Torn per a les conclusions finals al judici contra Laura Borràs, pel presumpte fraccionament de contractes quan aquesta dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). La Fiscalia manté la petició de sis anys de presó i 21 d?inhabilitació per a la presidenta de Junts, mentre que rebaixa de sis a dos la sol·licitud de condemna per a l?informàtic que va confessar va tenir beneficiat de l?encàrrec, Isaías Herrero. També per a un tercer acusat, Andreu Pujol, per l'elaboració de factures falses, per a qui l'acusació pública demana ara un any i dos mesos de presó, davant dels tres que van sol·licitar al seu escrit provisional.
Tots dos van assolir un acord amb la Fiscalia, i Durant el judici davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) van admetre els fets. Herrero va detallar que va ser Borràs qui li va encarregar dissenyar un portal web per a la institució, el 2013, amb un “contracte de treball encobert” i “pressupostos comparsa”. Aquest dimecres, el representant del Ministeri Públic ha retret que la presidenta suspesa del Parlament titlli la causa contra ella de persecució política.
Per aquest motiu, la fiscal ha recordat que la investigació, per la qual Borràs va acabar imputada per prevaricació i falsedat documental, va començar “per un error en un apartat de correus” quan una dona, “de manera casual”, va rebre un paquet que tenia com a destinatari a Herrero. Aquest paquet contenint diners falsificats. Va ser aquesta «troballa casual» la que va arrencar les indagacions.
Després de la intervenció del telèfon d'Herrero per part dels Mossos d'Esquadra, van escoltar aquest explicava que amb “la cap” -Borràs- va facturar uns 'trapis' a la ILC, i que per resultar adjudicatari dels contractes, n'havia de presentar diversos pressupostos. A la conversa, l'informàtic també manifesta el seu temor al canvi de director de la institució.
"Era Borràs la que va decidir l'adjudicatari dels contractes, no era Assumpta Pagespetit", ha defensat la fiscal, després que l'acusada assenyalés aquesta funcionària, l'administradora de la ILC, com a responsable de l'elaboració d'expedients, per descarregar-ne la responsibility . Durant l'informe final, l'acusació pública va subratllar que els seus subordinats es limitaven a tramitar expedients, mentre que el director de la institució els coordinava i supervisava. "No pot al·legar ignorància deliberada perquè un cop assumeix el càrrec ha de saber són les seves funcions adequades", ha esgrimit.
Encara més, la fiscal ha recordat que els funcionaris de la ILC van alertar Borràs sobre el fraccionament, i aquesta els “va donar llargs”. “No és rebut descarregar la seva responsabilitat en els subordinats que no tenen, dins de les seves competències, la contractació. No té res a veure la feina de tramitar amb la de cidir i resoldre. Ni Pagespetit ni Roger Espar van establir els conceptes de contractes, no van decidir l'adjudicatari i no ordenaven els pagaments, perquè això corresponia a la senyora Borràs”, ha apuntat.
"De l'adjudicació dels expedients a Herrero, podem concloure que va existir fraccionament perquè el concepte dels contractes és coincident", ha argumentat la fiscal. Van ser un total de 18 contractes per elaborar una pàgina web. "La creació del portal era un sol projecte i havia de ser objecte d´un sol expedient de contractació, en cap cas, objecte de fraccionament", ha subratllat davant la sala.
Correus entre Herrero i Borràs
Per intentar demostrar que la presidenta va suspendre del Parlament estava al corrent del fraccionament, la fiscal ha recorregut als correus que aquesta va intercanviar amb el seu amic, l'informàtic. “Consta fins i tot en algun correu que les tasques que reflectien els pressupostos no eren orientatives sinó conceptes inventats per encobrir un contracte laboral de treball. Andreu Pujol ho va dir en aquesta sala: 'Quan em presentava, sabia que jo seria l'adjudicatari però que el treball ho faria Herrero'”, ha enregistrat el representant del Ministeri públic. "En definitiva, aquest sistema de contractació menor, recurrent en el temps, era una manera de donar feina al Sr. Herrero, per això ella [Borràs] parla en algun dʻaquests correus dʻun treball encobert".
Un d'aquells correus, del juliol del 2014, deia: “Isaïes, pensava que havia enviat alguna proposta a Roger [Espar, funcionari de la ILC], amb pressupostos aproximats, sinó ja ho faré jo. Que presenta els quatre i només en guanyis un, el més econòmic, la resta ho podem fer amb l'empresa d'Aleix [un integrant del grup de recerca que va crear Borràs] i potser amb la cooperativa de Madrid, si tu fas tots quatre, jo faré la resta, pels diners no pateixis”.
Precisament, la defensa de la presidenta de Junts va examinar aquesta setmana de desacreditar la vàlida dels correus que la inculpen. A la vista de dilluns passat, els pèrits de part van assegurar que havia preservat la cadena de custòdia del material informàtic incautat i que fins i tot podria haver modificat. Davant d'això, la fiscal ha recordat que Herrero va reconèixer haver rebut i escrit els correus electrònics que l'acusació esgrimeix com a prova del fraccionament de contractes.
Per això, el representant del Ministeri públic ha sostingut que Borràs va menystenir la confiança dels ciutadans, va actuar al marge de la normativa administrativa i vulnerant els principis de publicitat i lliure concurrència per a l'adjudicació de contractes al sector públic. "Ho va fer sabent que era una actuació arbitrària", ha defensat davant el tribunal.
Per tot això, s'ha conclòs que Borràs va incórrer en delictes de prevaricació i falsedat documental, malgrat que el seu objecte final va ser complir l'encàrrec que li va fer el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, modernitzar la web de la ILC. Però aquest objectiu, ha indicat la fiscal, “no podia assolir-se a través de mitjans fraudulents, adjudicant tots els contractes a Herrero, encara que el treball s'executés i el preu fos ajustat”.
«Vulneració de drets»
Per part seva, l'advocat de Borràs, Gonzalo Boye, ha denunciat la “vulneració de drets” de la seva defensada, en considerar que el magistrat president de la sala, Jesús Barrientos, no és un “jutge imparcial”. "L'única manera d'esmenar-ho és amb l'absolució de la meva clienta", ha argumentat. També per la “filtració de documents”durant el procés. "S'han sostingut fal·làcies i tot allò que s'ha anat dient ha generat un relat que vulnera la presumpció d'innocència de la senyora Borràs, donant per fet la seva culpabilitat", ha assenyalat el lletrat.
“S'ha dit que els Mossos van ser apartats de la causa per poder tirar endavant la investigació, això és fals. Se'ls va apartar per xafarders. S'ha dit que Herrero era amic de Borràs, però quin amic, ni quin amic? Tot això s'ha filtrat als mitjans per generar una sensació de culpabilitat, de la qual vostès no es poden abstreure”, ha indicat Boye al tribunal: “Qui sinó vostès poden garantir un judici just?”.
Quan Bèlgica nega l'extradició de Lluís Puig ho fa recolzat en el risc de vulneració de la presumpció d'innocència. Amb la senyora Borràs passa el mateix que va passar a Bèlgica”, ha esgrimit Boye, que també ha al·legat una vulneració del dret de defensa, després que, durant mesos, els tres acusats preparessin una estratègia conjunta i, en vigílies del judici, Herrero i Pujol van assolir un acord amb la Fiscalia, pel qual van confessar els fets.
L'advocat també ha sostingut que el dret a la defensa de Borràs es va vulnerar quan el tribunal va denegar la testifical de Puig. “No ens perquè se li pugui impedir declarar, quan no tinguin inconvenient a jutjar-ho, no és gaire coherent”. També ha insistit que no podem garantir el cadenat de la custòdia del material informàtic incautat a Herrero, per intentar invalidar així els correus que inculpen Borràs. “Treballar sobre còpies té riscos, i un d'aquests no ens pot dir sobre què estaven treballant [els investigadors]», ha sostingut.
Segons la declaració de l'administrador de la ILC, ha apuntat que si no va assenyalar Borràs com a responsable, seria ella, Pagespetit, la que havia de tenir assegut a la banqueta com a investigada. "No diem que sigui ella la responsable, sinó que no hi ha responsabilitat per part de ningú", ha defensat Boye. “Ara Pagespetit diu que no li va agradar el que estava fent la senyora Borràs, però a les seves xarxes socials encara que penjava fotos en què posava somrient amb ella”. Al que ha afegit: “Des de Nuremberg es diu 'jo només complia ordres'”.
"Aquí no hi ha cap delicte, l'actuació del meu client va ser ajustada i avantatjosa per a les arques públiques", ha apuntat l'advocat. “Això no és un concurs de popularitat o de simpaties a favor o en contra de la senyora Borràs, això és un judici penal que ha d'emmarcar-se en els criteris de legalitat, no sigui, que, en matèria de buscar allò que no ha passat, el collaret sigui més car que el gos i ens acabem carregant l?Estat de dret», ha culminat el lletrat per demanar la lliure absolució de Borràs.
Borràs, “perplexa”
En el torn a la darrera paraula, la presidenta de Junts ha mostrat “perplexa” per una causa que s'ha allargat durant cinc anys. “La Fiscalia espanyola ha volgut demostrar que he afavorit un amic, cosa que mai no podrà provar perquè no ha passat, si vaig voler beneficiar algú va anar a la ILC”, ha argumentat davant el tribunal. “S'ha volgut fer veure que era irregular una cosa que estava permesa i m'acusen d'una suposada falsificació de documents que no he falsificat. Per això avui encara que s'acabi formalment aquest judici, encara tinc moltes preguntes que no tenen resposta. ¿A qui interessava la desaparició de la institució?», ha lliscat.
Barrientos ha interromput Borràs, en argumentar que la seva defensa ja l'havia exercit el lletrat. “Només demano un moment per compartir com em sento, després d'aquests cinc anys de pena mediàtica. Vostès encara no han dictat sentència, però jo arribo aquí amb una condemna ja complerta. Se m'ha criminalitzat, caricaturitzat. Hi ha hagut un interès especial a presentar-me com una corrupta, quan alguna persona que hagi treballat amb mi sap que sóc una persona íntegra”, ha assenyalat l'acusada.
Segons la presidenta suspesa del Parlament, aquesta causa és una “persecució política”. “La investigació es va posar en marxa el 2018 contra la meva feina i la meva reputació. Vull que quedi clar que no he malversat ni defraudat mai. No va falsificar ni va prevaritzar, només va complir l'encàrrec de modernitzar una institució per fer-la totalment digital”.
"Sóc membre d'un grup identificable de persones -ha lliscat en referència a la sentència del TJUE sobre Puig- i per això sóc aquí", ha culminat. El judici ha quedat vist per a sentència.
