Al setembre va començar el col·legi i –fa broma– la seva assignació favorita és l'esbarjo. Ara fa dos anys que no trepitja l'hospital, però la seva vida és una pujada amunt marcada per un doble trasplantament de ronyó i una doble espera: la que va haver de guardar, primer, perquè el seu cos es déarollés prou i suportar la intervenció i, segon, la causa per un òrgan fallit que va haver de ser reemplaçat una altra vegada.
La baralla de Valentín (Barcelona, 2014) remunta als cinc dies de néixer, quan la seva mare s'adona que no pot obrir un ull. A l'hospital detecten que pateix una hemorràgia cerebral, drenen la sang del cap i aconsegueixen salvar-li la vida. Aquest accident prematur marcarà l?inici d?un dia a dia arrelat al?hospital. Una batalla contra la fatalitat genètica.
Valentine pateix l'anomenada Síndrome de Dionysius Drash, una minoria confinada que va afectar 200 persones només al món. L'arquitectura dels ronyons és defectuosa. Té la barra que filtra els residus del metabolisme deteriorat i pateix pèrdues d'albúmina, la proteïna que regula el medi intern. Els metges saben que la mutació tindrà tard o d'hora els òrgans renals. There is the hope of que no passarà fins a l'adolescència, però al cap de tres mesos deixen de funcionar… Necessita un trasplantament. època 2014.
Cada any es fan a Espanya 70 intervencions en ronyons de nens i adolescents. Aquesta xifra representa només el 1.5% dels pacients que necessiten tractament substitutiu renal, ja que la majoria són adults. La doctora Gema Ariceta, neuròloga i pediatra de l'hospital Vall d'Hebron, diu que els òrgans infantils són especialment complicats d'aconseguir-ho. El nombre de donants –per sort– és reduït i les llistes d'espera se solen allargar.
Com que Valentí, a més, encara és massa petit, no se'l pot operar. Li implanten un catèter a l'estómac i comença un procés de diàlisi que durarà anys i mig. Cada nit, el connecten Durant dotze hores a una màquina que els seus ronyons neteja la sang i elimina l'excés d'aigua. Encara no ha començat l'escola i els pares viuen per i per a ell. També són protagonistes d'aquesta història.
trasplantar fallat
Quan per fi arriba el ronyó, el 2017, Ariceta va acceptar intervenir per pesar que el petit Valentí amb prou feines pesava 15 quilos. Un trasplantament pediàtric és un procés coral en què pot participar més d'un professional en la gestió directa. Tot i això, hi ha un òrgan disponible per a un pacient, un equip multidisciplinari per realitzar l'extracció, el mar a la mateixa Vall d'Hebron o desplaçant-se a l'hospital d'origen -en la majoria dels casos-. Abans d'extreure'l, un cirurgià o especialista a l'òrgan en qüestió va confirmar la seva idoneïtat per ser implantat. Alhora, indagar a la família del receptor, si es manté la comunicació durant tot el procediment, i preparar el quiròfan per a l'acte quirúrgic. Aquí hi participen professionals d'anestèsia, cirurgia, infermers, perfusionistes, auxiliars i cedors. També professionals de serveis com Laboratoris Clínics, Radiologia, Malalties Infeccioses, Immunologia, Anatomia Patològica, Urgències i Farmàcia. Abans de començar el procés, s'alerta la Unitat de Cures Intensives Pediàtriques i el Banc de Sang perquè estan preparades.
Tot i la coordinació i l'esforç de l'equip, el primer trasplantament de Valentín no surt bé. Quan reemplaça un òrgan corre el risc que es produeixi un rebuig. Per evitar-ho, el pacient ha de prendre immunosupressors de per vida, que mitiguen la resposta negativa del cos. Això, òbviament, disminueix la capacitat defensiva de l'organisme i augmenta el risc de patir infeccions. Precisament, una causa pel parvovirus B19 –un patogen comú a les escoles– destrueix l'òrgan rebut. Cal tornar a començar.
Mesos després ve la pandèmia, l'estat d'alarma i la societat de cap per avall. Tot coincideix amb la segona intervenció, que serà la darrera. Els pares de Valentín viuen potser els mesos de més incertesa. Dormen per torns a l'hospital i tenen cura de Matilda, la germana gran. Després d'una setmana a l'UCI, amb alguna dificultat, els carrers deserts i l'aplaudiment de les 20 hores, arribaran finalment a l'anhelada normalitat.
Més trasplantaments pediàtrics a la Vall d'Hebron
L'hospital universitari Vall d'Hebron de Barcelona és el segon centre de l'Estat que supera els 1.000 trasplantaments pediàtrics. Des del 1981, va realitzar amb èxit 442 trasplantaments renals, 412 hepàtics, 85 pulmonars i 68 cardíacs.
Gràcies als avenços en el tractament quirúrgic de nens amb cardiopaties congènites, l'hospital català va fer el 2006 el primer trasplantament cardiopulmonar pediàtric a Espanya. A més, el centre és líder en trasplantament pulmonar pediàtric a Espanya, i s'ha realitzat el 58% d'aquestes intervencions entre el 2016 i el 2021.
