SEGUIR
El director general de la revista 'Semana' sorprèn amb una faceta nova, la de l'escriptor. Fa un any i mig que es va posar les piles a nivell vital després de perdre el seu pare víctima de l'Alzheimer. “Va canviar la meva manera de veure les coses, per a mi va ser un cop que amb 60 anys els ho diagnostiquessin. Ell era empresari i portava un nivell d'estrès barbar, menjars, reunions, viatges, va patir una crisi al negoci i va ser capaç de remuntar”. I tot això malauradament li va passar factura. “Va deixar de parlar gairebé sis anys, només caminava. Jo tinc 49 anys ara ho vaig pensar ¡ostres! em queden 10 anys perquè em passi el mateix que al meu pare”, confessa.
Tania era de les que anava com una moto a tot arreu, pendent dels seus dos fills, de la casa, bevia, no feia exercici… Tot el que llegia repetia una mica i vaig començar a fer les meves notes personals.
Al final de les entrellaçades, va quedar un nucli i va pensar 'això tindrà algun valor'. El vaig enviar a L'Esfera dels Llibres ia HarperCollins, i van ser aquests últims els que em van dir: 'Si això ho poses una mica més estudiat té el seu punt'”. I el resultat '50 a la meva esquena ia mi em va importar un bledo', és un llibre cridaner de 317 pàgines que ja ha captivat moltes dones.
Està satisfeta amb la seva trajectòria professional, li agrada molt el que fa, ha aconseguit canviar l'alimentació, anar al gimnàs tres o quatre dies per setmana, sleep set hores seguides (abans era de les noctàmbules d'IPad i lectura) i fer exercicis de respiració per combatre l'ansietat. Com que no és gaire germana, encara que ho sembli, intenti equilibrar i hi ha dies que s'excedeix i després compensat. El millor és que, encara que ara sigui exemple no se'n penedeix del passat: “La meva vida ha estat molt divertida, va ser la que vaig triar en el seu moment i és la que m'ha portat on sóc i això cal acceptar-ho i reconèixer-ho. Tinc la feina que m'agrada ja la meva família. Ara ve una segona etapa”. Res no li treu la son, almenys no les vendes de les revistes: “No m'ho treu res, però no m'agradaria emmalaltir. I si ho hagués de fer que no fos una cosa mental”. I encara que sap que no tot és genètic, sí que té clar que “et passi a tu i no al del costat, és com portes el teu estil de vida. No serà igual per a qui tingui una vida més ordenada que per a qui no, tenint la mateixa predisposició genètica”. El proper 13 d'agost farà 50 anys i encara no té pensat com ho celebrarà perquè la seva vida ha patit un gir inesperat: els seus fills marxen fora a estudiar i el seu marit, a treballar dos anys a milles de quilòmetres. Li toca enfrontar-se a l'amor a distància i qui sap si d'aquesta experiència en surt el proper llibre.
