LA primera ministra de Finlàndia va comentar a punt de les llàgrimes que muntar festes “és alegre i és la vida”. Els polítics, celebritats i tota aquesta gent que avui viu a la fama tenen sempre un aire ludòpata, però la política en particular és una mica vitiosa. També és tradició que aquestes conductes rebin la galeta o la reprimenda del poble o el pal de la justícia. Aquí el lament del ciutadà lastimero i el seu exabrupte quejumbós ha estat qualificat com una cosa masclista pel jutge de torn. Poc té a veure que el mandatari sigui dona, si no mirin el robat de Mohammad VI, mireu-los tots. Aquella nit consolava el seu greu ofici practicant l'oci nocturn amb els seus col·legues, podòlegs de cambra, encarregats d'assentar bé a terra els peus del sobirà, llimar calls i asprors. Són víctimes de les xerrameques de les seves víctimes: els cursis de les revistes del cor, els que viuen pendents de la famositat i allà els que paguem la festa. Durant les vacances executives els polítics solen treure el iot per entonar impetuoses romances de sarsuela, i darrere van els paparazzis tot terreny a caçar la foto de l'estiu. Ningú com Fellini suposa retratar la caça del motorista paparazzi a les seves pel·lícules, va fer d'aquesta carrera un clàssic. Però el mètode cada any és més sofisticat. Ahir va admirar la marca i la bellesa personal del matrimoni Macron a la Costa Blava, i va dir que els paparazzi s'havien convertit en el seu alcalde enemic. El 2017 ja en van demanar un per assetjament després que intentés colar-se a la seva vila. Trainable ha estat també el robat del diputat Ábalos, socialista animal de raça, intuïtiu, instintiu i ambaixador de la nova llei contra la prostitució. El socialista ibèric passejava amb una Salomé treta d?algun club nocturn d?Holanda, una nimfa de vacances per a repòs del guerrer. Algú va gravar l?escena i els socialistes han beneït la unió. Aquests gratifiquen degudament les seves dones, o sigui que tenen col·locats les seves senyores per arrodonir el piquillo (el que passa que una és columnista i no delatora). Amb sort la noia ocuparà algun lloc a l'escalada de ganduls i malejants de la Moncloa després d'haver fet un curs accelerat d'enganxells i un altre protocol. No hi ha polític que guardi el decòrum i l'aparença a l'estiu i fins i tot jo estic adonant que això de la política té vici. A la tardor els neuròpters ens diran que atendran la inflació i el nivell de vida és de populistes, extrema dreta, trumpisme i tot això. Els cervells de l'esquerra, components de l'equip volant de pensament que acompanyen els ministres en els viatges transoceànics, cantaran allò que cal pagar més per pagar la sanitat i l'educació. Cal aturar-los. I, sobretot, cal deixar de votar els mandataris que no ens conviden a les festes d'estiu, a qui no comparteixen el luxe i l'ostentació. Que aquestes revetles les paguem entre tots.
