José Berral (28/05/1928) i Antonio Belman (04/04/1931) van conèixer de petits al poble sevillà d'Herrera. Les seves mares eren molt amigues i, a més, vivien al mateix carrer, cosa que va facilitar que aquests dos petits estiguessin tot el dia junts fent entremaliadures o jugant amb una pilota de drap.
Es van fer inseparables, i quan va arribar l'adolescència van augmentar a treballar a l'horta que tenia la família d'Antonio i, després de pescar entre oliveres i vinyes, recorden menjar, moltes vegades d'amagat, carxofes acabades de collir.
Tot i això, l'amistat que unia aquests dos adolescents es va veure per la sobtada mort de la mare de Josep, el 1948, i la ràpida marxa de la família a Mallorca a la recerca d'una pròspera vida a l'illa.
Allà el jove Antonio treballava com a vidrier al barri de Santa Catalina. Va estar casat 67 feliços anys, va tenir 2 filles i 3 néts, “dos enginyers”, compta amb orgull.
El jove José (a dalt a l'esquerra) en una foto de família nombrosa
Paral·lelament, Antonio, amb qui va trencar el contacte el mateix dia de la seva marxa, també va seguir el seu camí i va acabar a Mallorca formant una bonica família amb la seva xicota de tota la vida, amb la qual va tenir 3 fills. Tot i que va començar treballant a la construcció com a mestre d'obra, amb la crisi es va fer trucker i va recórrer durant anys les carreteres d'Espanya i França.
Antonio va arribar també a mallorca on es va fer i va tenir 3 fills
Van passar els anys. José va quedar vidu i el passat 17 de març de 2022 va entrar a la residència Fontsana Son Armadams (Palma de Mallorca). Fa uns dies, caminant per un dels passadissos de la residència va escoltar la psicòloga del centre de parlar amb un altre resident sobre Herrera. No va dubtar a acostar-se per poder explicar tot allò que ell coneixia del poble. L'altre resident també coneixia molts detalls d'aquest lloc sevillà, de manera que va generar una conversa emocionant fins que, en un moment donat, es va adonar que havien viscut al mateix carrer i que les seves mares eren molt amigues. “Però Antonio, si sigui el teu amic Josep de la infància!”. Per capricis del destí aquests dos amics de la infantesa es van retrobar després de 75 anys sense saber-ne un de l'altre.
“Al cap de poc de parlar amb Antonio vaig adonar que era el meu amic i ens vam saludar molt calorosament. Estem molt contents i ara passem molt de temps junts xerrant, jugant al dòmino, menjant, participant en tallers o explicant les nostres batalles i aventures a altres persones del centre”, confessa José.
Per a Antonio, que va arribar a la residència el 18 de gener passat, “ha estat una gran sorpresa i una sort ajuntar-nos de nou” -segur a ABC-. És com trobar-se amb un amic, amb una persona que coneix molt malgrat tot el temps que hem estat sense veure'ns”.
Avui, amb 94 i 92 anys, José i Antonio van mantenir un bon estat físic i recorden perfectament alguns dels episodis que van viure quan eren amics de la infància. Acaben de protagonitzar un retrobament d'amics que va confirmar com el destí de vegades torna a unir à persones que pengen 75 anys no s'han creuat ni una sola vegada a l'illa que els va acollir quan va deixar la seva Herrera natal a la recerca de prosperitat.
Fonts de Fontsana Son Armadams asseguren que aquesta trobada ha estat una història preciosa “i una mostra que a les residències també passen coses boniques com quan hi ha persones que s'enamoren o es casen. Aquests dos amics se senten feliços i, en ser molt bromistes tots dos, generen molt bon ambient al centre. A més, a ells els fa sensse més segurs en tenir algú tan proper junts al que aprecien tant i, al mateix temps, les seves respectives famílies també se senten igualment feliços que tots dos puguin compartir temps. Tenen molt a explicar-se perquè tenen corda per a estona. Sens dubte, estan vivint una nova etapa de la seva amistat”.
