Yolanda Pérez Abejón: “Amb límits per dalt i per baix només malmet la majoria”

-A Espanya. —No hi ha tradició de fer grans musicals, però ens agrada l'entreteniment en viu. Tenim precedents com la sarsuela o la revista. -Londres. —Ens vam adonar que cada cop hi havia més gent veuria musicals fins i tot sense escoltar l'idioma. Començaren s'ha convertit en experts i ha exigit qualitat. —Per què l'èxit del 'Rey León'? —Si ho sabés en faria un altre. El que sí que sé és que arriba a totes les edats. Música, Àfrica, animals. La història que explica ens explica a tothom. —A vostè li agrada? —Em passa una cosa molt curiosa, i és que cada vegada que ho veig, i ho veig moltes vegades, em transmet alguna cosa diferent depenent del meu estat d'ànim. —És un atractiu de Madrid, com un monument més. —Trascendeix allò que és un musical. El 80% del nostre públic és fora de Madrid. Abans la gent anava a Madrid i de passada anava a veure un musical. Ara la gent veurà El Rey León i de passada va visitar Madrid. És una destinació en si mateix. —Temporada 12. —Estem gairebé a nivells del 2019, però això gairebé és important. Després de la pandèmia no vam poder reobrir fins que no ens van permetre el 100% d'aforament, perquè com que era tan car de produir no era rendible sense la plena ocupació. —No omplen? —Aquesta temporada aconseguirem omplir de manera estable. —Madrid es convertirà a Londres, amb diversos grans actes musicals en cartell durant dècades? —Ho veig difícil, perquè el nostre objectiu de mercat és la població espanyola. Sobretot quan no és l'original, sinó una adaptació a un idioma concret, la gent vol veure'l al seu propi. 600.000 persones a l'any veuran 'El Rey León'. 600.000 més veuran el restaurant de musicals que fan per tot Espanya. Londres o Nova York tenen milions de persones al mercat d'objectes. —Mercat creixent. —Sí, tenim un públic més jove del que tenen els musicals a les ciutats esmentades. El 60% tenen menys de 35 anys. —Els més puristes diuen que els musicals són una horterada. —No som una òpera, però l'òpera no és per a tothom. Els musicals ajuden a involucrar molta gent a la cultura. L'òpera continua sent només per a uns quants. Els musicals són més fàcils, més divertits, més oberts i no tan llargs. Molts joves accedeixen al?òpera a través dels musicals. —Influeix la situació política en una empresa com la seva? -Influeix a l'estabilitat. Si només parles de follons, aquesta la imatge que dónes. —Ho pregunto perquè això d'Ada Colau a Barcelona és un desastre. —Si a Barcelona no hi hagués altres temes, es parlaria de les meravelles, que són moltes. Sense soroll de fons, podem parlar de tot el que té de bo Madrid. —Es pot veure un musical de 3 hores passant calor? -No. Ara estem intentant mesurar la temperatura a totes les zones del teatre, perquè no és la mateixa. Els actors necessiten fresc per actuar. Estem fent mesurament per saber com ho gestionem. —Quina absurda pèrdua de temps. —Al final tots tenim prou cap per arribar a l'espatlla en moments complicats i en aquest cas estalviar energia. Fent tabula rasa, amb límits per dalt i per baix, només aconsegueixes perjudicar la majoria. —És l'obsessió de l'esquerra per ficar-se a la vida dels altres. —Sense imposicions es resol tot més fàcil, i més en un país com Espanya, que ha demostrat ser solidari. Contra el covid, el nostre Vam anar a vacunar massivament. No ens cal que ens diguin a quina temperatura hem de posar les coses. —Inflació, recessió. —Estrenem 'El Rey León' el 2011, en plena crisi financera, i ens va anar molt bé. És cert que en temps complicats la gent redueix la despesa en lleure: surts menys però amb més cap i cerques qualitat. I jo estic molt segur de la qualitat que oferim. -Optimista. -Ja sigui. Jo ho ser. Potser és perquè sóc una optimista patològica. Our estan espantant més que una altra cosa. Al drama carrer jo no percebo. Sense anticipació. Hem patit molt en els darrers temps.