La història va arrencar cap a l'any 2000, quan milles de persones atretes per aconseguir una vida millor van decidir sortir dels seus països i traslladar-se a Espanya per treballar al camp com a temporers. Poques d'aquelles —2.000 persones que han estat traslladades a la província d'Albacete— van provocar un problema greu i que van molestar i repeteixen any rere any: la manca d'habitatge, en no comptar amb la documentació necessària per poder llogar una casa. Per això, aquells pioners van decidir ocupar una antiga fàbrica, coneguda com la 'Casa Gran', a la carretera de les Penyes. Un edifici que va haver de ser demolit arran d'un brot de Covid i pels greus incidents ocorreguts l'any 2020 en saltar-se el confinament.
A aquest assentament segueixen arribant cada estiu més temporers procedents de pays de la Unió Europea, Àfrica subsahariana i Marroc, entre d'altres, per treballar a les diferents campanyes agràries que desenvolupen a l'entorn del terme municipal d'Albacete i fins i tot a pobles i localitats properes . És un dels més coneguts d'Albacete que s'ocupa en aquest temps, ja que ha conegut grans dimensions i perquè és lloc de referència per a molts immigrants.
Segons les dades ofertes pel sindicat CCOO, es calcula que aquest és un any hi ha uns 500 temporers que es limiten a assentaments irregulars a l'extraradi de la capital. Una xifra menor respecte a campanyes anteriors que, segons afirmen, és deguda als dispositius gestionats per l'Ajuntament d'Albacete i perquè hi ha una “major sensibilitat social” amb el lloguer d'habitatge.
Llei d'Estrangeria
El responsable provincial de Política Social de CCOO, Juan Zamora, mostra cautela al?hora de parlar d?una solució per a aquests assentaments il·legals. “Els assentaments no se n'han anat. Tot va començar amb la 'Casa Gran', que es va visibilitzar amb les protestes i els greus disturbis ocorreguts l'any 2020.
Aquesta mateixa opinió és compartida pel regidor d'Atenció a les Persones de l'Ajuntament d'Albacete, Juani García, que insisteix que els assentaments són un problema recurrent, «en què des del consistori no hem deixat de treballar». Creu que és una "situació molt difícil", però vol pensar que "hi ha una solució, encara que hi ha moltes arestes", afirma per apuntar que "la solució passa per una reforma de la Llei d'Estrangeria a nivell europeu".
Alguns immigrants reben menjar d'una ONG Medicos mundi
García reclama “que es va treballar una mica més ràpid”, ja que al seu parer ara es necessita mà d'obra al camp. “Però també sabem que falten transportistes, personal d'hostaleria, persones al sector de cures, professionals de paleta, fontaneria i electricitat. Després hi ha moltes persones en situació irregular amb poques opcions”, aclareix.
El funcionari municipal creu que aquesta situació és propícia per a les màfies i lexplotació laboral. “Moltes vegades són persones del mateix país i amb la seva pròpia cultura les que abusen i els indueixen a viure en aquestes condicions. Això és real i per això cal facilitar-los la regularització».
A més, Juani García recorda que és paradoxal que encara hi hagi gent que arribi preguntant per la Casa Grande i no els interessa buscar una casa digna. "Vénen de qualsevol part d'Espanya amb aquesta referència", repeteix.
Per part seva, Juan Zamora ha considerat que la Nova Llei d'Estrangeria conté aspectes que els permeten ser més fàcils que els immigrants aconsegueixin la nacionalitat. “No podem oblidar que Espanya necessita més de 200.000 immigrants per exercir oficis que no volen fer els espanyols”. Aprofiteu per recomanar als espanyols que abans de parlar i desprestigiar l'immigrant, “intenten conèixer-los i s'interessin a conèixer per què han vingut al nostre país”.
Consell Municipal d'Immigració
Juan Zamora també es refereix al Consell Municipal d'Immigració, va crear una proposta del consistori albaceteny i que ha permès, entre altres qüestions, modificar i optimitzar els recursos que els ofereixen. «Es comencen a fer coses, encara que queda molt per fer», explica per esmentar les 50 places que han estat habilitades al Seminari i que gestiona Càritas o les que s'han obert a l'alberg municipal, un total de 15 places (deu per a homes i cinc per a dones). “Llavors què passa? Doncs que en arribar la temporada forta de treball agrícola a Albacete, torna a quedar palès que falten espais i no hi ha vivendes per a aquest col·lectiu”.
El representant sindical recordarà que les persones comencen la campanya amb l'all, segueixen amb la patata, la ceba, el bròquil i el raïm. “A partir del setembre, quan s'acaba la verema, el gran flux va fent altres rutes. Uns se'n van a Huelva, Teruel i Lleida a la fruita, però segueixen alguns assentaments irregulars perquè alguns entenen que aquesta és la forma de vida”. Per això, al·ludeix que actualment hi ha cinc assentaments grans a Albacete, dels quals quatre són de romanesos en què poden veure entre 45 persones i 90 persones, al qual cal sumar el gran assentament de la 'Casa Gran', que pot albergar uns 300 immigrants.
Una de les cuines que utilitzen els immigrants CCOO
Un altre aspecte important és que, gràcies a un conveni entre la Diputació Provincial, el mateix ajuntament i CCOO, s'ha pogut contractar un intermediari cultural del Senegal, que parla diversos idiomes i que ha permès al sindicat atendre'ls sense que hi hagi barreres lingüístiques. “S'ajuda a tota mena de gestions, des de sol·licitar l'asil fins a treure un bitllet de tren o obrir un compte bancari”, diu.
Per la seva banda, el consell municipal reconeix que alguna cosa s'ha avançat. Albacete és l´única ciutat de Castella-la Manxa que compta amb un centre d´atenció per a persones sense llar amb 100 places, obert tot l´any i amb un equip que inclou treballadora social, educadores i psicòloga per oferir una atenció personalitzada.
Recorda que l'any passat es va posar en marxa l'ordenança d'habitabilitat per a totes les persones que arriben a exercir les feines agrícoles, encara que -recorda- que en tractar-se d'un terreny privat, l'ajuntament arriba fins on pot arribar.
“Comuniquem als propietaris el que passa. Moltes d'aquestes persones, la majoria joves, arriben a la ciutat buscant la 'Casa Gran' perquè algú els ho diu. A més, aquestes barraques les lloguen, es deixen part del sou a viure en aquestes circumstàncies. Des de Serveis Socials donem tot el suport que podem, però realment és un submón tan difícil que amb les ONG i els sindicats estem d'acord que cal evitar que aquests nuclis de barraquisme existeixin”, va remarcar.
Voluntaris porten menjar a un dels assentaments d'Albacete M. MUNDI
ONG COL·LECTIU DE SUPORT A L'IMMIGRANT
«El pagès ha d'ajudar a solucionar el problema»
El president del Col·lectiu de Suport a l'Immigrant d'Albacete, Cheikhou Cisse, creu que ha de demanar als pagesos i empresaris que s'esforcin més per solucionar aquesta situació que s'incrementa amb la temporada agrícola. “Hem d'unir esforços entre tots. Si no, mai no es podrà eradicar el barraquisme existent”, puntualitza aquest immigrant senegalès que col·labora com a tècnic de projecte a l'ONG Medicus Mundi.
Cheikhou Cisse avança que la solució per evitar que estableixin més assentaments a Albacete i els voltants per intentar obrir més recursos i adequar-los perquè aquest col·lectiu senti que tenen uns drets i també unes obligacions. “El que no es pot permetre és que els empresaris lloguin barraques o pisos pel doble del seu preu normal perquè suposen que s'ompliran amb més immigrants. S'han d'establir normes i complir la llei”, repeteix Cisse, que parla d'un empresari que aquest any ha complert el reglament, “i això ho veig com un gran avant”.
