Seguirà sotmès al preu de l'oli d'oliva? Aquests són els factors que fixaran el valor

L'oli d'oliva sol aparèixer esmentat en moltes anàlisis i converses sobre l'onada inflacionista on ens trobem. L'anomenat 'or líquid', del qual Espanya és el primer productor mundial amb un 44% de la producció global i unes exportacions superiors al milió de tones (1,07 milions de tones a la campanya 2021/2022 ha protagonitzat la seva particular escalada). Les importacions, a 30 de setembre, situaven per sobre de la mitjana d'anys anteriors (182.900 tones) continuar en un futur proper Setmanes Caldrà mirar el cel…

«Des de l'1 de setembre han caigut 30 litres d'aigua, quan el més normal és que fins al desembre siguin 300 litres però és que, a més, la situació s'agreuja perquè l'any passat també va ploure molt poc», han apuntat des d'un dels gegants del sector: el grup cooperatiu DCOOP (1.021,16 milions d'euros de facturació el 2021) la seu del qual és a Antequera (Màlaga). La conjuntura actual l'atribueixen a dos factors: l'escassetat de precipitacions i les perspectives dels mercats de producció.

Cap de les dues són falagueres. Els productors també esmenten altres problemes comuns, que comparteixen amb altres productors primaris, com ara el sobrecost de l'electricitat i els fertilitzants, entre altres insums. Només en aquests dos conceptes, amb dades del juliol de l''Índex de preus pagats pels agricultors' que elabora el Ministeri d'Agricultura, s'estima que els fertilitzants s'havien encarit un 92,28% i la llum un 99,45%. Un factor que creen importants empreses com DCOOP que restableix la rendibilitat és que, molts d'insums, estan lligats als preus de les primeres matèries. No obstant això, el problema més gran ve del clima.

A la Interprofessional de l'Oli d'Oliva Espanyol adverteixen que cal veure «com digereixen els mercats, tant el nacional com l'internacional, l'increment de preus com a conseqüència de l'increment de costos de producció i la contracció de l'oferta a nivell mundial». En la seva anàlisi de la campanya passada, l'òrgan que representa tot el sector, opta per la prudència encara que parlen de diverses «certeses»: la collita d'aquesta campanya 2022-2023 serà «curta», que fins i tot pot situar-se a el pitjor dels escenaris per sota de les 800.000 tones.

A això, afegeixen, que altres grans països productors apunten a produccions discretes. Com a segona certesa apunten que “el mercat s'ha mostrat molt sòlid a la campanya anterior, la que va tancar el 30 de setembre passat, a la qual vam tornar un edifici de nou el nostre rècord de comerç d'olis d'oliva en un any amb 1.672.000 tones ”. A més de concloure amb uns preus déu de 3,85 euros després d'una revaloració de gairebé un 28% i de créixer les vendes, al mercat interior, un 10,2% fins a vorejar les 600.000 tones. “Registres que no aconseguim des de fa dues dècades”, han apuntat des d'aquest òrgan.

Transvaseu d'hostaleria a la llar?

A Deoleo, un altre gegantí sector té un Ebida de 48 milions d'euros el 2021, assenyalant que "la previsió general de collita per part dels principals productors no és bona, cosa que tindrà un efecte més que probable en forma d'increment de preus" . Tot i això, matisen que el seu accés a diferents mercats internacionals permetrà compensar les males perspectives d'alguns països productors. “El possible increment de preus podria derivar en un transvasament del consum de l'hostaleria a la llar”, apunten des d'aquesta multinacional espanyola que creu que, en aquest context, això conduiria a un volum més gran de consum de l'anomenat 'or líquid'.

Des de DCOOP han apuntat cap al cel, del que va pensar la nova campanya més que mai: “Si segueix sense ploure, el problema és que l'olivera ja ha donat fruit: Aquest cultiu té el creixement vegetatiu l'any anterior i, ara està lluitant per sobreviure. Si no té creixement, no hi haurà collita”.

En aquesta línia, les previsions reflecteixen aquests núvols (figurats) sobris de la campanya 2022/2023, que acaba de començar i que perllongarà fins al 30 de setembre de l'any que ve. L'aforament inicial per a la campanya recent iniciada del Ministeri d'Agricultura, publicat a mitjans d'octubre, situava la producció per a la campanya que ve en 780.000 tones. Això contrasta amb les dades de campanyes anteriors: 1,49 milions de tones (2021/2022), 1,39 milions (2020/2021) i 1,12 milions (2019/2020). A més, preveien minves en altres productors mundials com Itàlia i Portugal. Calculaven que els preus ja se situaven un 27% per sobre de la temporada anterior (2020/2021).

Des de Cooperatives Agroalimentàries, ja al setembre, posaven xifres a la situació: S'estimava en 900.000 tones la collita per al 2022/2023 i la condicionaven a l'evolució d'aquesta tardor – ronyosa, de moment, en terme d'aigua i amb temperatures fins ara temperades – i esmentaven una producció europea de només 1,47 milions, un 35% menys (unes 800.000 tones menys).

"Una situació no desitjada per a l'agricultor"

A DCOOP han registrat que l'actual conjuntura és “una situació no desitjada per a l'agricultor que li interessa uns ingressos i una producció més o menys estables”. A això suma l'evolució del consum davant la pujada de preus i del que esperen que valorin que l'or líquid és “el gra més saludable que pot consumir l'ésser humà”. De tota manera, DCOOP espera tancar aquest any amb una facturació més elevada que rondarà els 1.200 milions d?euros. Una xifra que no es podria assolir el 2023.

Per la seva banda, a Deoleo assumeixen el complex context econòmic que pateix Espanya i la resta de grans economies i apunten que “l'increment en el cost de la vida és un factor d'impacte transversal al que uneixen l'increment en els costos de producció i de materials auxiliars». Segons els mànagers d'aquesta companyia, amb marques tan reconeixibles com Carbonell o Hojiblanca, l'impacte de la “variable preu” serà un element a estudiar els propers mesos i es mostra convençut que la seva estratègia orientada a la qualitat, la innovació i les marques que permetran navegar aquestes aigües revoltes.