Ha desaparegut al barri cornel·lià de Flushing, a Nova York, la seva ciutat adoptiva des del 1963, el pintor dominicà Freddy Rodríguez, nascut a Santiago dels Cavallers en una família mestissa. A Manhattan, es va formar a l'Arts Students League amb el pintor acadèmic Sidney Dickinson, ia la New School for Social Research amb John Dobbs i Carmen Cicero, que la van iniciar a la geometria. Va obtenir a més un títol en art tèxtil al Fashion Institute of Technology.
El gran període de la pintura de Freddy Rodríguez seria la dècada del setanta, penjant la qual, addicte a l'art de Mondrian i al minimalisme, va practicar una abstracció geometrica hard edge de gran intensitat cromàtica i, aviat, animada per uns ritmes sincopats que evoca l'univers sincrètic del Nou Món, i més concretament del Carib. Aquesta etapa va culminar amb un cicle de preciosos quadres estrets i verticals, del 1974, amb títols com 'Amor africà', 'Mulat de tal', 'Dansa de Carnaval' o 'Princesa del Carib'.
Després d'aquest període en veritat enlluernador, als vuitanta el pintor va virar cap a un art més efusiu i expressionista, accentuant-se la dimensió literària i simbòlica del seu treball, palès en grafies i collages, així com en títols al·lusius a la gesta colombina, a les desventures dels cimarrons oa la grotesca dictadura de Trujillo. Abunden en aquesta fase les referències a escriptors llatinoamericans com Neruda, Miquel Àngel Astúries, Ròmul Gallecs, Cortázar, García Márquez o Vargas Llosa. Pròxim a altres dominicans residents als Estats Units, com el veterà pintor Tito Canepa, format amb Siqueiros, o l'escultor Bismarck Victoria, un temps assistent de Noguchi, del seu compromís amb la seva comunitat en dóna testimoni el 'Flight 587 Memorial' (2006) , monument en memòria dels nostres compatriotes caiguts a Queens, a l'accident d'un avió amb destinació a l'illa.
From the decada del noranta, després d'alguns tons catedralicis i diverses casulles d'inspiration religiosa i cert aire al Matisse de la capella de Vence, i unes obres d'accent pop al voltant del planeta del beisbol, Freddy Rodríguez, sempre versàtil, va tornar a make blissful incursions en la geometria, en quadres de gran dinamisme lineal, alguns de fons daurat.
Hutchinson Modern & Contemporary, galeria novaiorquesa especialitzada en art llatinoamericà, que ha organitzat memorables mostres de Figari, Xul Solar o Esteban Lisa, i en què actualment està exposant el nostre amic Alejandro Corujeira, ha estat decisiva en el recent rellançament del dominicà, i en especial del seu treball dels setanta. Entre les pinacoteques en què té obra, en general d'aquest període, destaquen el Museu del Barri, el Whitney, la National Portrait Gallery i el Smithsonian de Washington, i el Museu d'Art de Ponce, a Puerto Rico.
