L'Audiència Provincial de Madrid va acordar a l'entitat de crèdit CREDIFIM el pagament de 15.000 euros a un client, per les quantitats percebudes indegudament des de la signatura d'un contracte de préstec, per aplicació d'una clàusula sòl declarada nul·la. Els magistrats apliquen el criteri establert pel Tribunal de Justícia Europeu (TJUE) que estableix efectes retroactius al moment de formalització del contracte, pesa sobre l‟existència de sentència ferma que establia la devolució de quantitats des de declaració de nul·litat de la clàusula.
Patricia Suárez, presidenta de l'Associació d'Usuaris Financers (ASUFIN), va comentar que, amb aquesta resolució, “l'Audiència Provincial de Madrid quedava en una situació absolutament injusta per a milers d'afectats que tenien sentència ferma i que als tribunals els estaven dient que s'aplicava el principi de cosa jutjada, és a dir, que, si ja havien reclamat i recuperat des del maig del 2013 en endavant, no podria fer el mateix per les quantitats endarrerides.”
prestem abusiu
L'octubre del 2007 el sol·licitant va subscriure un préstec hipotètic amb l'entitat CREDIFIMO, en què establia una clàusula únicament del 4,10 % nominal anual.
El 2015, després de declarar-se la nul·litat de la clàusula esmentada, es va presentar una demanda d'execució en reclamació del reintegrament de les quantitats abonades de més, per aplicació d'aquesta clàusula. Despatxada l'execució, l'entitat va procedir a consignació de 5.000 euros, quantitats meritades des de la data de la sentència.
Efectes retroactius
Tot i això, el 2016 el Tribunal de Justícia Europeu va declarar que la restitució de quantitats pagades indegudament per aplicació d'una clàusula abusiva i declarada nul·la s'ha de retrotreure al moment de subscripció del contracte. Per tant, va declarar el dret a tornar els diners percebuts per l'entitat des de la data de signatura del préstec hipotecari. Aquesta sentència va modificar el criteri seguit fins aleshores pel Tribunal Suprem, que va atorgar aquest dret només des de la data de la sentència.
Cosa jutjada
Tot i aquesta resolució del TJUE, el 2021 el jutjat espanyol va desestimar la pretensió de l'actora, en el sentit que va sol·licitar les quantitats pagades des de la formalització del préstec sobre la base de l'acolliment de l'excepció de cosa jutjada invocada per l'entitat de crèdit demandada.
Decisió que va ser recorreguda per la consumidora prestatària davant l'Audiència Provincial, tribunal que si va estimar la seva petició perquè considera que no concorre l'excepció de cosa jutjada. Els magistrats entenen que aplicar el principi d‟aquesta jutjada en aquest procediment suposa una vulneració del principi d‟eficàcia del dret comunitari, però que l‟aplicació d‟aquest principi de procediment ha estat impossible o excessivament difícil per garantir la protecció que, article 6, apartat 1 de la Directiva 93/13 a què fa referència la resolució del TJUE citada, va concedir als consumidors, ja que la reclamació dels efectes restitutoris derivats de la declaració de nul·litat del sòl clausula sòl es va formular en atenció al criteri del Tribunal Suprem en la matèria, criteri que com sabem era vinculant per als jutjats i tribunals dordre jurisdiccional civil.
Per això, l'Audiència condemna l'entitat Credifimo al pagament a la demanda de les quantitats percebudes indegudament, per aplicació de la clàusula sòl, des del 5 d'octubre de 2007, data en què es va utilitzar el préstec hipotecari
In definitiva, constitueix una sentència nova, que anteposa l'interès del consumidor al de la cosa jutjada (sentències en ferm). Per això, ressalta, la presidenta d'Asufin, “esperem que el Tribunal Suprem convalidi aquesta interpretació jurídica perquè es restauraria així la injustícia que va suposar per a molts afectats quedar-se amb una sentència ferma sense poder reclamar les quantitats abonades de més per la clàusula sòl.
