Va ser el 21 de setembre del 2017 quan la secretaria judicial Montserrat del Toro va sortir pel terrat de la Conselleria d'Economia de la Generalitat. Va ser així com va arribar al teatre Coliseum, on es va barrejar amb alguns actors de la funció que acabava de finalitzar per, escortada per mossos de paisà, poder-ne sortir. Va passar “por” i per això va demanar auxili al titular del Jutjat d'Instrucció 13 de Barcelona, qui havia ordenat a la Guàrdia Civil desarticular la maquinària posada en marxa per celebrar el referèndum de l'1-O, després de ser declarat il·legal per el Constitucional. L'operació Anubis havia començat a les vuit del matí del dia anterior. Aviat, queden a quilòmetres els simpatitzants independentistes que viuen concentrats als ports de la Conselleria que dirigeix Oriol Junqueras. Entre ells, els líders d?Òmnium, Jordi Cuixart , i de l?ANC, Jordi Sànchez , que van acabar enfilats al sostre d?un Nissan Patrol de la Benemèrita. Segons tots dos van argumentar durant el judici davant el Suprem, per intentar dispersar la massa, encara que la decisió que els va condemnar a nou anys de presó per sedició va considerar que Sànchez va posar traves i «va hostigar» els agents que van intentar efectuar el registre i que fins i tot va arribar a emprar un to “incendiary” en alguna de les consignes aquella data. El bloc de la comitiva judicial a la seu d'Economia va ser, pròpiament, la primera vegada que l'independentisme es va enlairar que estava disposat a fer servir el carrer per defensar el referèndum i el procés de ruptura, en una escalada que va començar amb la destrossa dels ' patrulles' de la Guàrdia Civil el 20 de setembre del 2017 i culminaria, dos anys després, amb la plaça d'Urquinaona convertida en camp de batalla després de conèixer-se la sentència que va enjudiciar precisament els primers fets. Fa cinc anys, contra la repressió de l'Estat espanyol, vam respondre. Van intentar aturar-nos i no podem, perquè som poble i no ho hem deixat de ser. Cinc anys després del 20-S, seguim amb el mateix compromís i el mateix convenciment, ¡guanyarem!», clamava ahir ERC, capitalitzant, durant un acte públic una data que, en el context actual, li serveix per marcar múscul 'indepe' davant la competència de Junts. Risc “obvious” Fa cinc anys, el tinent al comandament de l'operatiu va relatar que no va tenir la “gosadia” d'abandonar l'edifici un cop culminada la intervenció perquè els haurien “matxacat”. Va assenyalar així que el risc era “objectiu i evident”. Alguna cosa del que també van advertir als Jordis. Així, encara que la secretaria judicial va poder abandonar la zona passada la mitjanit, la desena de guàrdies civils que van tenir al registre com a Policia judicial permanent a la Conselleria diverses hores més. Segons va explicar el seu superior, s'hi van viure moments crítics, com quan van haver de subjectar la porta des de dins perquè, per la pressió que exercien els manifestants des de l'exterior, van pensar que «s'estava ensorrant». Mentrestant, al carrer, alguns manifestants -segons la Guàrdia Urbana, s'hi van arribar a congregar unes 40.000 persones- van sostreure uniformes, cascos, plaques d'identificació i una munició de l'interior dels vehicles de l'Institut Armat, estacionats davant d'Economia. Van ser efectius dels Mossos d'Esquadra els que van recuperar poc després les motxilles amb el material antiavalots, encara que no van aconseguir detenir els autors del robatori. Els incidents durant la concentració van ser portats al punt de miracle al principi de la policia catalana, Josep Lluís Trapero, allà hi havia la intendent Teresa Laplana, que va ser acusada per la presumpta passivitat que va mostrar el Cos per dissoldre aquell protestat. L'Audiència Nacional els va absoldre en considerar provat que –tant l'1-O com el 20-S– l'actuació dels agents “no va ser de col·laboració amb els independentistes, sinó que van afrontar la situació d'una manera que va evitar danys greus”. L?objectiu d?aquell dispositiu va ser desmantellar l?aparell logístic de la votació. Entre els 14 detinguts aquella jornada, dos que ara estan en espera de judici, Josep Maria Jové i Lluís Salvador, secretari d'Economia i d'Hisenda, respectivament –ara diputats d'ERC al Parlament–, acusats de malversació, prevaricació , desobediència i revelació de secrets. Va ser precisament durant l'entrada dels investigadors a casa de Jové, mà dreta de Junqueras, aquell 20 de setembre, quan l'Institut Armat va confiscar una llibreta Moleskine, així com un document de Power Point de 41 pàgines, batejat 'Enfocats' , que detallaven el full de ruta del 'procés'. Un full de ruta que comptava amb esborranys de llei projectes que guardaven relació amb la creació d'estructures d'Estat, com una hisenda pròpia, i per això se'ls va batejar com els arquitectes del procés. Cinc anys després d'aquella jornada, Jové, que va arribar a participar a la taula de diàleg amb el Govern el 2020 –meeting on va anar amb una llibreta Moleskine–, va dir ahir que sense el 20-S no hauria existit l'1-O . En una entrevista a Rac1, el republicà va opinar que l'operació policial va suposar “un gran error de càlcul per part dels aparells de l'Estat” – Un “error” que, segons aquest, va portar a mobilitzar la gent que volia votar al referèndum declarat il·legal.
