SEGUIR
Quan a classe toca explicar la Presidència dels Estats Units, sempre destaquem els requisits constitucionals per arribar a ocupar la Casa Blanca. D'un temps ençà, en irònica coincidència amb el mandat de Joe Biden, en detallar el mínim d'edat requerit -35 anys- els meus brillants alumnes pregunten si no al màxim màxim quant a la senectut permetrà per seure al despatx oval .
En el cas de Biden, els seus 79 anys tan mal portats contrasten amb la vitalitat per al mal demostrat per altres líders. Amb tot, l'alcalde llast del president número 46 dels EUA no és la seva edat sinó la contumaç condició de bocasses que li ha company durant la seva longeva carrera política
jalonada per ficades de pota, embelliment dels seus mèrits i fins i tot vergonyosos plagis.
Al final del seu esperat discurs de 23 minuts a Varsòvia, va arribar Biden i va improvisar noves paraules en anglès que van ressonar molt malament per a tot. En dir en referència a Putin «Per-l'amor-de-Déu-aquest-home-no-pot-romandre-en-el-poder», el bocachancla en cap ha introduït la pitjor de les variables en la tragèdia d'Ucraïna per plantar un canvi de règim a Moscou.
Amb aquesta escalada verbal, Biden ha sublimat l'art de ficar la pota segons els estàndards de Washington: arrufar la veritat en el pitjor dels moments. Per la seva incontinència ròrica, Biden ha complicat encara més arribar a un acord negociat; ha efecte la unitat democràtica exemplar en defensa d'Ucraïna; ha restat credibilitat a l'incentiu de retirar les dures sancions adoptades; i ha obviat que desputinitzar Rússia és una cosa que només correspon fer als russos.
Amb només nou paraules no és poc el que ha aconseguit un noi de Pennsilvània tartamut que amb tenacitat va fer de parlar en públic la feina de la seva vida. El mateix polític que en competir contra Donald Trump va insistir que les paraules d?un president sempre importen: “Poden moure els mercats. Poden enviar els nostres valents homes i dones a la guerra. Poden portar la pau».
