La guerra d'Ucraïna va generar un terratrèmol als mercats en els seus primers compassos. Les borses es van desplomar mentre Rússia llançava les seves ofensives, que encara duren però l'efecte de les quals ara és molt diferent del de llavors.
El 24 de febrer Vladímir Putin va llançar el cop que ho va desfermar tot. La invasió havia començat i les borses van entrar en cert pànic. L?Ibex 35 ja és aquell dia un 2,86%; el Dax alemany ja és un 3,96%; el Cac 40 anglès va caure un 3,83%; l'Ftse Mib va caure amb un 4,14%… Els mercats europeus es van tenyir de color vermell intens, aleshores, va començar el rally.
L'endemà del daltabaix la tendència va ser radicalment la contrària. Pujades de més del 3% a tots els parquets europeus esmentats, per als dies següents desfermar-se finalment el col·lapse.
Abans del 10 de març s'arriba al bec minim a les Borses i arribo la recuperacio.
Ara els parquets espanyol, alemany i anglès es mouen en valors molt propers al dia anterior al començament de la invasió. Només l'italià, d'entre els quatre grans, acusa més el conflicte, llastat per la seva exposició més gran al país.
Així, no tots els sectors s'han comportat de la mateixa manera. La banca ha estat el gremi més damnificat per la guerra, ateses les interconnexions del sector financer. Això sí, les entitats amb interessos i exposició a Rússia han patit més que la resta del sector. Banco Santander, sense exposició al país, estava abans de la guerra en 3,23 euros per acció i ara segueix per sota dels 3,10.
A canvi, l'italià Unicredit, que sí que té risc a Rússia, va iniciar el conflicte a 14 euros per acció i ara és a l'entorn dels 9,5 euros.
Tot i així, les borses europees en conjunt -amb l'excepció italiana- aixequen dies recuperant el pols inversor i apuntant a la recuperació, alhora que els esdeveniments es cronifiquen i estanquen sense grans avenços. Tot i que l'amenaça continua pul·lulant a l'ambient per les dificultats per posar fi al conflicte.
Mercats Energètics
Pel que fa als mercats d'energia, els preus del gas, l'electricitat, el petroli i els combustibles van registrar pujades històriques en una setmana d'enorme volatilitat a causa de les declaracions i d'uns i altres decisions.
El gas, per exemple, del qual Rússia és un dels principals subministradors d'Europa, va superar els 214 euros el MWh el dia 8 d'aquest mes, fet que suposava un increment del 145% sobre el preu anterior a la invasió d'Ucraïna. Ahir estava a 102 euros, un 16,53% més que en aquella data.
El preu del petroli ha estat més moderat, amb un 23,3% menys que en començar la guerra (98,71 dòlars per barril de Brent). No obstant, va arribar a vorejar els 129 dòlars, cosa que va representar un increment del 30,5%.
En paral·lel al cru, els preus dels combustibles també han pujat al nostre país 'com un coet'. La gasolina de 95 octans és un 14% més cara que abans de la invasió d'Ucraïna i el gasoil un 21,5% més. Això es tradueix que omplir el dipòsit d'un automòbil costa té entre 90 i 100 euros.
En qualsevol quantitat d'electricitat, afectada directament per l'encariment del gas, el seu mediocre preu al mercat majorista espanyol ha patit un 35,2% des que va esclatar el conflicte bèl·lic, encara que va arribar a assolir un preu màxim de 700 euros l'esmentat MWh dia 8 d'aquest mes, un registre mai vist al nostre país.
