A hores d'ara del pontificat convindria regirar la mirada als seus inicis per a no perspectiva davant d'un temps en què sembla que estan accelerant determinats processos. El recent Motu propi sobre l'Opus Dei n'és una mostra. Al principi hi ha el final. El Papa Francesc es va presentar parlant de la renovació de l´Església. També va dir que és més important posar en marxa processos que ocupar espais. La narrativa mestra ara és el procés sinodal. Hem d'entendre que el procés sinodal va formar part de l'antiga renovació de l'Església, on es va fer la renovació de la vida cristiana. Renovació no vol dir adaptar-se a les necessitats del món, mundanitzar-se en llenguatge pontifici. Tampoc significa un mer canvi en les formes, ni una integració de tot allò socialment acceptat. Ni de bon tros sotmetre's als dictats del pensament dominant. Des de l'octubre del 2021, el Sínode s'ha centrat en la fase parròquia-diòcesi-Conferència Episcopal. Tenim per tant, una fotografia força incipient del seu itinerari complet. M'agradaria pensar que els altres moments del procés sinodal també tindran el protagonisme del precedent. Això significa que no cal precipitar-se als judicis sobre propostes que es presenten com a majoritàries, i que no ho són, referides, per exemple, al sacerdoci de la dona, el celibat opcional, la modificació de la moral sexual, l'atenció pastoral al univers LGTBI. Propostes basades, en moltes ocasions, en metodologies que no impliquen un major coneixement de la realitat sinó una orientació des d'idees prefixades o vinindicacions no satisfetes que afloren cíclicament. Caldrà esperar que es faci un discerniment amb vista a clarificar la proposta cristiana. Fins i tot presenta el protagonisme ho han tingut els diversos mecanismes d'opinió, que també formen part de la unitat plural. No hem d'oblidar què va dir el Papa Francesc el dia que va inaugurar aquest procés: “El Sínode no és un parlament, que el Sínode no és un sondeig de les opinions; el Sínode és un moment eclesial i el protagonista del Sínode és l'Esperit Sant. Si no hi ha l'Esperit, no hi haurà Sínode”.
