Malcolm ScarpaABC
El veterà compositor era admirat per un petit però entusiasta grup de seguidors aconseguint amb la banda sonora de la pel·lícula 'Mamá es boba' un dels moments cims de la seva carrera
17/07/2022
Actualitzat a les 7:14 pm
Desolació al pop underground espanyol. El liberrimo compositor Malcolm Scarpa ha desaparegut als 62 anys, segons ha pogut confirmar aquest diari, després d'una llarga trajectòria en què va publicar diversos discos en solitari, i també de blues experimental amb Ñaco Goñi, a més de participar a la banda sonora de 'Mamá es boba', joia de culte de Santiago Lorenzo realitzada abans d'abandonar el cinema per les novel·les.
Compositor, guitarra i veu, i veterà de l'escena blues i pop madrilenya, Scarpa era reconegut, sobretot, com un artista singular i intens intèrpret, com vam poder comprovar en un concert màgic al Funhouse madrileny telonejat per Charlie Misterio davant escàs públic. Des del compte de Facebook de l'artista s'informa del trist decés i explica: “Treballaré per poder publicar el material que va deixar sense publicar”.
Irreductible veí del barri capitalí de Poble Nou, del qual no es va moure al mig segle, el seu nom procedeix de Malcolm Le Maistre, de The Incredible String Band, i després Scarpa pel seu segon cognom, d'origen italià. Entre les influències de les seves cançons senzilles reconeixem Brian Wilson, Lennon i McCartney i el seu favorit els Kinks, de Ray Davies. Així, parlem d'un autor afecte a la melodia, amb lletres poètiques carregades de vegades d'enyorances i no limitat a l'esquema de cançó pop convencional ja que s'obria molt ansiós a l'experiment, a més de la variada paleta de gèneres on floria el seu cançoner: pop, blues, folk, country…
Des que fa 30 anys va començar a publicar els seus primers discos, primer amb Ñaco Goñi el seu 'Doin' Our Kind' i, després, el seu homònim en solitari al 93, la seva trajectòria, cantant en anglès i en espanyol, ha discorregut per un camí per a minories devotes, apassionats fans de la seva brillantor i originalitat compositiva com es pot observar fent una passejada per Twitter on, per exemple, Julián Hernández, de Sinistre Total, descriu tal sentiment: “M'és igual la repercussió que van tenir: 50 fans de Malcolm Scarpa no podem estar equivocats. Una mena d'individu solitari”.
Scarpa va estar tocant al metro Durant anys (“Tocava cinc hores. Tinc tripes a les mans que encara em duren. El repertori, Beatles, country, blues… guanyava mil pessetes al dia. Era als anys setanta i pocs”, va explicar a una entrevista l'any passat a 'Dirty Rock') i ens llega una obra musical d'enorme llibertat creativa (i sensibilitat) a la qual cal afegir el llibre 'Què et dec José?', del 2001. Respecte a ser un artista per minories, va deixar clara la seva postura en una entrevista amb Atonal el 2014: “No vull saber res ja d'això de 'músic de culte'. M'avorreix ja tant maleïtisme i totes aquestes coses. Ja estic cansat de tot això”.
Informar d'un error
