A 'La violoncel·lista', l'última novel·la publicada a Espanya per Daniel Silva, mestre de les intrigues internacionals, s'esmenta a si mateix el Grup Wagner, una organització paramilitar de molt origen rus activada en diferents zones del món amb l'objectiu, segons sembla , de controlar algunes 'terres rares'. Entre els perquès de la invasió d'Ucraïna estudien les abundants reserves de liti que atresora el seu subsòl, material estratègic en la nova economia… Des del final de la II Guerra Mundial, el desenvolupament industrial i la subsegüent globalització han fet multiplicar per vuit el consum de metalls
Més dades: a la Borsa de Metalls de Londres, el preu del níquel s'ha quadruplicat, i una cosa semblant ha passat amb el pal·ladi.
Platí, rodi, cobalt, beril·li, borat, niobi, tantali… desconeguts per al gran públic, però molt estesos a la vida quotidiana: telèfons mòbils, parcs eòlics, cotxes elèctrics, etc. En aquest context, la Xina controla, segons el servei geològic dels EUA, el 60% de 'terres rares del món' i, d'acord amb un estudi de la universitat belga (KU Leuven), Europa podria patir, al voltant del 2030 , l'escassetat mundial de subministrament de metalls com liti, cobalt, níquel, 'terres rares' i coure.
objectiu 2030
La UE depèn enormement de la importació de materials com el cobalt (86%); el liti i les 'terres rares' (a 100%), de l'alumini, el níquel i el coure de Rússia, etc. Com que té els seus límits geològics, la UE ha de centrar-se en un accés adequadament diversificat i sense distorsions als mercats mundials de primeres matèries, amb la necessitat d'un canvi de paradigma si cal descobrir noves fonts de subministrament local amb altes proteccions ambientals i socials. . Almenys, l'estudi de la universitat belga troba que les noves mines nacionals cobreixen entre el 5% i el 55% de les necessitats de metalls crítics per al 2030, amb projectes més grans d'extracció de liti i 'terres rares'.
La demanda de metalls primaris de la UE arribarà al punt màxim al voltant del 2040. Des d'aleshores, el reciclatge es postula com una única de les opcions que poden ajudar a aconseguir una major autosuficiència i seguretat estratègica, cosa que potencia grans inversions en infraestructures. Si parlem de la gestió dels Residus d'Aparells Elèctrics i Electrònics (RAEE), l'estudi Global E-Waste Monitor 2020 de les Nacions Unides indica com el 2019 es va assolir el rècord de generació mundial de residus electrònics amb 53,6 milions de tones, un 21% més en només cinc anys… però les estimacions indiquen quines estimacions s'estima al voltant de 57.000 milions de dòlars en materials recuperables, prop del PIB anual d'Eslovènia o Lituània.
Les polítiques i el desenvolupament normatiu en gestió de residus són crucials, en temps en què poden suposar oportunitats per a les empreses i nínxols laborals alça. El fenomen global de les noves tecnologies reforça, a més, el paper tàctic de la gestió correcta dels RAEE i la 'mineria urbana', dins de les estratègies europees i nacionals per al desenvolupament de l'economia circular. La pandèmia ha desaparegut la demanda de productes elèctrics i elèctrics al lloc de treball ia la casa.
If the reciclatge i reutilització ja eren un defiament per a tota la UE, en què la Fundació Ecolec porta treballant gairebé dues dècades, ara es converteix en un objecte inajornable en temps de les 4R: Reciclar, Reutilitzar, Reduir i Reparar, en línia amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l´Agenda 2030.
La Fundació Ecolec, creada el 2004 per l'Associació Nacional de Fabricators i Importadors d'Electrodomèstics de Línia Blanca (Anfel) i l'Associació Espanyola de Fabricators de Petit Electrodomèstic (FAPE), gestiona aproximadament 125.000 tones d'aquest tipus de residus a Espanya el 2021, un 8% més de mitjana respecte al 2020 (el 21% a ciutats més poblades). És l'únic SCRAP (Sistema Col·lectiu de Responsabilitat Ampliada del Producte) que aconsegueix superar les 100.000 tones durant cinc exercicis, malgrat la pandèmia i unes circumstàncies excepcionals en tots els aspectes.
Noves devolucions
No cal relaxar-se a l'afany, ja que sorgeixen nous reptes, com l'auge de les vendes a través d'Internet (20% del total a Espanya el 2019, 33% el 2021), de manera que això suposa per a recollida, gestió i reciclat. I se sumen a això el desproveïment de matèries primeres i la dificultat d'extreure materials de la natura per fabricar nous dispositius, quan no deixen de proliferar aparells electrònics que, al final del seu cicle d'ús, es definiran a les 'mines urbanes' del segle xxi.
Un reciclatge eficient d'aquests residus d'aturats electrònics permetria fabricar nous aparells i impulsar així el model d'Economia Circular, la creació de noves plantes de reciclatge i l'avenç de nous processos tecnològics, amb uns beneficis econòmics i socials indubtables. Sobre el terreny, Fundació Ecolec va gestionar, només a Espanya, 31.705.932 kg. de residus de refrigerant durant el 2021, on es va permetre recuperar 902 tones d'alumini, 175 de carbó, 12,8 de metalls ferris i 129 de metalls no ferris. Tota una contribució per promoure un món més sostenible.
