Vladimir Putin va anunciar la suspensió unilateral de l'últim gran tractat de control d'armes nuclears que existia entre Rússia i els EUA, el New Start subscrit el 2010 per a la reducció d'armes estratègiques. A quatre dies del primer aniversari de la invasió d'Ucraïna, s'ha cridat a Putin el “teatre de l'absurd” que amb tant afany ha treballat i ha permès Washington, que ha estat recolzant i finançant Kíev per resistir l'agressió, exercir la supervisió de la seva arma nuclear. arsenals Els tractats de control d?armes entre les dues grans potències de la Guerra Freda van ser un intent de domesticar i racionalitzar l?equilibri del terror que suposava la certesa que, al?hora d?un intercanvi nuclear, el planeta estaria totalment destruït. De fet, l'organisme més emblemàtic que ha sobreviscut a la fi de la Guerra Freda –el famós 'Butlletí dels Científics Atòmics'–, va decidir el 24 de gener passat avançar les manetes del seu famós Rellotge del Judici Final que ara marca 90 segons per la mitjanit, el més proper a una catàstrofe global que no ha estat mai.
Una de les reaccions més aclaridores al que va passar va ser la del cap de la política exterior de la UE, Josep Borrell, que diu que la decisió del Kremlin era «una altra prova que el que Rússia està fent és demolir el sistema de seguretat que es construït al final de la Guerra Freda”. Malauradament, la decisió de Putin significa –i val més reconèixer-ho més aviat que tard– que la 'ultima ràtio' d'escoltar el líder rus és la que sorgeix de l'equilibri del terror.
El discurs del líder rus mereix ser analitzat amb detenció. Per a la galeria va tornar a culpar Occident d'haver provocat la guerra, malgrat que Rússia no va ser mai agredida. Va intentar donar consistència a la farsa dels referèndums als territoris ocupats assegurant que la seva població està agraïda a Rússia. Va presumir que la seva economia ha sobreviscut a les sancions més del que s'esperava i va presumir d'haver aconseguit una collita record de cereals, omès les ucraïneses que part de la seva producció va ser espoliada pels invaders. Però potser el més significatiu del discurs va ser el llarg apartat que va dedicar a elogiar l'heroisme de l'Exèrcit i prometre una sèrie de beneficis socials per a les famílies dels caiguts i per als veterans. Es va esforçar a descriure la vida militar com una gran oportunitat per als joves russos.
El balanç del primer any de l?agressió de Putin és el d?un fiasco espectacular. L'operació militar especial, que suposadament es va dur a terme en alguns llocs dels centres d'Ucraïna i va retenir o assassinar el president Zelensky, va resultar en una gran guerra de resultat en el fet que no hi va haver cap element del catàleg dels horrors : civils. desplaçats i assassinats a sang freda, baralles a fàbriques i centrals nuclears, fosses comunes plenes de cadàvers, etcètera. Amb el que no va comptar Putin va ser que els ucraïnesos el rebutjarien amb fermesa i que la invasió provocaria l'efecte contrari al que buscava: al costat de Rússia ha sorgit una nova nació que ha assentat el seu mite nacional a la resistència i s'ha allunyat del món rus per diverses generacions. Moltes de les característiques d'aquesta Ucraïna nova s'estan consolidant gràcies al suport dels països que formen la UE.
Més conseqüència que Putin no va contemplar va ser l'extraordinària revitalització de l'OTAN –subratllada ahir pel president Biden a Varsòvia–, que ja havia començat el 2014, però que s'ha vist augmentada amb aquesta crisi al punt que aquesta ha posat fi la neutralitat tradicional de Suècia i Finlàndia.
On afecta Espanya, l'amenaça de Putin haurà de correspondre a una unitat equivalent a la que s'ha exhibit en el context atlàntic i europeu. Aquesta unió s'ha demostrat tant al si de l'Executiu com a les relacions entre Govern i oposició. Malauradament, la presència de ministres obertament contraris a l'Aliança Atlàntica farà impossible que Espanya es pugui homologar amb la resta dels aliats.
Quant de temps més durarà aquesta guerra i fins on ens portarà? Una bona part de la resposta a aquesta qüestió és al camp de batalla, però també als despatxos. Els anuncis dels EUA so that China no segueixi oxigen a Rússia, quan s'anuncia un possible viatge de Xi Jinping a Moscou, no semblen gratuïtes. A la Xina no li agrada la temeritat de Putin, però no es vol comprometre en una acció concreta. Però qualsevol solució avui sembla passar per la intervenció.
