SEGUIR
El Camí Sinodal, en què l'Església Catòlica Germana va treballar per una reforma de la institució, va aprovar aquest divendres amb el 86% dels vots una flexibilització del celibat sacerdotal i proposarà al Papa Francesc una reflexió en aquest sentit juntament amb la resta de conclusions del procés, per a la qual cosa s'espera una ratificació sense traves a la votació que tindrà lloc a l'assemblea de tardor.
Segons el comunicat emès per la Conferència Episcopal alemanya, la proposta forma part del text titulat “El celibat dels sacerdots. Enfortiment i obertura” i que emfatitza el valor del celibat com de vida dels sacerdots però demana l'admissió de sacerdots casats pel Papa o per un concili, així com atorgar permís perquè els catòlics sacerdots que així ho desitgen es casessin i romandran en les seves funcions, de la mateixa manera que les esglésies bizantines i l'església protestant ho permeten.
Durant el debat a l'assemblea plenària, amb 200 participants delegats presencials i que va tenir lloc divendres a Frankfurt, diverses intervencions van criticar que el text contingui una valoració positiva de la vida en castedat i van sol·licitar que donés associat formalment a «riscos» i «efectes secundaris”, en referència als casos d'abusos a menors. Abans de la votació, s'havien pronunciat en públic el cardenal i arquebisbe de Munic Reinhard Marx, i el president de la Comissió de les Conferències Episcopals de la UE, Jean-Claude Hollerich.
Marx va declarar una vegada en una entrevista concedida al Süddeutsche Zeitung que “alguns sacerdots estarien millor casats, no només per raons sexuals sinó perquè seria millor per a les seves vides perquè no estarien sols (…) i alguns diran que si ja no tenim celibat obligatori, aleshores tots sortiran corrents a casar-se, i la meva resposta és que seria un senyal que, efectivament, no funciona bé”. “És una manera de vida precària”.
Hollerich, per la seva banda, havia dit al diari anglès La Croix: “Tinc una opinió molt alta del celibat, però cal preguntar-se si és essencial perquè jo he casat diaques que exerceixen de forma meravellosa, les homilies de la qual toquen de veritat les persones, més que nosaltres els cèlibes”. I va prosseguir: “Si un sacerdot no pot viure aquesta solitud, cal entendre'l, no condemnar-lo”.
organització de dones
A l'última sessió, l'assemblea plenària del Camí Sinodal va votar un segon i també controvertit document sobre l'ordenació de dones que serà remès al Fòrum com a base per al treball per al processament posterior. El text tracta sobre la igualtat de gènere a l'Església i estableix que “no es justifica que les dones estiguin admeses a tots els serveis i oficines de l'Església però excloses de l'ordenació sacerdotal”, per això defensa que “no hi ha una línia clara de tradició” requereix un “qüestionament i canvi fonamental de les estructures i relacions de poder imperants”.
Aquests dos documents, encara que “històrics” segons els participants a l'assemblea, encara no són vinculants. Encara queda un debat crucial, que tindrà lloc al llarg d'aquest dissabte, sobre Moral sexual i Homosexualitat a l'Església, amb el qual tancarà la sessió actual. Però ja dijous van ser aprovats dos textos, els primers enllaços, que inclouen canvis de pes i dans la mesura de l'abast que pretén sostenir el procés. Tots dos tindran la majoria necessària de dos terços dels bisbes presents.
Amb 178 vots a favor i 28 en contra, els membres amb dret a votar van aprovar un anomenat text d'orientació amb què el projecte de reforma fixa els seus fonaments teològics. Atès que el text també va ser acceptat pels bisbes presenta amb 41 vots contra 16, passa a ser vinculant.
Posteriorment va succeir per majories similars a “Text Bàsic” sobri “Poder i Separació de Poders a l'Església”. El text d'orientació, que es caracteritza en termes de llenguatge i contingut com a “de teòlegs per a teòlegs”, pretén albergar un “camí de conversió i renovació” per a l'Església, que es considera irreversible davant dels “signes dels temps”. .
Al llarg de les seves 20 pàgines subratlla que “les fonts més importants per als cristians són la Bíblia, la tradició, el magisteri i la teologia”, i inclou entre aquestes fonts “els signes de temps els i el sentit de la fe del poble de Déu». A la discussió es va aprofundir sobre el que l'Església podia escoltar per “signes dels temps” i el teòleg de Salzburg Gregor Maria Hoff va demanar que fossin reconeguts com a “font de coneixement”. Franz-Josepf Overbeck, bisbe d'Essen, va afegir el seu caràcter “obra de l'Esperit Sant”.
El Camí Sinodal s'ha mostrat en aquesta assemblea molt majoritàriament a favor de «canvis fonamentals en la constitució de l'Església catòlica», com una distribució diferent del poder entre bisbes, un límit de temps per a l'exercici dels càrrecs de lideratge de l'Església , la participació dels creients en el nombre dels bisbes i el lliurament de comptes de la seva administració.
