El Partit Popular i Ciutadans va exigir ahir al Govern que esmeni la reforma de la Llei de Seguretat Nacional i inclogui indemnitzacions per als serveis forçosos que el Govern pugui imposar als ciutadans en cas de crisi. Tots dos partits es van posicionar així després que ABC publiqués ahir el contingut d'un informe intern de Presidència (Oficina de Coordinació i Qualitat Normativa) que expressa dubtes sobre l'encaix constitucional de la reforma. En concret, sobre el nou poder que vol atribuir a l'Executiu per, en cas de crisi, imposar als ciutadans la realització de tasques sense cap compensació.
El ministre encarregat del projecte, Félix Bolaños, va decidir seguir endavant amb la reforma mantenint aquest polèmic poder per al cap del Govern pesa sobre les advertències de la ciutat informa intern, datat el 13 de gener passat i signat pel director de l'Oficina de Coordinació i Qualitat Normativa, Francisco Javier Anta Saavedra, dependent del Ministeri de Presidència. Dues setmanes després, el Consell d'Estat va llançar seriosos avisos al Govern en la mateixa línia i també va ser ignorat per Bolaños. La reforma es troba ja en fase de tramitació al Congrés.
Ciutadans sense drets
“Pel PP, la constitucionalitat d‟una llei és una línia vermella indiscutible. Aquesta llei, tal com està concebuda, convertirà el ciutadà en un bé dús públic, sense drets propis i sense possibilitat de rescabalament. Pedro Sánchez pot confiscar els béns als ciutadans i obligar-los a complir les seves funcions o serveis sense rebre cap mena de compensació econòmica a canvi. Però cal indemnitzar aquells que proposi una prestació a favor de l'Estat pels danys i perjudicis que els pugui ocasionar”, avisaven ahir fonts populars en conversa amb ABC.
La posició del partit que encapçala Alberto Nuñez Feijóo és clau en aquesta reforma perquè els socis independentistes de Sánchez s'oposen al projecte. ERC, de fet, no només vol que l'Executiu abandoni aquesta reforma, sinó que li demani que derogui la Llei de Seguretat Nacional en vigor. Si el Govern va reforçar posar en marxa la tramitació d'aquesta iniciativa va ser perquè el PP, Vox i Cs van unir forces amb el PSOE per repel·lir les esmenes de totalitat presentades per ERC i Junts per engegar el projecte. Els tres partits del terç dret van argumentar "sentit d'Estat" per votar contra una reforma que van criticar des de la tribuna d'oradors. Si els socialistes volen aprovar el projecte hauran de pactar amb els liberals-conservadors.
"L'exigència d'indemnització és la principal esmena que els liberals presentarem per intentar millorar aquesta llei", subratllen per part seva fonts de Ciutadans a ABC. En concret, la formació presidida per Inés Arrimadas reclamarà que el PSOE pari atenció a les rebudes i inclogui el dret a percebre compensació «en cas de prestacions personals de particular sacrifici o intensitat». A més, exigeix una reunió del Consell de Seguretat Nacional "com a condició prèvia a la declaració de situació d'interès per a la seguretat nacional per part del president del Govern". I, finalment, reclamarà tant “un control parlamentari més gran i més rendició de comptes” una vegada declarada aquesta situació d'interès, com la modificació de la llei que regula el CNI per “blindar el càrrec del seu director, i deixar-lo al marge de interessos polítics o personals”. Ciutadans ha optat per afegir aquesta condició després de veure “com Sánchez lliurava el cap de la directora del CNI al separatisme”.
“El súmmum del surrealisme”
Per al PP i Ciutadans ho va formar en què el Govern ha impulsat la reforma de la Llei de Seguretat Nacional reflecteix la seva manera habitual d'actuar. «No hi ha sorpreses. Tampoc que el Govern discrepi públicament del mateix Govern. I, en aquest cas, que l'Executiu de Sánchez ignora fins i tot els seus informes és el súmmum del surrealisme. Ningú no ho entén”, va assenyalar ahir fonts del PP a ABC. «El Govern segueix amb el mateix 'modus operandi' utilitzat des que va arribar a Moncloa: ignorar els informes interns i consultius, passar per sobre de les institucions i contrapesos de l'Estat, recargolar els terminis, com en l'abús dels decrets llei per a ajustar-los a la seva agenda política i, fins i tot, eludir l'aplicació de la Constitució i les sentències judicials”, reblen fonts de Cs.
