingressos indeguts té una naturalesa restitutiva i no purament indemnitzatòria. Per descomptat, aquest pagament no es pot considerar de cap manera com uneix augment de la capacitat econòmica del contribuent. Principi est de capacitat econòmica, recollit a l'article 31 de la Constitució Espanyola i que inferior la seva essència a tot el Sistema Tributari Espanyol.
En realitat, el tributari obligat el reintegrarà si no satisfà l'audiència pública, però aquest ingrés resulta en definitiva contrari al dret.
Espero que el Tribunal Suprem aclareixi aviat la incoherència manifesta pel bé de tots els obligats tributaris, així com pel bé de la seguretat jurídica al·ludida a l'article 9.3 de la nostra Constitució. Missatges com aquest, en forma de sentència, l'única cosa que provoquen és augmentar la desconfiança dels inversors, així com perjudicar l'entorn econòmic i el benestar. El temps dirà.
