“No havia vist tant d'odi a la meva vida. Van descarregar en nosaltres la ràbia cap a l'Estat”. Cinc anys després de l'operació Copèrnic, el dispositiu que va desplegar el Ministeri de l'Interior a Catalunya per evitar l'1-O, ho recorda un comandament de la UIP, els antiavalots de la Policia Nacional. La seva primera intervenció va ser al col·legi de Sabadell on va votar la llavors presidenta del Parlament Carme Forcadell. “Intentes parlar amb ells, però després veies que era inútil perquè estaven totalment fanatitzats. No podia explicar que només estava complint una ordre judicial, que era un referèndum il·legal i que estava prohibit”, explica a l'ABC l'uniformat, que demana no revelar-ne la identitat. Aquella jornada va començar molt aviat, però quan els agents van arribar a les escoles, reconvertides en centres de votació, l'intent de requisició de les urnes va resultar inútil per la quantitat de gent que hi havia concentrada. “Als primers, els emblemàtics, vam anar amb molta força, vam ser quatre grups de la UIP. A mesura que avançava el matí, vam rebre notícies de la brigada d'informació per desplaçar-nos a aquells on hi havia menys gent i requisar el material de votació”, recorda, però la planificació no va ser efectiva. “L'operatiu tenia moltes possibilitats de fracassar. Calia haver pres les escoles amb antelació o haver-les deixat votar i dir que l'1-O era una farsa, però [intervenir] va ser una decisió política i ens va sortir el tret per la culata”, assenyala. I és que aquella data, la Policia Nacional era la “segona resposta. La primera l'han d'haver donat els Mossos, que tenen les competències en seguretat ciutadana a Catalunya, però aquesta primera resposta mai no es va produir. No hi va haver col·laboració”, va lamentar el comandament, que qüestiona: “on eren? amb un binomi pretén que un col·legi obri les portes?”, fent referència a la parella d'agents que el Cos autonòmic va destinar a cadascun dels centres de votació. Les indicacions que van rebre els antiavalots de la Policia van ser clares: “guant de seda” amb els votants. “Als col·legis on jo entri es va fer amb molt de compte, intentant evitar lesionats i que no calgués fer servir la defensa”, apunta. No va ser així en tot. “Amb centenars de persones concentrades davant de la porta d'una escola i has d'entrar-hi... al final has d'utilitzar la força. És inevitable, perquè a algú que es nega a moure's, quan les paraules no serveixen de res, ho has de moure per la força», va explicar el comandament, que defensa que, si escau, en tots els centres on van anar, el Actuació impecable. “Em feia mal de cor haver d'entrar a algun centre trencant les portes, perquè imaginava que podia ser el del meu fill, però no va quedar més remei”. Això sí, admet que es va sorprendre quan va veure imatges de l?ús en altres centres. “Hi va haver, puntualment, algun agent que es va poder extralimitar”. A mig matí, amb els agents desbordats davant la concentració de votants que custodiaven els centres, van rebre l'ordre d'esperar en reserva als vaixells, entre ells el Piolí i el Rhapsody, atracats al port de Barcelona. “No es va entrar a cap escola més”, va recordar la policia. Tot i que va patir l'operatiu com qualsevol altre servei, sí que admet que, després de gairebé dues dècades a la UIP, aquest va ser especialment «desagradable per la tensió» i va lamentar que les imatges d'alguns agents que van colpejar els manifestants es van utilitzar per part de l'independentisme per a Alimentar el sentiment d'agressió d'Espanya cap a Catalunya. Police researchs Cinc anys després de l'operació Copèrnic, són 65 els agents de la Policia Nacional investigats pel Jutjat d'Instrucció 7 de Barcelona, per la seva actuació a diferents escoles de la capital catalana per intentar evitar la votació. en els propers mesos quan el magistrat Francisco Miralles decidirà quants envia un judici, i les al·legacions, que exerceixen Irídia, Òmnium i l'ANC, presentant els escrits per sol·licitar les penes corresponents. A aquests se sumen l?activista Roger Español, que va perdre un ull per l?impacte d?una pilota de goma l?1-O, i quatre agents de la Policia Nacional, ja a pas de judici per la seva actuació penjant el referèndum il·legal. El primer, per llançar, almenys, una tanca contra els uniformats, a les mediacions d'un centre de votació al carrer Sardenya de Barcelona. Els policies, per lesions, després de les denúncies de tretze persones –entre les quals inclou el mateix Espanyol–. Tres casos més per suposades lesions durant la intervenció policial a les localitats de Tarragona, Girona i Lleida ja s'han arxivat. Sobre això, el comandament de la UIP lamenta que mentre els polítics condemnats pel Suprem per l'organització de la votació il·legal han estat indultats, desenes d'agents estan investigats per intentar impedir-ho, complint ordres. “Estic imputat, quina cara se'm queda? I el pitjor és la propaganda: parlen d?exiliats i de presos polítics”, censura. Els disturbis després de la condemna, l'octubre del 2019, van suposar un nou ús de la UIP a Barcelona. En aquella operació, l?Ícar, la Policia Nacional va treballar en coordinació amb els Mossos. Una setmana que va començar amb el setge a l'aeroport de Barcelona i que va culminar amb greus disturbis a Urquinaona, amb agents ferits de gravetat. “El que ells volien era entrar a la Prefectura de Via Laietana i desmantellar-la. Es va assegurar un perímetre al voltant i es va aguantar el que es va poder.
