Els problemes que arrossega el Papa al genoll dret han tornat a trastocar la seva agenda. Aquest diumenge - quan l'Església celebra la de l'Esperit Sant sobre els primers apòstols - estava previst que Francesc presidís la missa que commemorava aquest moment a la basílica de Sant Pere, però a última hora s'ha decidit que ho va fer el degà dels Cardenals, Giovanni Battista Re.
Tot i que tenia aspecte cansat, el pontífex ha pronunciat amb força l'homilia sobre el moment en què l'Esperit Sant es va fer visible al Cenacle de Jerusalem per reclamar una Església que sigui “casa acollidora” i “sense murs divisoris”. Així ha alertat del mal esperit que “s'ancora en el passat, en els remorsdiments, en les nostàlgies i en allò que la vida no ens ha donat” allò que ha confrontat amb l'Esperit Sant, que, en canvi, allò que fa és portar les persones a “estimar l'aquí i l'ara”.
El Papa ha recordat així que no existeix “un món ideal”, ni de bon tros “una Església ideal”, sinó “la realitat, a la llum del sol, en la transparència i la senzillesa”. “Quina diferència amb el maligne, que fomenta les coses dites a l'esquena, les xerrameques i les xafarderies!”, ha afegit.
Conscient del perill de celebrar una Església selectiva, el Papa ha consignat que l'Esperit Sant va ensenyar als nostres “quedar-nos tancats en nosaltres mateixos” que l'Església “sigui un prat obert perquè tothom pugui alimentar-se de la bellesa de Déu”.
Francisco va sortir al carrer a la basílica de Sant Pere, moment que ningú va captar per les càmeres de televisió del Vaticà, i va fer l'homília assegut-hi. Citant sant Ignasi de Loiola, ha recordat que quan “l'amargor, el pessimisme i els pensaments tristos s'agiten”, és bo saber que “això mai ve de l'Esperit Sant”. De la mateixa manera, ha destacat que el mal “se sent còmode en la negativitat i utilitza sovint aquesta estratègia: alimenta la impaciència, el victimisme, fa sense la necessitat d'autocompadir-nos i de reaccionar als problemes criticant, i llençant tota la culpa a els altres. Les nostres mirades nervioses, desconfiades i queixoses”.
Tot i això, “l'Esperit Sant ens convida a no perdre mai la confiança ia tornar a començar sempre, fent que prenguem la iniciativa, sense esperar que sigui un altre el que comenci. I després, portant esperança i alegria als qui contrem, no queixes; no envejant mai els altres, sinó alegrant-nos pels seus èxits”.
Francesc ha desgranat en la seva al·locució els tres ensenyaments de l'Esperit: per on començar, quins camins cal prendre i com caminar. Així ha deixat clar que Déu no vol que els catòlics es converteixin “en enciclopèdies o erudits”. “És una qüestió de qualitat, de perspectiva. L'Esperit ens fa veure tot de manera nova, segons la mirada de Jesús. Jo ho diria així: en el gran viatge de la vida, Ell ens ensenya per on començar, quins camins prendre i com caminar», ha assegurat.
En aquest sentit, ha assegurat que l'Esperit recorda que el centre de la vida cristiana és l'amor, que no procedeix del compliment, el talent i la religiositat: “L'Esperit ens recorda que, sense l'amor al centre, tota la resta és va. I que aquest amor no neix tant de les nostres capacitats, sinó que és un do seu. L'Esperit d'amor és el que l'amor ens infon, Ell és qui ens fa sense estimats i ens ensenya a estimar». I també ha convidat a alimentar la memòria espiritual del que Déu ha fet a cadascú: “En recordar l'experiència de perdó, es reviva la presència i ens sentim “plens de la seva pau, de la seva llibertat i de la seva consolació”.
