SEGUIR
SEGUIR
La tercera generació de bandes llatines, després de vint anys d'implantació a Madrid, és probablement on va presentar més canvis respecte a les anteriors. Tant els experts de la Policia Nacional com de la Guàrdia Civil que treballen contra aquesta xacra coincideixen que l'origen dels integrants d'aquestes organitzacions criminals és molt més divers que fa tot just uns anys. Així ho asseguren ABC. La tornada a la normalitat després de la tancada per la pandèmia del Covid-19 ha suposat una activitat delictiva més gran; però també un canvi als perfils d'aquests joves.
Tant és així que en una de les bandes emergents el cognom 'llatina' és merament testimonial. És el cas dels Bloods, entre les files dels quals ja són la majoria dels marroquins.
Així ho asseguren fonts policials de tota solvència, que calculen que el 90% dels seus integrants són nascuts en aquesta zona del Magrib, han estat nacionalitzats espanyols o descendeixen directament de pares del país veí.
“Són d'aquest origen i amb diferència, davant del que va passar quan es va operar. Això és degut al sentiment grupal, al fet que es van sentir més atesos pel grup que per la seva pròpia família. Es mouen sobretot per la zona centre, que tradicionalment és territori dels Trinitaris, però tenen un pacte d'unió o no d'agressió amb aquests”, va explicar un investigador.
Aquesta tendència va a més, incideix un altre especialista de l'Institut Armat: “És un context generalitzat de totes les bandes en general; cada vegada són més heterogènies quant a quantes nacionalitats es refereix. I això es deu a quina finalitat és la de buscar adepts de qualsevol tipus, i on més vulnerables són per sucumbir à la capture solen ser a les zones marginals o més desafavorides, que al seu torn sol coincidir que un alt percentatge de la població daquesta zona sol ser de nacionalitats molt diverses”.
Per això, no estranya que entre aquests marroquins hi hagi menors estrangers no acompanyats (menys) o que ho han estat i, en complir els 18 anys, s'han quedat encallats, al carrer. I és en aquest context on busquen i troben el seu 'lloc' a les bandes juvenils.
El doble de menors
A la demarcació de la Policia Nacional (la capital i altres 14 municipis grans), existeixen oficialment 120 Trinitaris; 120 Dominican Don't Play (DDP), que estan considerats més violents encara que els primers; 40 sangres; 40 Ñetas, ia penes en queden 20 Latin Kings, el grup originari. En total, comptant altres organitzacions molt minoritàries, els integrants actius i afiliats de les bandes llatines a Madrid superen els 400.
El més preocupant és, sens dubte, la joventut més gran d'aquests xavals. El 2020, els menors seran el 20%; el 2021, un 32%; i actualment superen el 40%. S'està captant nens de 12 a 14 anys, el límit d'edat per començar a tenir responsabilitat penal. Una mostra de l?últim assassinat, a finals d?abril, al carrer d?Alcocer, a Villaverde: dels set detinguts, està considerat autor material el més jove, que només feia un mes que havia fet els 14 anys.
L'estructura piramidal, tan arrelada a les primeres bandes juvenils des del sud i el centre d'Amèrica a principis dels anys 2000, ha mutat avui dia en grups heterogenis, cada cop més anàrquics i despullats de l'obediència cega els seus líders. Aquesta circumstància en organitzacions tan nombroses com els Trinitaris o DDP repercuteix especialment en els llaços gairebé inexistents que mantenen actualment les diferents faccions. En el cas dels Bloods, molts menys en nombre, les connexions es mantenen a més firmes, sense limitacions.
A la presència més gran de marroquins o espanyols de pares nascuts a l'altra banda de l'Estret se la detecció per part de la Policia d'una nova figura, els 'bulters' (aquells individus que no pertanyen a cap banda, però que s'atribueixen aquesta condició a l'hora de cometre delictes, com atracaments al Metro i als instituts), cosa que deixa un esquelet més petit però no exempt de fissures. Així, no és casualitat que l'octubre de l'any passat, un dels caps, coneguts com a 'supremes' ordenés des de Barcelona l'assassinat d'un jove que havia sortit recentment de la banda i que aleshores residia a Madrid. Per això, va encarregar la missió al 'bloc' (facció) establert a la capital.
Les converses interceptades per la Guàrdia Civil van precipitar una operació per evitar el crim i destapar els 'bloquejos' de Madrid, Barcelona i el País Basc. Els Bloods s'han de tornar a refundar. I no van trigar a fer-ho. Al novembre, la Policia Nacional va detenir quatre bandes per abusar sexualment d'una menor i amenaçar-la amb un ganivet durant una festa celebrada en un pis de Tetuan. Dels capturats, tres homes, un menors, i una dona, el més violent era un jove marroquí de 19 anys amb múltiples antecedents per robatoris amb violència, resistència i delictes contra el patrimoni.
Ja el març d'aquest any, els agents de l'Institut Armat van fer fora el guant a una violència cèl·lula assentada al Corredor del Henares. En total, 14 membres més detinguts, tres d'origen dominicà nacionalitzats espanyols, un marroquí i sis del nostre país, acusats de propinar nombroses pallisses a joves, amenaces i agressions en massa com la patida per un adolescent al seu xalet familiar d'Alovera (Guadalajara). Prop de 60 colles van anar fins a casa seva amb el propòsit d'assaltar-la per un assumpte que no tenia res a veure amb les mateixes bandes juvenils. Això, no obstant, no va impedir que un dels atacants portés un bitllet de 40 centímetres de fulla, com així s'apreciava en un dels vídeos que van gravar mentre marxaven rumb a la casa.
Les Forces i els Cossos de Seguretat vigilen de prop les incorporacions potencials a aquest tipus de bandes, catalogades d'organitzacions criminals, en base al sistema de rols definits a través d'un sistema de repartiment de tasques i al caràcter estable d'aquestes activitats delictives. El problema arriba quan algunes colles s'atribueixen a les escoles i instituts la pertinença a aquests grups (oa 'nous' creats per ells mateixos) per tal d'emprendre la resta dels seus companys.
