SEGUIR
La tensió que va generar el procés independentista a Catalunya va a la baixa. Així ho certifiquen les denúncies per delictes d'odi amb motius ideològics que es van interposar durant els darrers dotze mesos. Van ser 104, fet que suposa un descens del 55 per cent en comparació amb les registrades durant 2019. La caiguda frega el 70 per cent si parlem de l'any anterior, quan es produeixen 324 atacs per aquesta causa, segons reflecteixen les xifres dels Mossos d 'Esquadra.
Mentrestant, el novembre del 2018, Antonio Quan tornava va poder participar en una marxa policial, que Jusapol havia convocat a Barcelona per reclamar l'equiparació salarial amb els cossos autonòmics. Portava una bandera d'Espanya i amb ella va accedir a una estació de metro, quan algú el va empènyer.
L'agressió, segons va certificar la sentència, és deguda a motius ideològics. El seu autor, condemnat a més de tres anys de presó, és un activista independentista que havia aconseguit en una altra protesta aquell mateix matí, en rebuig a la dels agents. La víctima d'aquest atac va patir ferides a la cara ia les cames.
Desembre del mateix any. Barri d'Horta, també a la capital catalana. Un home assenteix i insulta les seves dones -mare i filla- que porten una bandera estelada, després de la manifestació independentista contra la reunió del Consell de Ministres a la ciutat. Després d'acceptar els fets, l'Audiència Provincial va imposar-li sis mesos de presó per un delicte contra la integritat moral i dos de lesions lleus.
Hi ha només dos exemples, però les dades policials reflecteixen que el conflicte polític en què es va veure immers el territori va tenir un cost social, que va afectar la convivència ciutadana. L'auge de denúncies per odi per qüestió d'ideologia va començar l'any del referèndum il·legal, 2017, quan, després de la votació i en un sol trimestre, es produeixen més de la meitat dels registrats tot l'any anterior. Tres mesos en què es van succeir les càrregues policials per intentar impedir l'1-O, la declaració d'independència del Parlament, l'ingrés posterior a la presó de diversos polítics sobiranistes i l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. Però la tensió i “l'augment de la conflictivitat sociopolítica”, en paraula de la inspectora Monsterrat Escudé, encarregada de desgranar el balanç delinqüencial aquesta setmana, va a la baixa. Durant els últims dotze mesos es va augmentar la xifra més baixa de denúncies per aquest motiu –a excepció de la tancada per la pandèmia– des del 2016, quan se'n van formalitzar 54.
Atacs o amenaces de mort a polítics, discussions verbals en el seu, insults, enfrontaments i, molt sovint, “denúncies creuades” entre la majoria de les víctimes; "persones antagòniques des d'un punt de vista ideològic", segons va indicar Escudé, tot i que es va negar a portar detalls sobre l'adscripció tant d'agredits com d'agressors.
Sí que ho va fer un informe d'Impuls Ciutadà i Moviment contra la Intolerància, que va atribuir nou de cada deu incidents violents relacionats amb la política a aquells que van optar per la independència.
assetjament
Durant el 2020, es van comptabilitzar 380 incidents per odi ideològic, dels quals un 70% es van produir de forma presencial i, el pòrtic restant, a través de xarxes socials. Això sí, aquest balanç també mostra una gran disminució respecte a anys anteriors –en aquest cas també a causa de la tancada pel Covid–, ja que penjant els dotze mesos passats havien registrat 1.166 incidents, com atacs a seus de partits, entitats o els seus representants, inclosos els reporters; i també la crema de banderes o imatges del Rei.
Pel que fa als autors, l'estudi va apuntar a una transversalitat ideològica, “des de l'extrema esquerra de la CUP, encoratjadors directes o indirectes de la gran majoria de campanyes d'assetjament i odi a posicions constitucionalistes, al supremacisme xenòfob de l'extrema dreta independentista representada per Catalunya Catalana o sectors propers als CDR, com el col·lectiu L'Estaca i les seves campanyes d'assetjament al mateix independentisme en el paper de guardians de les essències de la nació catalana».
So well, segons el còmput policial, aquest tipus de delictes van a la baixa, han advertit les persones atacades per la seva condició sexual, –en van ser 575 només pendent l'any passat– i aquest suposa el delicte d'odi més perpetrat a la comunitat, seguit dels que obeeixen a motivacions racistes o xenòfobes. I això sense tenir en compte que, segons dades de l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE), vuit de cada deu no arriben a les orelles de la policia.
Per fer aflorar aquesta xifra negra, els Mossos posen el focus a l'atenció a les víctimes. Per aquest motiu, el Cos ha engegat una unitat específica per investigar els delictes d'odi i discriminació. Els atacs més denunciats són lesions, amenaces, tracte degradant i danys.
Pel que fa al perfil dels detinguts durant el 2021, la Policia Catalana va alertar que el 19% encara no havien complert la majoria d'edat –igual que l'11% de les víctimes–. Per intentar resoldre aquest problema, els agents volen durar aquest any 190 alumnes de primer i segon d'ESO perquè es converteixin en el seu enllaç als centres educatius i assessorin els seus companys per prevenir aquestes conductes.
