El governador, ferm partidari de la necessitat design a pla de consolidació fiscal que ja s'ha d'executar per ficar a la cintura les finances públiques, auguri que els tipus d'interès continuaran subunint significativament en les properes reunions. -La darrera reunió del BCE va resoldre sotmetre's als tipus d'interès mig punt més. On és el sostre per deixar d'augmentar-los, o una forquilla? -Els tipus d'interès sousen fins a situar-se en nivells que ens asseguraran que la inflació es torni a situar en l'objectiu del 2% a mitjà termini. Quin és aquest nivell? La incertesa real és tan alta que realment no és possible una orientació precisa. Però, amb la informació que tenim en aquest moment, per assolir aquest objectiu, creiem que caldrà continuar incrementant significativament els consells d'interès en les properes reunions i que, una vegada assolit, haurem de mantenir aquest nivell 'terminal' durant un temps. El missatge més important és que encara no hem arribat al final. -¿Hi ha amenaça d'impagaments a la banca? -És evident que la pujada dels tipus d'interessos està incrementant el cost de finançament dels magatzems i les empreses, juntament amb la desacceleració dels ingressos i la caiguda de les rendes reals per la inflació, està reduint la capacitat de pagament. Doncs bé, la magnitud de l'impacte dependrà de la profunditat de la desacceleració econòmica, la persistència de la inflació i la suma necessària per suportar la política monetària, entre d'altres factors. Des de la perspectiva de l'estabilitat financera, el missatge rellevant és que les proves de resistència que fem regularment apunten que la solvència agregada del sector bancari es mantindrà en nivells adequats davant d'escenaris adversos, així com amb heterogeneïtat entre entitats. No oblidem que aquesta capacitat de resistència deu en bona mesura a la implementació de les reformes regulatòries a escala global i, en el cas espanyol, a la reestructuració de la darrera dècada. -¿No seria lògic que la banca tornés a remunerar els dipòsits? – Estem observant que la remuneració dels dipòsits a penes s'ha incrementat i que la translació dels increments dels tipus de mercat monetari als costos del deute de llars i empreses és més lenta que en episodis de pujades anteriors. El primer estaria vinculat al fet que partíem inicialment de tipus negatius que, en gran mesura, no havien traslladat als dipòsits, així com a l'àmplia liquiditat i elevades ràtios de dipòsits sobre crèdit del sistema bancari. Però esperem translacions progressivament més grans tant en els costos dels crèdits com en dipòsits. Mentrestant, els estalviadors ja utilitzen instruments alternatius per millorar la rendibilitat dels seus estalvis. -De la política monetària a la fiscalitat. Ara tenim tres nous impostos. A les grans fortunes, a la banca, ia les energètiques, quin impacte tenen per a Espanya? -No disposem encara d'una avaluació del seu impacte. En tots els casos, el que m'agradaria subratllar sobre el sistema tributari és que crec que hi ha un ampli consens sobre la necessitat d'una revisió integral del mateix per millorar-ne la capacitat recaptatòria i l'eficiència. Acompanyada també d'una revisió integral de la despesa pública. Aquestes repassa la seva part fonamental del procés de consolidació fiscal a què abans em referia. Comparació amb la resta de països del nostre entorn pot servir com a guia. I aquesta comparació mostra que Espanya recapta de mitjana menys que altres països. Quan analitzem perquè recaptem menys, no és tant per tipus marginals inferiors sinó per l'efecte de les deduccions, les bonificacions, etc., que acaben provocant que els tipus mitjans efectius siguin més baixos. I, en termes de composició, Espanya recapta menys, per sobre, la imposició sobre el consum i la imposició mediambiental. Aquest diagnòstic pot ser un bon punt de partida per a la reforma. Incorporar, per descomptat, els criteris redistributius que es consideren adequats. I, finalment, és molt important tenir en compte que, atès l'alt grau d'integració internacional de la nostra economia, la capacitat recaptatòria d'algunes figures tributàries és molt condicionada pel grau de coordinació fiscal a escala internacional. Per això són tan importants els acords de tribut internacional assolits a l'OCDE/G-20 ia la UE en cas de la imposició societària i de la tributació d'activitats digitals.
