La plataforma amb què Yolanda Díaz aspirava a presentar-se a la Presidència del Govern es trobarà en uns llimbs legals que compromet les condicions de transparència. Fins ara, Sumar segueix operant com una mera sociació, una fórmula que no compadeix ni amb l'activitat de la plataforma electoral ni amb les multes que es van fer explícits el 2 d'abril passat, quan la ministra de Treball va expressar les seves intencions de concórrer a les properes eleccions generals com a candidat a la presidència de Govern.
No és un mer formalisme. Els partits polítics estan sotmesos tenen un règim de fiscalització especial per part del Tribunal de Comptes, una garantia que en aquests moments no compleix Sumar. La plataforma electoral de la vicepresidenta del Govern no és una simple associació, sinó que la seva missió, declarada públicament, és plenament política. Així ho demostra també l'últim Baròmetre del CIS, que va contemplar en la seva estimació Sumar com a alternativa electoral, cosa que no correspon amb la seva estructura jurídica actual en ser ni partit ni una agrupació d'electors.
Sumar, a més, és una societat que es veurà embolicada en un procés de finançament en què els seus promotors aspiren a demanar fins a 100.000 euros, una xifra que segons la mateixa organització es contraria molt a prop de ser aconseguida. El finançament dels partits polítics se sotmet a un règim de lliurament de comptes molt concrets, especialment des del 2007. Tot i això, l'associació de Díaz estaria sortint l'auditoria econòmica gràcies a un ardid que la brinda més opacitat i, també, un avantatge estratègia sobre els seus competidors. És una informalitat típica dels populismes i de l'aventurisme polític. En cas que Sumar es converteixi en un partit polític haurà d'exposar un organigrama en què es vegi, per exemple, una relació de càrrecs i responsabilitats de forma detallada, tal com exigeix la Llei de Transparència. Fins ara, la incapacitat de Díaz per pactar amb Podem unes condicions de col·laboració i els termes exactes de l'aliança han fet impossible donar compte públic, i en els termes deguts, d'aquests extrems. En el futur, Díaz tendirà necessàriament a dissoldre l'actual associació per, posteriorment, vincular-la o no a la futura estructura que es presenti a les eleccions.
Des de Sumar es defineix a si mateix com un “moviment ciutadà”, un recurs retòric que pot ser utilitzat en contextos informals, però que resulta insuficient quan el que cal és complir totes les exigències i garanties que s'imposen a tots els partits polítics. Resulta preocupant la laxitud amb què opera l'associació de Díaz, emparada en un regiment que no respon ni a la missió ni a l'activitat públicament reconeguda. Tot apunta que, fins que no passin les eleccions del maig, la vicepresidenta del Govern no serà concretar l'estatut jurídic de la plataforma electoral. D'aquesta manera, Díaz estaria guanyant temps per negociar des d'una posició preferent l'arquitectura del futur partit. Es tracta d'un moviment interessat, encara legitim. El que mai no es podrà justificar és la falta de transparència deguda amb la ciutadania i amb el Tribunal de Comptes des de la qual, fins ara, està operant la plataforma electoral de la vicepresidenta.
