SEGUIR
Nuria Hernández-Mora és gran aliada de la Càtedra del Tajo creada per la Fundació Soliss i la Universitat de Castella-la Manxa per a la defensa del riu. Doctora en Geografia, llicenciada en Ciències Econòmiques i Empresarials, experta en gestió de recursos hídrics, també és social fundadora de la Fundació Nova Cultura de l'Aigua, que impulsa des de fa més de 20 anys una gestió més racional i sostenible de l'aigua. Parla sense embuts de la 'bogeria enginyeril' del transvasament Tajo-Segura, de la prevaricació dels funcionaris públics de torn, que incompleixen la llei, pel seu desistiment de funcions i per permetre durant anys que existeix a Toledo aquesta «cloaca a cel obert que es diu riu tall.
Vostè va viure el naixement de les plataformes.
Quan va sorgir la seva vinculació amb el Tajo?
Des del 2007, quan es va crear Talavera la Xarxa Ciutadana per a una Nova Cultura de l'Aigua al Tajo-Tejo i els seus rius, de les primeres coordinadores juntament amb María Soledad Gallego, que juntament amb Miguel Ángel Sánchez, de la Plataforma de Talavera, m'ha ensenyat tot el que sé del riu. Així va començar la meva involucració a fons al Tajo, quan diferents col·lectius van començar a treballar junts en al·legacions als plans i accions jurídiques davant d'Europa. Alhora, es va començar a realitzar una tasca de coordinació i investigació científica sobre el Tajo. I una cosa que ens va cridar l'atenció és que hi havia molt poca recerca, des de l'estat del riu, la contaminació o els aspectes econòmics.
Això pretén a la Càtedra del Tajo, de la qual vosté va formar part, de carregar-se d'arguments científics.
La seva posada en marxa ha estat un cert perquè ha donat visibilitat a un grup que fa molts anys que treballa. La directora de la Càtedra, Beatriz Larraz, té una visió transdisciplinar, d'unir el coneixement acadèmic dels científics i el coneixement local que hi ha i que és molt potent. Hi ha moltes peces i per encaixar-les cal treballar l'àmbit polític, jurídic i científic per portar els arguments tècnics necessaris per a aquests canvis. I també a nivell social, de divulgació i d'educació perquè si no el canvi és complicat.
«El que tens a Toledo és una claveguera a cel obert: escumes, tons browns, aquestes olors…»
Des del punt de vista científic, quin creu que est el principal problema que té el riu Tajo?
Al seu tram alt i mig està molt maltractat per la contaminació, per sobre de Madrid, però també de Castella-la Manxa. El Tajo recull les aigües residuals de sis milions d'habitants i és un carregament altament contaminat. Es produeix un desequilibri entre els estàndards de depuració requerits i la capacitat que ostenta el riu d'assumir-ho perquè el volum d'aigües residuals és tan brutal amb un cabal exigu pel transvasament Tajo-Segura. Aquest és el segon problema o el primer perquè tots dos estan al mateix nivell dimportància. El transvasament està limitant l'aigua neta que baixa de capçalera: si tens un cabal mínim d'aigua neta i el vuitanta per cent del que t'està circulant aigües avall de l'entrada del Jarama són aigües residuals de Madrid, evidentment el que tens a Toledo és una claveguera a cel obert: escumes, tons browns, aquestes olors…
Què es pot fer?
Invertir a millorar la depuració de les aigües residuals de Madrid, que es vol aspirar a mantenir una depuració terciària, la més exigent, una solució urgent, però que és lenta. A més, els rius requereixen una variació dels cabals i el Tajo porta des del principi del transvasament amb un cabal artificial de sis metres cúbics per segment que és ínfim i estable al llarg de l'any. És un estany permanent, no hi ha dinàmica fluvial i no hi ha dinàmica fluvial els ecosistemes que en depenen, les espècies, no es poden estabilitzar. Cal mantenir uns cabals, amb mínims i màxims, amb variacions estacionals, i tornar la dinàmica fluvial.
Hi ha esperança?
Hi ha rius al món que han estat en degradació absoluta i s'han solucionat prenent les mesures necessàries. Aquesta recuperació és possible, però ha d?existir aquesta voluntat política de prendre les mesures.
"Es tracta de complir la llei, tornar-li el bon estat al riu Tajo i garantir que totes les necessitats i els usos del riu estan cobertes"
La solució passa per eliminar el transvasament?
Passa per establir un règim de cabals ecològics seriosos i científicament validats. El grup de recerca ha elaborat informes sobre els que proposen cabals ecològics que permetin la recuperació del riu, amb cabals ecològics reals. Es tracta de complir la llei, tornar-li el bon estat al riu Tajo i garantir que totes les necessitats i els usos del riu estan cobertes.
I què passa amb el Mar Menor i l'horta murciana?
El que és realment inacceptable, des del meu punt de vista, és que els responsables polítics, les administracions competents, en comptes de posar les mesures per evitar el col·lapse social i econòmic d'una part de la ciutadana que en viu, han tingut l'actitud de l'vetrus , damagar el cap, perquè el següent que vingui lidie amb això. I no han començat a posar les bases d'aquest canvi estructural, ho han deixat passar. Ha estat una irresponsabilitat, un desistiment de funcions, crec que hi ha hagut prevaricació. Quan generes un transvasament que connecta dues conques estàs transvasant aigua però també escassetat, problemes ambientals, problemes socials, problemes polítics i ambientals. Han generat la degradació del riu Tajo, però ara estan provocant la degradació ambiental de la conca del riu Segura. Els científics portaven temps dient que a la Segura la degradació del Mar Menor estava molt vinculat als abocaments agraris del camp de Cartagena, que era una zona d'assecat que es va convertir al regadiu arran del transvasament Tajo-Segura, abocaments carregats de nitrats que han provocat aquest col·lapse ecològic.
“Han generat la degradació del riu Tajo, però ara estan provocant la degradació ambiental de la conca del Segura”
Què opina de les dessaladores?
Han de ser part de la solució, però no l'única solució perquè seria una fugida endavant. És obvi que vols viure en una transformació, és ineludible que tendiràs a posar límit a l'ús il·legals de l'aigua, als regadius il·legals. Això seria el primer, un primer pas, i també dir quina és la capacitat de càrrega. Potser no és possible continuar produint amb la mateixa intensitat i els mateixos nivells. Potser cal buscar altres alternatives.
Creu que el transvasament passarà algun dia a la història?
El Ministeri ha canviat les regles d‟explotació i ha començat a tenir en compte altres interessos, aquest pla hidrològic comença a posar les bases establir uns sistemes de cabals mínims una mica més ambiciosos
Però, els seus insuficients, no?
La seva insuficiència. I, a més, posposen la seva implementació al 2027, tirant el problema cap endavant, una altra vegada. Hi ha un canvi petit. Crec que, al final, el transvasament caurà pel seu propi pes, perquè caldrà establir aquest règim de cabals ecològics, per les sentències del Suprem, perquè hi ha una demanda social i política, perquè arribaran pressions de Brussel·les, de la UE. La comissió de parlamentaris europeus va dir el 2011 que la situació del Tajo és insostenible, inacceptable. Crec que arribarà un moment en què es redueix, encara que en algun moment transvasés de manera excepcional.
Per consum humà?
Si hi haurà aigua per a proveïment humà, el problema és quan no es prioritza i les aigües destinades a proveïment s'utilitzen per a altres usos o es contaminen, o no es gestionen adequadament. És un problema de governança, no pas d'escassetat. Les sequeres ordinàries de mitjans dels anys 90 i la del 2005 al 200 van afectar tant la conca del Tajo com la del Segura i el més il·lògic és que va arribar a prioritzar la conca del Segura davant la del Tajo. Per això es va crear el 2005 la Plataforma de Talavera. Crec que el transvasament s'extingirà per la força dels fets i espero que, almenys, la crisi del Mar Menor hagi servit per aixecar les consciències a Múrcia i perquè es comencin a prendre les mesures necessàries, que evitin un patiment social i econòmic que ningú vol.
El riu Tajo és el més maltractat dels que coneix?
No conec cap riu de l'entitat del Tajo, que uneixi els dos membres capitals de la Unió Europea, que tingui el deplorable estat del riu; ets patètic. És inacceptable i no entenc com als polítics responsables no els cau la cara de vergonya veient el riu així. Estàs trist i lamentable.
La societat civil també ha estat còmplice?
Durant anys hem estat una mica endormiscats, però crec que hi ha una sèrie de ciutadans molt compromesos que dediquen molt de temps seu personal, que no està remunerat, pel bé de tots, pel futur de tots, dels nostres fills, per recuperar aquest patrimoni comú . Crec que no estan prou considerats, que les administracions els hauran de tenir aliats i no d'enemics, com, per exemple, Alejandro Cano, president de la Plataforma del Tajo, i els membres de la plataforma d'Aranjuez. Ara hi ha una sensibilització més gran i hi ha una presa de consciència que la situació no és acceptable, que, a més, està emparada per un marc legal que ens dóna la raó. La Directiva Marc de l'Aigua, que és la directiva que estableix el marc jurídic per a la gestió de les aigües a Espanya, diu en el seu primer considerant que l'aigua no és un bé comercial com els altres, sinó que és un patrimoni que cal protegir i tractar com a tal.
“Hi ha una sensibilització més gran i hi ha una presa de consciència que la situació no és acceptable, que, a més, està emparada per un marc legal que ens dóna la raó”
Confia que tornem a veure algun dia el riu Tajo net?
Per descomptat, no pots dedicar-te a problemes ambientals si no ets optimista.
I posa d'exemple el riu Cuyahoga, a Cleveland (Ohio), un dels cursos d'aigua més contaminats dels EUA i que va arribar a cremar el 1969. El riu ara està net, cosa que ara, aquí, només és un somni.
