Tot i que l'acte solemne d'obertura de l'any judicial està previst per demà, la presa de possessió del nou fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, ha servit com a primera presa de contacte entre vocals del CGPJ, magistrats del Suprem i del TC i sobre membres del Govern, en un moment crucial en la relació entre l'Executiu i els tribunals. Però també ha permès visualitzar el malestar que provoca al president del Suprem i de l'òrgan de govern dels jutges, Carlos Lesmes, la cruïlla en què troba davant l'ultimàtum que l'Executiu ha imposat al CGPJ perquè nomeni dos candidats al Constitucional Tribunal. Només així Pedro Sánchez podrà nomenar els dos seus i renovar el terç del TC que donarà el control a la majoria progressista sense l'eventual tatxa d'inconstitucionalitat que tindrà la renovació de només dos dels quatre membres.
Visualment molest amb les crítiques que està rebent per treballar en la línia de l'acord que vol el Govern, dins del termini que a mode d'ultimàtum va fixar en la reforma aprovada el juny –el 13 de setembre d'aquest mes–, Lesmes es va esforçar ahir a un 'canutazo' inusualment llarg a argumentar el paper que juga en aquesta polèmica, un paper fort «institucional» del qual no se n'ha d'esperar una altra cosa que no sigui el compliment de la llei.
Però no ho tindrà fàcil, almenys pel que fa als jutges conservadors del Tribunal Suprem que, com va publicar aquest diumenge ABC, rebutgen participar en els dissenys de l'Executiu i anar al Constitucional en les condicions actuals. Primers espases de la Sala Segona de l'Alt Tribunal, com els magistrats Manuel Marchena, Antonio del Moral i Pablo Llarena, així com el de la Sala Civil Ignacio Sancho, han rebutjat que es proposin les candidatures al TC, segons ha pogut saber ABC de fonts del CGPJ i del propi entorn dels temptejats.
Tot i això, Lesmes ha negat que existeix aquest rebuig al si del Suprem, i sense al·ludir intencionadament al sector conservador, que és el que li està donant carbasses, ha dit que els jutges amb què està parlant es mostren receptius i que, de fet, se n'han dirigit diversos “postulant-se per a aquests llocs”. “Magistrats sobren; això no és un problema”, ha sentenciat. I efectivament no sembla que ho sigui al bloc progressista, favorable a la renovació del TC i que ha de proposar a un dels dos candidats (l'altre hauria de ser conservat per aglutinar les dues sensibilitats).
Com informar aquest diari es fan servir diversos números: José Manuel Bandrés, Ana Ferrer, Pilar Teso, Àngels Huet, Pablo Lucas o el president de la Sala Militar, Jacobo Barja de Quiroga. Això del bloc conservador ja és una altra cosa i la majoria dels seus vocals no se senten preocupats per l'ultimàtum del Govern. Si no està disposat que l'Executiu els marqui el pas amb un ultimàtum (el dia 13) que no és res més que el colofó, diuen, una intromissió al Poder Judicial que considera “inacceptable”.
Així les coses, l'acord perquè els nomenaments tirin endavant (es necessiten dotze vots dels 19 membres del Consell comptant el president) un candidat recolza. Assumint la dificultat d'un acord en aquestes condicions, Lesmes ja va avançar ahir que ens s'àcil que el Ple previt per a dijous finis amb acord, i en afany de minimitzar la importància d'aquests nomenaments, els va comparar amb altres que ha portat a Cap el Consell i que no han estat fàcils. "Moltes vegades costa canalitzar voluntats dirigides cap a una mateixa persona i aquesta és la dificultat d'aquests nomenaments, com la de tots els que es fan al Tribunal Suprem: costa unir voluntats".
“Les circumstàncies que es produeix al Suprem són désoladores, s'està produint un mal a la Justícia”
carles lesmes
President del TS i CGPJ
Després de descartar pràcticament que aquest ple acabi amb acord, el president del Suprem no va descartar que calgui anar “a dies successius sempre que n'hi hagi certs en les converses entre els vocals”.
Fonts del Govern, alhora, confien que el CGPJ compleixi la llei abans del dia 13 i, sense contemplar de manera explícita que l'acord se'n vagi més enllà d'aquesta data, perquè això estaria disposat a donar cert marge de maniobra al Consell si teniu una veritable disposició a efectuar els nomenaments. En el cas que el Consell retardés sense nomenarien justificació als seus, sospesa les dificultats que aquesta opció podria plantejar al mateix TC, la renovació del qual està prevista a la Constitució per terços (de quatre en cada nou anys).
Lesmes ha negat que els seus treballs en pro de l'acord estan vinculats amb qualsevol ambició professional d'anar al TC i va atribuir aquesta acusació a “persones que volen mediatitzar-lo per evitar que es facin els nomenaments”. Certament el seu tren va passar des del moment en què el Govern i el PP no s'han posat d'acord per a la renovació del CGPJ, cosa que sí que hauria permès que el proper Consell ho proposi com a candidat. Tot i això, en ser aquest CGPJ, el que ell presideix, el que hagi de proposar, les seves esperances s'han vist evaporades. Tampoc podria aspirar a la plaça que corresponia al magistrat Alfredo Montoya (i que corresponia a la quota PP al Senat), ja que aquest nomenament requereix una majoria de tres cinquens de la Cambra Alta, cosa que inclou un PP que no sembla estar gaire satisfet amb el paper de Lesmes en aquest assumpte.
Al seu torn, que el president del TS fos un dels dos candidats del Govern seria una maniobra molt grollera a la qual el magistrat conservador no es prestaria de cap manera.
Ahir, després de publicar-se que el Govern ha fet xantatge a Lesmes amb no anar al TC si no aconsegueix l'acord, ha assegurat: “Jo no sé si algú del Govern ha dit això, però si ho ha dit, ha mentit, perquè saben perfectament que jo no vull ser candidatura al TC. Com a president del Tribunal Suprem i del CGPJ em semblaria indecent que jo prevalgui sobre el càrrec, i així ho he fet saber a tots els que m'han preguntat sobre aquesta qüestió. No tinc cap intenció d'anar al Tribunal Constitucional a les circumstàncies actuals. D'aquí uns anys no ho sé, però per descomptat ara sota cap concepte cap de les (places) que estan pendents: ni del Govern ni la del Senat. A tots els meus interlocutors, que n'han estat diversos, els ha donat la mateixa resposta”.
Lesmes ha al·ludit a la renovació del CGPJ per dir que «a dia d'avui» no hi alberga «cap esperança» i que la situació que aquest bloc està originant és «absolutament lamentable», cosa en què incidirà demà en el seu discurs de obertura de l'any judicial. Ha recordat que el panorama és “desolador” perquè la impossibilitat de cobrir vacants al Suprem farà que “hi haurà sales que no es poden ni constituir i un Tribunal Militar Central que no podrà actuar perquè els seus membres no han pogut ser reposats”. En aquest cas, s'ha criticat que el Govern hagi aixecat la prohibició de numerar el CGPJ en el cas del TC i no del Suprem i altres tribunals. "És una situació insostenible", ha dit.
