SEGUIR
- aquestes buit
- Llibertat contra la secta
- abusos
El pare Aragonès ha assumit la derrota, s'ha concentrat en la gestió i ha procurat no dir ximpleries. De vegades gesticula, però és més per dissimular davant d'un sector dels seus que perquè de debò tingui ganes de bronca. No agrada a ningú: els independentistes el consideren una traïció autonomista i els constitucionalistes és un separatista perillós. I això és precisament allò que necessitava Catalunya. Algú discret, gris, ordenat i mediocre que confongués amb el desolador paisatge que ha quedat després de la derrota. Aragonès funciona perfectament com a antídot i encara millor com a mirall.
Una anècdota de la darrera setmana ho defineix en el seu context. Per motius més enllà de qualsevol comprensió civilitzada, un reducte d'independentistes insistia a tallar cada
La jornada va durar unes hores, i durant gairebé dos anys, l'avinguda més depriment de Barcelona, anomenada Meridiana. Aragonès va posar fi a la galleda dijous declarant il·legals les concentracions i els Mossos van carregar contra els vandals. Entre la Presidenta del Parlament, Laura Borrás, que va ser capaç de fer propaganda irredentista havia acatat feia només uns dies decisió de la Junta Electoral Central d'inhabilitació d'un diputat de la CUP, quan per fi van acabar a complir la seva desobediència tan promissida, no va ser per contrariar l'Estat sinó el Govern i en un acte tan antidemocràtic com impedir als altres el pas.
Què és Aragonès? El president de la Generalitat d?Esquerra Republicana a qui desobeeix una presidenta convergent del Parlament. En què va quedar l?independentisme? Que la meitat talla el carrer més lletja de Barcelona i l'altra meitat mana la policia perquè s'han cansat de fer el ridícul d'una manera tan bèstia.
La suposada majoria independentista que va donar les urnes fa un any no ha aconseguit articular-se gens important. El Govern ha hagut de pactar els pressupostos amb Podemos: uns pressupostos absurds, una fiscalitat tan abrasiva que han de ser un delicte, i signats pel nou estel de la política catalana, Jaume Giró, que ja és candidat de Puigdemont -ja veurem si. el partit ho accepta -per guanyar les properes eleccions contra l'Aragonès. Si això triomfarà seria l'autèntic retorn a la normalitat, que és que Convergència tingui un líder que faci temps que hagi sentit que la causa de la independència de Catalunya no està per fugar-se o anar a la presó sinó per fer negocis amb els amics. cobrar mossegades i acusar Espanya de robar-nos.
