Quan es pregunta a Pablo Rodríguez (San Sebastià, 1978) pels seus èxits sol dir que ell no és “el descobridor de ningú”. Però la realitat és que va ser el primer a signar un contracte editorial amb C. Tangana (avui convertida en fenomen de masses) i també l?impulsiu de Chanel, la guanyadora del Benidorm Fest de l?any passat, que va aconseguir les cotes de fenomen polític.
Avui va treballar amb Nacho Cano com a director executiu del musical 'Malinche', el més important que ha existit a Espanya. Exdirector general de l?empresa BMG, no de Warner, Sony… i es pot decidir que hi ha un radar posat per detectar l?autenticitat d?un artista. Amb la veritat, el que li passa és que no té cap inconvenient a explicar-la.
Encantat de ser una peça fonamental de 'Malinche', se'l veu una mica molest amb el tracte que s'està donant al musical des de cert sector mediàtic. Sobretot des que Cano mostra la seva afinitat amb Isabel Díaz Ayuso. “Nacho és un home molt talentós i valuós. Té la seva pròpia personalitat i sembla que això no agrada a tothom». Però el musical, i això és el més important, diu, “està encantant el públic”.
En qüestionar-lo sobre la polseguera i la polèmica que va aixecar Chanel ara fa just un any, assegura que el festival va estar envoltat d'irregularitats i interessos polítics que no es van arribar a conèixer del tot. “Tanxugueiras van ser unes candidates recolzades políticament i quan va guanyar Chanel, a nosaltres ens va caure de tot”.
Les candidates gallegues, a la imatge, haurien tingut el suport d'un grup polític per arribar a Eurovisió ABC
També va confirmar a aquest diari que el dia de la final del concurs del qual va sortir el nom de la persona que representaria Espanya a Eurovisió, TVE havia establert un ordre d'actuació dels concursants molt concret. Davant l'ordre imposat, l'equip que acompanyava Chanel -entre els quals hi havia Rodríguez-, va haver d'exigir a la cadena que es va fer un sorteig per no perjudicar per sistema uns artistes i premiar-ne d'altres.
Però finalment, TVE va accedir a deixar-ho a les mans de l'atzar i “l'ordre i els guanyadors van ser els que van ser. Vam aconseguir el millor resultat que havia tingut Espanya a Eurovisió en diverses dècades. El jurat professional va escollir el producte que s'adequava millor al que demani el concurs”, recorda. Callem moltes boques.
TVE havia establert l?ordre d?actuació dels artistes. “Vam haver de lluitar perquè es va fer un sorteig”
-Es va dir que Chanel serà la candidata de TVE.
-A mi em va arribar a treure a 'El Jueves' com un home amb bigoti assegut en una cadira de BMG firmant contractes amb TVE. Em va fer gràcia, però la realitat és que tots eren candidats seleccionats per TVE. A alguns artistes els va seleccionar directament la cadena, com va ser el cas de Rigoberta Bandini o el de les mateixes Tanxugueiras. Però també es va preguntar a diverses companyies, com va ser el nostre cas (el de BMG) perquè proposessin candidats. De fet, abans de Chanel, vam presentar una intèrpret per a la cançó que no va acabar quallant. La primera candidata serà una noia d'Irun que es diu Aysha. Però ens diuen que hi ha una ballarina que havia treballat al musical 'El Rey León' ia la preproducció de 'Malinche'. La vam veure i ens va encantar.
-¿Com va crear una diva?
-Ho vam fer des de zero. El públic d'Eurovisió, majoritàriament gai, adorava les dives i va contractar una agència externa perquè la nostra ajudés amb la imatge. Molta inversió econòmica i una feina molt intensa. Our strata va ser la de sorpresa perquè ningú no havia vist l'espectacle que era 'SloMo' abans de la semifinal. Havíem llançat una sèrie de vídeos que van generar expectativa. Portem una proposta de valor salvatge, com mai abans no s'havia vist amb un artista completament novell.
-¿Fins a quin punt es fa política a Eurovisió?
-És un concurs on la geopolítica mana. No oblidem que guanya la gala Ucraïna. El missatge que les Tanxugueiras anaven estava lligat a la reivindicació de dur a terme les entitats dels pobles. Si es consulta l'hemeroteca, el BNG havia donat suport directament a les gallegues. La ministra d'Igualtat ho havia fet a Twitter amb el feminisme de Rigoberta. Però el xou i el treball d'una dona immigrant, amb arrels cubanes, va acabar triomfant.
