Parlem de Sostres que s?avorreix amb les discussions sud feminisme i Catalunya. Compartim sensacions. Els dos temes tenen un tret comú: argument sobre ells amb un creient de la causa s'assembla a un intent de jugar escacs contra una gallina. L'única cosa que s'aconsegueix és que et trasbalsi el seu clos, mentre pica i mou peces al tuntún. La gallina almenys pon ous. La feminista i l'indepe creuen llençar-li ous a les seves causes. Troben un gust especial a córrer davant dels grisos… sense els grisos darrere. Aquests debats impliquen un puntet extra de desesperació per a mi, ja que sóc dona i no m'interessa el feminisme actual. Les senyores estem de moda, això em converteix en la columnista perfecta per a una capçalera. En un món on només pots parlar d'un tema si ets jutge i part, la persona ideal per parlar contra el feminisme dominant ha de ser, per força, una dona. La mateixa lògica que subjau en afirmar que, per tractar el càncer de mama, est preferible a una advocada penalista a un oncòleg especialitzat en ginecologia. Així, d'una manera o altra, sento que s'espera que mi toqui aquests temes. I a mi no em ve de gust jugar als escacs contra una gallina. Fa uns mesos el comentari a un company columnista que volia escriure un text titulat “Senyors, salveu-nos, salveu-vos”. Salvar-nos de què? D'escriure sobre feminisme, que s'ha acabat convertint en un tema de dones parlant sobre dones, assumpte del qual els homes se suposa que no entenen i del qual ni volen ni han de prendre-hi part. Hi ha un estereotip pitjor sexista? “Coses de dones” Gràcies per res, feministes de tercera onada. Sostres, escrivint sobre el tema, ens ho estalviem a les altres. Gràcies, Salvador (i exculpa el tuteig, que no ens coneixem). Ara bé, hi ha qüestions que tenen a veure amb el dimorfisme sexual, amb el fet que som un home i una dona, que no podem deixar de banda. Tot i que avorreixen, perquè sempre s'entrometrà de manera viscosa el feminisme com a deliri ideològic secular. Tenim diversos elefants a l'habitació, com ara el descens de la natalitat (cal recordar que això té a veure amb el sexe i la gestació?). O l'increment progressiu de la preponderància d'universitàries, cosa que afecta el model productiu i d'organització familiar, com va comentar ahir amb molt encert Berta González de Vega. L'assumpte que més em preocupa, però, és el preocupant nombre d'homes que vaig trobant que han estat víctimes de denúncies falses. Innocents que han passat per calabós sense que després s'hagi reparat el mal rebut. Homes als quals un procés de divorci destrossa la vida, ja que els despatxos d'advocats inciten les dones a desplegar tot el catàleg de lleis infames que ha implementat aquest Govern. Aquest darrer tema no només no m'avorreix: ja estic aclaparada com a ciutadana. Estic segura que a Sostres també.
