—Els espanyols ens movem poc. —A Amèrica es pensa encara que l'oli és italià, quan Espanya és el productor més gran del món i una gran part de l'oli que ells exporten és nostre. Cal anar-hi, cal ser-hi. Jo viatjo molt i veig molts francesos, molts italians i pocs espanyols portant els seus vins. —Vega Sicília és la gran marca espanyola de tots els temps. —Jo with the dic a la meva família que no acabem de ser conscient del prestigi que tenim al món. —Espanyol tampoc. —Els anglesos ens porten avantatge. Fa 50 anys, per ells el vi ja serà un producte cultural i aquí només serà un producte alimentari. -França. —Vaig molt a França i em fa molta enveja veure com hi fan les coses. A Espanya no ho sabem fer. De la nostra alta cuina se'n parla a tot arreu amb gran admiració, però l'Estat no sap protegir, potenciar, aprofitar el negoci. —El món. —Gastronomia llença molt, més que el vi. Però per totes dues coses Espanya és coneguda, admirada i visitada per molta gent. —La vostra empresa és familiar. —Jo no vaig venir del món del vi, i crec que a Vega Sicília li va anar bé que adquiriríem el celler. —Per què? — Perquè el vi és un món molt potent i força tancat. Quan contracte té un treballador d'un cert nivell procuro que tampoc no sigui del món del vi, perquè aporti coses noves i diferents. —Vostè estima la seva família i la Vega Sicília. Si tingués un fill que no serveix, pesaria més la sang o el vi? —Les famílies sempre són complicades. Els negocis els ha de continuar el que tingui capacitat. —És fàcil dir-ho. —I difícil fer-ho, sí. Però la família també en serà la propietària i ha d'aprendre que no tothom està capacitat. I una mica més important: que no a tothom li agrada allò ni ho vol aprendre. —Què diria al pare oa l'avi que ara llegeixen i estan intentant forçar un fill o un nét que ja es veu que no sortirà bé? —Que la família és important, i que és important que segueixin el negoci que algú va crear. Però també cal ser realista, pel negoci i per ells. Si fa desgraciat el seu fill no és bo, ni per al seu fill ni per al negoci. —Vostè és molt més humil i menys fardell que els que demanen els seus vins als restaurants. —Quan ets ja no cal demostrar-ho. —No es dóna mai per satisfet. —Cada matí quan m'aixeco em pregunto si ho estic fent bé i en què podria millorar. —Vega Sicília pot millorar? —El millor vi sempre està per fer, perquè depenem d'una cosa que no podem controlar. —Què és? —La naturalesa. —Anem camí. —De moment no, i és bo que segueixi manant ella, que no la controlem. Dos anys iguals en climatologia donen dues anyades diferents. I no sabem per què. Inventem un munt de coses. Però no ho sabem. —A la natura cal controlar-la, sotmetre-la, explotar-la. —Si la controlem, el vi perd la màgia. —Controlem el Covid i no perdem la màgia. Almenys jo. —A la salut de la vinya s'ha avançat molt i també els fem PCR. Però tot i això, cada any és diferent. És el que més em meravella. És la grandesa del vi. —Els preciosos. —El preu de les hectàrees és molt car en segons quines zones, caríssim. També depèn de si fas mil ampolles o cent mil. El treball a la vinya és molt costós, segons com es faci. Però és cert que de vegades el preu va superar el valor, per la fama, el prestigi i la demanda. —Els restaurants exageren una mica multiplicant. —El negoci és el negoci. Un restaurant requereix molta inversió i fenc que rendibilitzar-la. A Espanya nostra queixem però quan les vendes per aquí es multipliquen per molt més. —Els casaments. —Hem abusat. —El millor vi. —Qui t'agrada més. El vi és per gaudir. De la resta ja ens ocupem nosaltres.
