Els anglesos i nosaltres

Una de les coses cridaneres de la mort de la Reina d'Anglaterra van ser les cues llargues. El poble anglès és democràtic i va saber formar, per acomiadar-la, una fila ordenada i pacient que els darrers dies va semblar despertar un cert orgull nacional. Per ella va passar fins a Beckham, però hi va haver excepcions. Una presentadora de televisió, Holly Willoughby, va ser fotografiada amb una amiga de Westminster sense haver estat mai vigilada al seu torn de vida pública. Això esdevenir a escàndol. Va ser acusada per un escrit signat per 30.000 persones que demanaven la seva expulsió immediata de la televisió; ella ho nega i, “devastada”, anuncia mesures legals contra una acusació tan perjudicial. Això de respecte el torn perquè s'ho prenen de debò allà. El que ha passat a un dels escàndols més anglesos dels que hàgim tingut notícia. CEM Joad va ser un filòsof nascut a finals del segle XIX que va estudiar a Oxford, va desenvolupar idees socialistes, pacifistes i feministes (substituïdes després del seu divorci per la creença en la “ment inferior de les dones”) i va aconseguir la popularitat com a pensador i divulgador Daba fins a nou conferències a la setmana i participava a un famós programa de la BBC. Però Cyril Edwin Mitchinson Joad tenia una debilitat i el 1948 va ser descobert viatjant en un vagó de tren de primera classe amb bitllet de tercera. Va ser condemnat per evasió de tarifa ferroviària, se li va imposar una multa de dues lliures de l'època i l'assumpte va saltar a les portades dels diaris. Joad va ser una autoritat en ètica pública i l'escàndol li va costar el programa a la BBC. El disgust va afectar seriosament la seva salut, una trombosi el va reduir al llit i sumit en una crisi profunda va abandonar l'agnosticisme i va abraçar la fe. I tot per un bitllet de tren. Però és que Joad tenia una estranya afició, una inclinació morbosa enganyar el servei de trens: colar-se, no pagar o canviar de vagó. Aquesta raresa, que podrem admetre com un alleugeriment d'excentricitat entre tanta virtut fabiana, va ser inacceptable per a la moral del seu país. No consta que ningú no demanés el seu indult.