La UE prepara una bateria legislativa per limitar l'ús de plaguicides a més dels campaments. Aquesta iniciativa pretén fer realitat el Pacte Verd i l'estratègia de la Granja a la Taula. Els perills dels plaguicides químics per a la salut són evidents, poden causar efectes dermatològics, gastrointestinals, neurològics, cancerígens, respiratoris, reproductius i endocrins. A més, l'ús de certs pesticides químics millorarà la població de pol·linitzadors, absolutament vitals per al desenvolupament dels cultius.
La cadena de producció agroalimentària cerca alternatives sostenibles i innovadores per al control de les plagues. I s'ha apuntat, per exemple, a la IA. Una mostra n'és el projecte AgrarIA, consorci de 24 organismes públics i privats coordinat per GMV, en el marc de l'Agenda Espanya Digital 2025 i l'Estratègia Nacional d'Intel·ligència Artificial.
El projecte està finançat a través del Programa Missions d'R+D en Intel·ligència Artificial de la Secretaria d'Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial (Sedia) del Ministeri d'Afers Econòmics, incloent-hi el finançament dels fons del Pla de Recuperació, Resiliència i Transformació. Un cas dús dins del projecte consisteix en la investigació sòbria de nous productes per al control de plagues. Així ho va explicar Miguel Hormigo Ruiz, director del Sector Indústria de GMV: “El desenvolupament del projecte es basa en una estratègia de treball en quatre eixos principals: el govern de la dada, la sostenibilitat, la importància de la cadena de valor i la rellevància del concepte de plataforma dIntel·ligència Artificial. I dins de les iniciatives que estem duent a terme a la plataforma d'IA hi ha l'assumpte de les plagues”.
“Un equip de drones vigilant l'hivernacle. Disposen de càmeres especials amb un àmbit espectral que permeten veure la llum, però també són capaces de detecció en un full específic d'una planta concreta, com ara el tomàquet, els senyals d'una plaga”, indica Hormigo.
Un cop detectada la plaga, la informació s'envia a la plataforma. Per evitar-ne la propagació, analitzar quin és el biopesticida més adequat i alhora el sistema informa si l'ha desenvolupat o si cal crear-lo ràpidament. Els drones també difondran aquest biopesticida de manera precisa mitjançant microdifusors.
Fong 'comeinsectes'
Glen Biotech, empresa adquirida per Symborg, ha treballat amb el fong 'Beauveria bassiana' 203, tractat amb objectius bioinsecticides. Recentment les autoritats europees han donat via lliure per a ús comercial. El sistema consisteix a controlar els insectes que formen una plaga gràcies a aquest fong, que els fa desaparèixer.
Symborg és una empresa de referència amb un catàleg de productes disruptius com bioestimulants, biofertilitzants i solucions de biocontrol basades en microorganismes i biomolècules. Té filials amb equip propi a nou països, a més d'Espanya: Turquia, Xina, França, Portugal, Estats Units, Mèxic, Perú, Xile, Brasil.
Propostes de valor La IA ja és clau en el control de les plagues (a dalt)/ Ainhoa Martínez, researcher del projecte d'Irnasa-CSIC sobre gestió de microbiomes (a baix esquerra)/La murciana Symborg treballa en un sistema que controla els insectes de les plagues gràcies al fong 'Beauveria bassiana' 203, que els fa desaparèixer (a sota dreta)
Francisco Javier García Domínguez, Director de Màrqueting de Symborg, va dir que el seu quatre les va demanar del mercat per a aquest tipus de productes: i qualitat alimentària i la qüestió tècnica de cancel·lació de velles substàncies actives”.
Sobre el dubte etern dels costos d'insecticides i fertilitzants biològics, García Domínguez va afirmar que “no són productes cars. L'agricultura serà rendible. El pagès busca un retorn de la inversió. Si la solució funciona, no és car”.
Davant dels que pensen que ja no hi haurà pesticides químics, García Domínguez va declarar que “el biocontrol no té respostes a tots els problemes. No és que el químic tradicional tendeix a desaparèixer. Cal buscar una gestió combinada, de manera que es donin respostes eficaces i sostenibles al que estan buscant el consumidor i el legislador”.
Microbiomes
L'Institut de Recursos Naturals i Agrobiologia de Salamanca (Irnasa-CSIC) està duent a terme una investigació basada en la gestió de microbiomes del sòl per fer que les plantes siguin més resistents a les plagues d'insectes.
Tot i que les estratègies basades en microorganismes s'han fet servir des de fa dècades, s'ha aplicat a un camp de cultiu de microorganismes millorat o un consorci senzill. Segons Ainhoa Martínez Medina, investigadora principal del projecte, “els resultats han estat irregulars, com declaren els agricultors, perquè no es mantenen les interaccions i estem oblidant de tota l'ecologia del sòl”.
“L'última tendència és treballar amb comunitats més complexes de microorganismes, fins i tot amb microbiomes complets, com és el nostre cas. La idea és recuperar aquest microbioma natural de les plantes per fer-les menys dependents dels fertilitzants i pesticides químics”, va comentar Martínez.
I com es fa? “Per recuperar el microbioma ens basem en l'estratègia de rotació de cultius –diu la investigadora–. Quan una planta creix en un terra propiciarà el desenvolupament d'un microbioma. I després posem una altra planta, ja tenim un microbioma que pot ajudar que la nova planta creixi en aquest terra. Utilitzem plantes que en estudis anteriors hem comprovat que poden generar microbiomes beneficiosos, com algunes pastures típiques de les deveses. I després sobre aquest terra que han modulat amb aquest microbioma plantem espècies d'interès agrícola, com el tomàquet o l'enciam”. Ara estan fent bioassajos, però l'any que ve portaran els experiments al camp.
radiació
Un dels sistemes ja implantats per combatre les plagues és el control biològic amb radiació. A Espanya, el Centre de Control Biològic de Plagues, bioplanta a Caudete de las Fuentes (València), va ser pioner des del 2007 en aquesta tècnica. Aquí s'ocupa del principal mètode de lluita contra la mosca de la Mediterrània, que afecta sobretot els cítrics. Després de l'esterilització dels mascles, es realitza una solta massiva, cosa que impedeix la fertilització i preserva els cultius.
Other fórmula sostenible de controlar les plagues és lús de feromones. Les feromones són substàncies naturals que les femelles de determinades espècies emeten per incitar el mascle a l'aparellament. Si t'alliberes de les còpies de les teves aromes als cultivadors, trobaràs que el mascle segueix el rastre. Així, es redueix l'aspecte i la població.
